I així va ser, perquè trenta kilometrets de volta, per nosaltres, la secta, ni ens despentinam. Peró clar, quan s'ajunten certs ingredients com ara: anar en cotxe fins allá, descarrega, arrenca a la mallorquina (perquè fins que arribam a "i els padrins, bé?" passen vint minuts), un grup nombrós (comença el curs i es reincorpora tothom), i una primera part del recorregut molt técnica per un terreny de pedra esmolada, ens plantam al berenar passades les dotze, o sigui que una hora després reprenem la marxa. I arribat aquest punt, fan aparició les també esmolades estidores, així que se retalla la part que havia d'anar per Muro i S'Albufera. Però bé, no tenim perquè empenedir-nos de res, aquesta temporada s'han fet els deures (bé, qualquns no, eh! Andreuet?) i un dia és un dia.
Per tant, a les vuit i mitja tocades, a Alcúdia, en Biel, Mapes, Fran, Andreu, Pere, Gerard, Antón, Raúl, Tià (el nou Tià), Rol, Torner, i al berenar en Nando. Partim tots els que som per la carretera de Pollença, i quan hem fet un parell de cents de metres, a Sa Marina, voltam cap a la mar per anar llegint la costa, primer per damunt les algues i després per damunt les roques, fins Es Barcarès. Seguim aferrats a la costa, passam per la Punta dels Ollers, i després la Des Sebel·lí.
Esquivam el club nàutic i anam fins Punta Emperador per després, ja per dins la urbanització de Marina Manresa anam direcció al Mal Pas, i després enfilar recte cap a Can Caponet. Un cop allà, voltam a l'esquerra i feim els camins que van per darrera Bonaire. Feim cim just darrera el xal·let del narcotraficant per començar a baixar la trialera. Els capdevanters, com sempre, fent es sord a les indicacions, ens equivocam i tiram a la dreta quan ho hem de fer a l'esquerra, ja que per l'altre costat hi hem de passar poc després. Sortim pel botador dins la urbanització Bonaire i anam cap el pont del torrent de Fontanelles. Sortim a la carretera de la Victòria i pujam fins l'Ermita, passant per dins el decrèpit campament, i mentre escoltam (a la força, és clar) les sintonies creuades de radio Fran i radio Gerard.
Baixam la trialera, i un cop tocam el torrent, just on n'Antón li fa una clenxa a n'en Gerard, agafem trialera de pujada cap a l'esquerra en direcció Fontanelles. Feim com podem la difícil pujada a vorera del torrent del mateix nom fins el collet.
Aquí agafam la trialera de baixada fins el camí del Coll Baix, i des d'aquí enfilarem cap a la mar fins Sa Bassa Blanca. En aquest punt ens adonem de que no duim n'Andreu, i posam en marxa el protocol de rescat. Un cop orientat, farà aparició i podem continuar, ara ja a ran de la mar, que està que enlluerna, i assejats pel costat dret per la rejilla del camp de golf. Paisatge espléndit els que ens trobam per aquí, inclòs ens obliga a voltar el coll un parell de vegades. Arribam a sa cala des Faralló i ens topam amb un grup excursionista senior, com es diu ara als vells, on quedam reclosos una estona mentre en Mapes per una banda, i en Pere i Gerard per l'altre tenen un moment de cordialitat amb uns coneguts.
A la fi reprenem el camí, passam la punta de Sa Vinya i la platja d'Aucanada, on poc després ens ficarem cap a la urbanització ( ja en van quatre o cinq ) i per darrera la abandonada central térmica, enfilam carretera cap el port i així arribar al punt del berenar al bar de la rotonda del cavall. Allà ens està esperant en Fernando. Fa tant de temps que espera que el pa amb oli li ha quedat fred. No obstant, no ha perdut la calma, la mateixa amb la que s'està prenent la tornada al grup. Pa amb oli xarec i car, cafè (com anyoram en Jeroni!), i estidores en mà feim desaparéixer el recorregut per Muro i s'Albufera de la ruta.
És massa tard, en Tià parteix, i la resta començam la tornada al punt de partida en direcció al parc aquàtic, Llac Menor, Llac Gran, cova de Sant Martí. Travessam la carretera i fent un volt pels camins de sa comuna de Sant Martí anam a sortir a la carretera Palma Alcúdia. Per no anar pel trànsit ens ficam per can Breget per arribar tranquil·lament als cotxes.
Es podria dir que aquest dissabte ni ens hem despentinat, però bé, hem fet el que ens agarada, trobar-mos i fer un poc d'mtb. Per si de cas, ho acabam d'arreglar amb unes cerveses.
2 comentarios:
Pues si, els astres es varen orientar i varen fer que aquest dia la volta fos curta, tot i això com diu el cronista ens ho passarem la mar de be, que al cap i ala fi es el que es tracta.
PD. Tanta toponimia sona una mica postissa, la toponimia no nomes es per possar-la a la cronica mirant un mapa, hi ha que interioritzar-la i fer-la teva. No se si qualque Alcudienc en sabria tanta...
Sí, però de qualque manera n'he d'aprendre. A veure si trobo el punt mig entre "el camí de la costa de pedra que va cap a l'esquerra" y "el Coll de la Madona Coixa", jeje.
Publicar un comentario