Sis de novembre de 2015, es publica al butlletí oficial de la sectamtb l'anunci oficial de la realització de la segona edició de l'VP day, en aquest cas, per celebrar el seixanta-un aniversari. O sigui, que tenim dos mesos perquè els que no tenen els deures fets es posin les piles, perquè ja sabem que les rutes made in vp no són moc d'indiot. Inclòs els que duen bé l'estat de forma no ho tenen clar, ja que amb els ingredients típics, quilometratge, ritme alt, i hores damunt la bici, pot passar qualsevol cosa. També s'anuncia la participació de l'anyorat Joanbike, que assegura que es posarà al día per no decebre ningú.
I així ens plantam a la víspera de tal event. Ha passat ja un any des d'aquella cdx versió hivern amb sortida i arribada a Sant Salvador. Allà dalt també es consumà l'enllaç matrimonial Miqui-Vp com a parella ràcing. Tristement, la felicitat va durar poc, i després del divorci, en Vicenç es va tornar a emparellar amb en Raúl, formant l'equip VP-R.
Deixant de banda el terreny sentimental, a l'esportiu tampoc ha estat un any fàcil pel nostre amfitrió. Les caigudes, lessions o malalties s'han encreuat amb ell, fins i tot, com a colofó, el va mossegar un ca. Tots aquests entrebancs, però, no han fet que perdés les ganes de donar branca. O sigui que, tot està a punt per arrencar, i de pas també l'any sectari 2016, que esperem que sigui gloriós.
Set i mitja del dissabte dos de gener, a Campos, lloc d'inici i arribada amb cent tres quilómetres pel mig, ens trobam quinze sectaris, bé catorze i un convidat com diria en Raúl: Andreu, Gerard, Rol, Raúl, Micot, Tià, Mapes, Biel, Joanbike, Pere, Miqui, Antón, Sergi, l'amfitrió i un servidor. En el dinar s'ens afegirà el Tibu, que ja en parlarem.
Arrencam puntuals en direcció Porreres-Villafranca (és una forma de parlar ja que en cap moment fregarem cap població) per camins, pistes i qualque sembrat. Encara fa un poc de fosca però ja és més bé de dia. Ben aviat ens donarem compte de que no fa gens de fred, cosa que farà que alguns ens aturem a llevar roba. Sort que en Pere du el track perquè la locomotora va a tota, hi ha que cumplir l'horari. També es fa complicat fer fotos donat el ritme, per això quasi totes són de cul. Què hi farem! Anam fent idò un traçat entre horts i garrigues impossible de recordar fins arribar al cami de les Pedreres, una interessant carretereta rompuda i a vegades pista gravel que va de Porreres cap a Son Mesquida. Un cop al camí amb aquest mateix nom, el travessam i més del mateix, camí rodador fins arribar a la carretera Porreres Felanitx, on, després de fer-ne uns metres la deixarem per seguir de la mateixa manera. Mentrestant passarem del fèrtil camp porrerenc a disfrutar també dels magnífics sembrats villafranquers i les seves grans extensions perfectament llaurades. No podem deixar passar l'ocasió per fotografiar-ho i ens posam a la feina, tot i que el cost sigui quedar despenjat.
Després d'una llarga pista de gravilla arribam a la carretera Villafranca Felanitx, on l'agafarem en direcció a n'aquest poble per poc temps però, ja que per devers el torrent de Son Vaquer voltarem en direcció a Manacor. Però també és un forma de xerrar, per orientar-nos un poc. L'epicentre de la nostra ruta sempre és Felanitx, però no el trepijarem per res. Ja hem perdut de vista Bonany, que l'hem tengut sempre a la nostra esquerra, i ara més del mateix, camí, pista o carreterona, i sempre a bon ritme. Hem de destacar el que hagués pogut ser un possible incident, i és que a un tram corb de davallada, i anant un poc confiats, ens hem trobat amb un cotxe de front on qui se n'ha duit l'ensurt ha estat en Sergi, que en lloc de tombar més la bicicleta per fer la traçada ha optat per fer la tangent creuant-se per davant el vehicle amb la sort de que aquest s'ha aturat.
Seguim com si res i després d'un canvi de rumb, enfilam cap a sur, ara sí per una bona estona. Travessam literalment la carretera Manacor Felantix per seguir per un interessant caminoi que ens enfila fins un puiget on aprofitarem per berenar i qualquns per amollar llast. Podem dir que a n'aquest punt canviarem de tipus de terreny, no anirem tant pla. Panxa plena, continuam i amb un no res ens plantam a n'es Fangar. És un terreny fàcil i ràpid, i seguim. També és bon moment per fer balanç, i veim com un dels dos suboficials d'en Vicenç, n'Antón que va començar amb arrencada de bou està fent figa. El segon suboficial, en Raúl-R no durarà massa més. Vp haurà de tirar amb freelanders, tot i que no li fa falta ningú. En Joan aguanta el tipo, de patir en sap molt, i per si de cas, hi afegeig una forca rígida i un sol plat, és home de gestes. En Gerard va cop piu i no es deixa veure massa, i en Sergi que no sap que fer si no està devora ell, així segueix. En Pere, passant pena, com sempre, i n'Andreuet, pseudo-deprimit, amb falta de posta a punt. En Tià reviu el patiment de les 26". En Miqui i Vp, sobrats. La resta de sectaris aguanten el tipus.
D'aquesta guisa abandonam es Fangar per la carretera de Cales, després ens ficam per la cimentera dins el que és la Serra Llonga per fer-ne un seguit de puja i baixes sortejant els puigets de la zona en direcció a Santueri, sempre vigilats pel cim de Sant Salvador, lloc fetitxe d'en Vicenç.
Un cop als peus del castell farem un sinuós i divertit recorregut de sigle track, moment en que cert sectari es farà el loco ja que sap el punt on pot re-enganxar dissimuladament. Llarga se li farà l'espera ja que tindrem un feiner. Acabat el tram en qüestió, canviam de terreny i enfilam el tram final. Encara ens queden una vintena de quilòmetres i les ganes d'arribar fan que els capdavanters tirin fort, però donat compte de que n'hi ha que es comencen a arrossegar, concretament dos, no queda més remei que afluixar. D'aquesta manera i amb una ventada de cara arribam a Campos, havent de fer-hi una passejadeta per completar el track. Les coses com cal, si són cent tres han de ser cent tres!
Amb alegria i cansament ens canviam de modelito i anam al restaurant Es Trast, on dinarem magníficament. Aquí s'ens afegirà el Tibu, que ha fet el sacrifici de venir en moto. Ara és el que toca, la bici és una merda i els que hi van damunt uns matats com els patapollos.
Un cop tots a taula, a una de veritat on ens podem veure les cares, disfutam d'un esplèndit menú de sopes i arroç brut, menú oficial dels vptracks. Com que estam afamagats, feim córrer un poc més del compte a la cambrera amb plats amunt i avall, dins la nostra línia. En acabar de dinar i amb la valentia que et donen un parell de tassons de vi, surt la proposta del gran event sectari d'aquest any (per disgust del Tibu): una volta per l'illa de més de tres-cents quilòmetres.
Un cop fora ens despedim lentament, molt lentament, mentre admiram la macarrònica moto del tauró de son Serra.
Agraïm aquest bon dia de festa al nostre amfitrió, i també agraïm l'enriquidora presència d'en Joanotbike, que ja ens ha promés que de cada dos dissabtes en vindrà un. Meam si és vera.
Per molts d'anys Vicenç!
No hay comentarios:
Publicar un comentario