Dissabte 15 d’octubre. Sant Elm

Sense poder evitar l’atracció magnètica que exerceix  sobre nosaltres la tramuntana, aquest dissabte ens ha xuclat cap l’extrem més sur d’aquesta, per tant anàrem a sant Elm.

Ens trobam idò a les vuit on sempre on de seguida ens adonam de que la sensació del dia es el nou grup eagel d’en Jeroni, que s’ha passat al club del plat únic, sense postre ni res. Necesitava una motivació i l’ha trobada, no li ha fet falta garire entrenament per començar a caminar a bon ritme, li ha bastat amb un grapat de components. Un cop feta la presentació, partim rumb Andratx Vp, Biel, MiqueB, Pere, Mapes, Jeroni, Miqui, Rol i aquest servidor de vostés. Volem anar per via ràpida perquè no s’ens faci massa tard. En el coll des Tords la intenció és fer els enllaços de son Camps i després el de l’altre costat de la carretera, però la presència de caçadors i les seves escpetes tronant a les totes ens tallen el rotllo i hem d’optar per continuar per asfalt fins el camí de son Boronat. 

Devers es Burotell trobam la carretera tancada ja que avui hi ha el triatló de Peguera, però ens deixen passar. Feim son boronat i després anam pel cami cap a son Pillo fins el torrent. D’aquí cap a capdellà, on també ens desvien per mor del ditxós triatló, i no serà la darrera vegada que el topam. Pujam coll d’en Esteve pel camí, que pareix que ha de ser més curt del que és. Després enfilam cap a andratx, camí de sa guixera i al poble anam a la tenda o està en Joan carlos per demanar consell d’on berenar. 

Com que no ens agrada on ens envien ens aturam allà vora, a un bar on li podem dir cas picapedrer tal com ens ho fa saber el cambrer, molt simpàtic ell, i on hi estam la mar de bé. Bon berenar i molt bon preu. Ja en tenim un altre a la nostra particular guia Michelin. Sense haver perdut massa temps reiniciam la marcha pel conegut carrer Barcelona, camí comafreda, es Balaluc i cap a son Castell, que en aquest sentit no és tan pestós.  

Arribats a s’Arracó agafam cap el barri de sa clota, per on ens creuam amb el grup del Tracks de Mallorca, capitanejat per la seva simpàtica guia. Salutació cordial i continuam el divertit sender. Passam el torrent de na Rosa, que ens obliga a posar peu a terra , i seguim traçant el caminoi fina el cementeri de s’Arracó. D’aquí enllaçam la pista a la dreta cap a sant Elm,  pel coll den Palomera, i després pel la pista de can Tomeví en direcció a sa Dragonera fins arribar en el que va ser el punt de partida de la fartofar.  

Foto de grup i continuam, ara creuant el centre neuràlgic del Poble i, començant el camí de tornada, anam en direcció al pas vermell agafant el camí de sa Pineta que resulta ser una dura i llarga pujada per una pista descarnada. Aquí, tenim avís oficial d’agafar un desviament a l’esquerra, però els capdavanters, com que en Miqui s’ha posat a tirar com un loco, se’l passan de llarg. Rebut l’avís, tornen enrera i ens reagrupam a l’inici del que resultarà un fantàstic sender, això sí, tancat pel càrritx i que s’ha de fer amb els dits creuats ja que cap a l’esquerra té una bona caiguda i també una bona vista damunt la vall de s’Arracó.  Acabat el sender, feim una baixada d’asfalt amb una divertirda dressera final.  

Al poble ens deixen en Jeroni, que ha romput una sabata, i el seu club de fans, en Pere, que té pressa. Els que van en reserva d’aigua, entre ells en Miqui, com no, s’en van a repostar mentre la resta espera pacientment a la carretera cap el port d’Andratx. Després de la llarga espera ( devien beure amb cullereta ), reprenem la marxa cap a camp de Mar pels camins des coll baix que ens duen fins devora cala Blanca. A continuació, pels camins de motocross arribam a camp de Mar. Aquí ens feim un embull, anant en Mapes per un costat, el grup per un altre, i en Miqui, suposam que amb l’indicador “hasta la puya” ja encés, tira per la seva banda ignorant els de més. Ja no en tornarem a saber res més d’ell fins que sigui a ca seva. 

A l’inici del cami que va a Peguera coincidim tots altra vegada i seguim fins allà on començarà el calvari del triatló que ho té tot col•lapsat. Amb el vist i plau d’un municipal començam el periple per damunt l’acera sortejant tot tipus d’obstacles humans. Aquest tram també ens serveix per apreciar l’alt nivell dels participants de l’esport que probablemet sigui el que més accesoris es posen a sobre. Quan a la fi en sortim, enfilam la clàssica tornada pel passeig de Calvià. A cala Major ens deixa n’Vp que tira cap a casa intentant no pedre massa alçada, i en Rol un poc més envant ja que suposam que té un cumple i té pressa. Els gatons de sempre ens aturam a una simpàtic baret de porto Pi a comentar les jugades del dia.

En total 97 km i 1568 m. de desnivell, un bon indicatiu de l’estat en que acaben les nostres cames.

FOTOS SANT ELM