ATENCIÓN PUENTE SA FAIXINA! Amb aquest cridot ens convocava el cabdell sotànic (que no satànic) Mapes aquest dissabte. De tot un recorregut de vuitanta-cinc quilòmetres, donava a entendre que això era el més important, com si fóssim nins petits a l’escola. Bé, bromes a part, aquest dissabte es tractaba de fer un test sobre el primer tram del que serà la nostra volta a Mallorca. En acabar, varem veure que pot ser sigui la part més dura quant a desnivell i complicació tècnica, i sient optimistes, val més així que a l’inversa ja que ja en vuitanta quilòmetres ja ens haurem menjat aprop de la meitat del desnivell total.
Idò com deiem, ens trobam a l’esmentat pont, a les vuit, en Mapes, Biel, Raúl, Andreu, Jonander i Sergi, Pere, Antón, Vicenç, Fran, Rol i un servidor. Partim a cop de siulada pel passeig marítim, sortida típica de les grans voltes, cap a can Barbarà per agafar pel torrent del Malpàs i sortir a Génova. A punt de començar el primer plat fort del dia, ja anam incinerats, i és que fa bastant calor. Hem de pujar a Na Burgesa per via directa, cosa que fa que un cop a dalt n’hi hagui que critiquin aquest inici, però l’alternativa d’anar pel coll des Tords li lleva originalitat.
Seguim coll des Pastors cap el coll de Sa creu, que pareix ser que per la part per on anam es diu coll des Vent. D’aquí, responent al nostre seguidor Kapax, baixam per asfalt perquè fer-ho per dins Valldurgent ens enredaria més del compte, igual que si ho féssim pels camins de la dreta de la carretera, i el fet de ser un grup nombrós també és un incovenient ja que enreda molt. Després anam pel camí de son Boronat ( en Fran se n’ha anat per Buroteis, com diu ell, perquè te pressa ) fins a Calvià, i pel passeig fins Capdellà. Llavors camí vell d’Andratx fins el coll de n’Esteve, seguint per carretera i arribant a sa Coma perl cami de sa Guixeria. Un cop a Andratx, i després de quedar mig perduts per dins el poble, ens retrobam i continuam pel camí de Coma Freda i després seguim pel de la Font d’en Xina. Llavors, a l’hora d’enllaçar amb la pista que puja fins l’esplanada des Campàs. Aquí, en lloc de fer una aturada tècnica per comenar el berenar, seguim, ara per la carretera de sa Gramola fins passat els tunels. A l’hora d’agafar el camí de sa Torre Nova, que ens du cap es Grau, el ciclista intenta telefonar per comenar el berenar, però no tenim cobertura. Després de rebre la renyada de torn, continuam aquest fantàstic camí, fins es Grau.
Després d’un bocí de carretera, tornam agafar el sender Gr que ens cau a la dreta i arribam a Estallencs. Tot i que he telefonat tard, al baret sense nom on anam sempre ens tenen els berenars preparats. Molt bona atenció i bon preu, amb obsequi de un plàtan per cap inclòs. A les dotze i quart reprenem la marxa sense en Sergi i Rol que tenen pressa i van directes cap a casa. La resta agafam cami vell d’Estallencs on, a poc de començar en Raúl romp la cadena que estrenava el mateix dia. Després de reparar i enviar records al mecànic que va arreglar la bici, seguim cap a les cases de Planícia, procurant no mirar on es troben per no fer que la pujada sigui encara més llarga. Mentre esperam a dalt a reagrupar-nos, en Jon ens conta alguns moments incòmodes de la seva profesió com a personal trainning.
Seguim camí bord cap a s’Arbossar on miram de reüll els lletreros que ens prohibiran el pas. A l’enllaç cap a la baixada des port des Canonge ens deixen n’Andreu, que ja en té prou per avui, i en Jon. Els altres, amb les cames torrades, continuam cap a Mirant de Mar, ses Piotes, mirador de Can Toni. Reagrupament a Geroge Sand, on un asustat Biel es pensava que haviem de seguir per son Ferrnadell, i deprés Valldemossa.
Amb la moral més o menys alta per haver cumplit amb el recorregut programat, inicam la baixada cap a Son Brondo per l’arc del triunf, mai millor dit ja només passar-hi un servidor fot amb els ossos per terra, per sort sense conseqüències. A s’Esglaieta en Pere i Raúl tiren cap es Raiguer i els altres, ja per recorregut neutralitzat, cap el Ferreret on farem balanç d’aquesta presa en contacte amb la 345mcamtb. Total 85 km i poc més de 2000 de desnivell.
Idò com deiem, ens trobam a l’esmentat pont, a les vuit, en Mapes, Biel, Raúl, Andreu, Jonander i Sergi, Pere, Antón, Vicenç, Fran, Rol i un servidor. Partim a cop de siulada pel passeig marítim, sortida típica de les grans voltes, cap a can Barbarà per agafar pel torrent del Malpàs i sortir a Génova. A punt de començar el primer plat fort del dia, ja anam incinerats, i és que fa bastant calor. Hem de pujar a Na Burgesa per via directa, cosa que fa que un cop a dalt n’hi hagui que critiquin aquest inici, però l’alternativa d’anar pel coll des Tords li lleva originalitat.
Seguim coll des Pastors cap el coll de Sa creu, que pareix ser que per la part per on anam es diu coll des Vent. D’aquí, responent al nostre seguidor Kapax, baixam per asfalt perquè fer-ho per dins Valldurgent ens enredaria més del compte, igual que si ho féssim pels camins de la dreta de la carretera, i el fet de ser un grup nombrós també és un incovenient ja que enreda molt. Després anam pel camí de son Boronat ( en Fran se n’ha anat per Buroteis, com diu ell, perquè te pressa ) fins a Calvià, i pel passeig fins Capdellà. Llavors camí vell d’Andratx fins el coll de n’Esteve, seguint per carretera i arribant a sa Coma perl cami de sa Guixeria. Un cop a Andratx, i després de quedar mig perduts per dins el poble, ens retrobam i continuam pel camí de Coma Freda i després seguim pel de la Font d’en Xina. Llavors, a l’hora d’enllaçar amb la pista que puja fins l’esplanada des Campàs. Aquí, en lloc de fer una aturada tècnica per comenar el berenar, seguim, ara per la carretera de sa Gramola fins passat els tunels. A l’hora d’agafar el camí de sa Torre Nova, que ens du cap es Grau, el ciclista intenta telefonar per comenar el berenar, però no tenim cobertura. Després de rebre la renyada de torn, continuam aquest fantàstic camí, fins es Grau.
Després d’un bocí de carretera, tornam agafar el sender Gr que ens cau a la dreta i arribam a Estallencs. Tot i que he telefonat tard, al baret sense nom on anam sempre ens tenen els berenars preparats. Molt bona atenció i bon preu, amb obsequi de un plàtan per cap inclòs. A les dotze i quart reprenem la marxa sense en Sergi i Rol que tenen pressa i van directes cap a casa. La resta agafam cami vell d’Estallencs on, a poc de començar en Raúl romp la cadena que estrenava el mateix dia. Després de reparar i enviar records al mecànic que va arreglar la bici, seguim cap a les cases de Planícia, procurant no mirar on es troben per no fer que la pujada sigui encara més llarga. Mentre esperam a dalt a reagrupar-nos, en Jon ens conta alguns moments incòmodes de la seva profesió com a personal trainning.
Seguim camí bord cap a s’Arbossar on miram de reüll els lletreros que ens prohibiran el pas. A l’enllaç cap a la baixada des port des Canonge ens deixen n’Andreu, que ja en té prou per avui, i en Jon. Els altres, amb les cames torrades, continuam cap a Mirant de Mar, ses Piotes, mirador de Can Toni. Reagrupament a Geroge Sand, on un asustat Biel es pensava que haviem de seguir per son Ferrnadell, i deprés Valldemossa.
Amb la moral més o menys alta per haver cumplit amb el recorregut programat, inicam la baixada cap a Son Brondo per l’arc del triunf, mai millor dit ja només passar-hi un servidor fot amb els ossos per terra, per sort sense conseqüències. A s’Esglaieta en Pere i Raúl tiren cap es Raiguer i els altres, ja per recorregut neutralitzat, cap el Ferreret on farem balanç d’aquesta presa en contacte amb la 345mcamtb. Total 85 km i poc més de 2000 de desnivell.
2 comentarios:
Bona volteta !! A mem si per sa 345 tot va igual de bé.
Ay toniet si no fos per tu ....
Publicar un comentario