Dissabte 23 de gener. Cecilio day.

Ens trobam ja en el quart aniversari, quatre anys ja des de que ens va deixar l’estimat Cecilio, i com és costum, el recordam amb una sortida homenatge de caràcter festiu. Aquesta inclou la visita a un dels punts de referència a la seva persona com és el Castell d’Alaró, i com a fi de festa una torrada amb una bona “pitanza”.

Enguany, per no caure en el mateix error de l’any passat, on preteniem, amb tota la bona intenció del món, pegar del camí d’en Cecilio a Galtazó al Castell amb tota la dificultat técnica que suposa enllaçar els dos llocs, optàrem per un recorregut menys ambiciós a la fi de no patir nervis i poder dinar a una bona hora. Així doncs, fariem un recorregut per la comuna de Bunyola, Orient i Alaró.

Vuit i mitja de dissabte ens trobam al cantó de sempre, Vp, Fran, Sergi, Andreu, Pere, Biel, Antón i Torné. Ens falten en Miki i en Rol que no poden venir. Partim cap a Bunyola per Passatemps, Son termens i Caubet. A n’es Garrigó ens esperen en Micot i en Tià. El que no hi és es en Gerard, que com sempre ens desconcerta. Resulta que ha decidit pujar per cas Bergantet. Així que, després de que en Sergi hagi buidat a la paret mitjera de la casa (no hi ha altre lloc) començam la pujada que es troba molt concorrida. Es nota que sortim mitja hora més tard, et trobes més trànsit i més gent per tot. A la barrera ens desviam per fer la drecera, més técnica però més entretinguda que la pista. Avui, la part difícil es troba en condicións ideals, i llevat dels més torpes, tothom s’ho passa. Sortim de nou a la pista i arribam a cas Garriguer on ens espera entre la brossa, un Gerard escanyat i mocós. Haviem de fer el tram del lavacoches però, com sempre, anam malament de temps i hem de retallar-ho per anar directament cap el tram de la cabra com el va batiar en Fran. Després pujam pels coll des Picó, bocí molt tècnic tant de pujada com de baixada i que a més està humit. 

Per aquí en Micot es troba com peix dins l’aigua, i és que hi mig viu, ja que és una de les seves zones d’entreno habituals. Sense sortir a la carretera enllaçam cap a ses Clavegueres. Per aquí tothom disfruta, i és que aquest lloc reuneix les condicions ideals per a la diversió, llàstima que es faci tant curt. Botam la barrera de son Perot i enfilam cap Orient per la finca de Son Palou, amb la sorpresa de que a l’hora de sortir trobam tancat. Poc després sabrem que en Jeroni ens ho havia avisat per whatsapp. Per tant hem de botar de la manera més discreta, menys uns quants caperruts que sense fer cas a les indicacions fan tot el contrari. Al bar ens esperen ja fa un rato en Jeroni que ha vingut amb moto, en Raúl que ho ha fet amb la ciclocross, i en Mapes que ho ha fet amb cotxe ja que s’ha enredat matant cuques.

Berenam, bé però un poc car, i això sí, sempre tardant quasi un hora. Reprenem la marxa cap el Castell i ens toca pateo, però no es fa massa llarg. Un cop a dalt començam a baixar fins el balcó d’en Cecilio, on ja hi ha en Mapes, ara si amb la bici, en Jeroni, i en Fernando, que de colcar poc però de festa no s’en perd una. Ben fet.  

Foto de grup i rialles que és la millor manera de recordar el nostre amic, juntament amb la companyia del seu germà. Mentre tornam a les bicis en Fran ens mostra la seva nova adquisició per estalviar uns tristos grams a la seva montura per un no tant trist preu, cosa que ens confirma la necessitat de tractament psicològic urgent. Ens despedim d’en Jeroni que no pot venir al dinar, i enfilam cap a Pòrtol per Bànyols, camí des Raiguer, Santa Maria, i Jardí den ferreret fins can Mapes. Aquí ja ens espera la grata companyia del Tibu i familia i en Joan i fills.

Com no podía ser altre, el Tibu ha agafat el control del foc i es posa a torrar els hierbajos que tant agraden a n’Antón. Poc després agafarà el control dels fogons n’Andreu que donarà el seu toc gourmet. 

Un cop torrats els calçots, i amb la preocupació del Sergi per les calories que tenen, ens posam per feina de l’única manera que es poden menjar, fent el gorà. Aquest any són molt més bons i a més no ens hem quedat curts. Rematarem la tasca amb xuies, lloms i botifarrons, sempre ben hidratats pel vi i la cervessa. Després de dinar, en Joanet i en Sergi agafen el control del foc, amb un únic moment delicat que ha estat quan s’hi ha afegit en Tià. 

Bon dia de celebració, amb bona participació, un poquet de bicicleta, una bona pitanza, i qualquna cara de pastes agres.

Ver todas

Consigue el tuyo