Dissabte 30 de gener. Biniamar i Pla

A la vigilia d’aquest dissabte ens trobàvem amb la situació d’haver de proposar una ruta un altre cop sense la tutela legítima d’en Mapes. Aquest encara està tocat de les costelles per culpa de la pràctica de l’esquí radical. A la vegada, això era una excusa perfecte perquè n’Andreu, falt de capacitat de sacrifici, s’escapolís de la ruta oficial i li proposàs al de les costelles trencades coincidir al berenar amb les bicis de ruta. També s’hi apuntaría en Jeroni, que encara es troba en quarentena de sis mesos sense mtb. Per altra banda, en Fran, que tenia una quedada de families a Lluc, li anava bé que la ruta s’hi apropàs un poc per allà. Així que, per no enredar-nos i arribar al dissabte matí buids de propostes, es decretà una senzilla ruta amb berenar a Biniamar i tornada pel pla, això si, amb un grapadet de quilòmetres perquè hi ha gent que s’ha d’anar preparant per les llargues distàncies.

Quedam a les vuit: Vp, Miqui, Antón, Biel, Pere, Fran i un servidor. Partim amb més de deu minuts perduts cap a Santa Maria per can Macià, després a tir d’escopeta per Caülls, i després sa Bomba fins can Franco "es simpàtic", on ens esperen en Tià i Micot. Hem sortit a ritme alegre i així seguim, pel camí del Raiguer. Devers Alaró agafam en Gerard. Voltam cap a  Bànyols i a ritme de semi carrera anam dirección Solleric a fer el pestós empedrat. A dalt,  corona com no en Micot i darrera d’elll en Fran. Els altres amb més o menys mal cos arribam dignament. Un cop agrupats acabam de pujar fins sa Casa Nova, moment en que en Gerard ens recorda el ritme intractable que imposaven per allà en Cecilio i en Buba. Sense pausa tiram cap avall pel Gr fins la barrera del camí de Tossals. Aquí hem de tirar costa a baix, però a mitja baixada, just al pont entre els puigs de la Senyora Coloma i el de sa Cometa, ens adonam de que falta gent, i qualqú ens comunica que en Gerard ha foradat. Llàstima perquè anàvem clavats per ser d’hora al Mayorga.

Ens arreplegam a Son Ordines i seguim cap a Lloseta per agafar el camí cap Aiamans i travessar el torrent Aumedrà que està totalment sec. Quan enfilam cap a l’àrea recreativa de Lloseta pel camí d’Establidors, ens adonam de que el gruix del grup no vé. En Gerard torna tenir problemas amb la roda. Després d’una petita espera seguim cap a Biniamar i la seva comuna agafant el tirany cap a l’esquerra, el de la fragoneta abandonada, que pasa per una cantera (que no és la d’en Pieres) i que després s’enfila i passa per l’ermita de la Reconciliació, i llavors per darrera el cementeri, punt on el caminoi es torna bastant tècnic i s’acaba fent a peu, just quan arriba a la pista que va de l’àrea recreativa fins dalt del Puig. Agafam cap avall per la gravillosa pista i torçam cap el poble.

A Biniamar ens reunim amb els companys de roda fina, Andreu, Jeroni i Mapes, més un convidat sorpresa, ara motero de l’infern i ciclista en hores baixes, el Tibu. Després d’un petit caos amb les comandes, cosa que fa bloquejar el sistema operatiu del cambrer, a la fi berenam, i molt bé, com sempre al Mayorga, i per un excel•lent preu. Aixecam el cul de la taula una hora després, afegint encara més temps defora del bar com tenim costum. Hem de partir de forma imperativa, deixant els carreters seguir el seu camí i al moter del diable també el seu.

Tiram cap a Inca pel camí de son Marimón, quan ens hem d’aturar per nova avaria, en aquest cas d’en Vicenç. Parxe també. Reiniciam la marxa a ritme content, i previ susto a una curva estreta, arribam a l’extrarradi d’Inca on pel pont del tren anam fins la carretera de Palma. Un cop allà la travessam per agafar el camí cap a son Roig, però abans hem de consultar el gps, que avui és dels antics però dels que no es queden sense batería. Hem d’enllaçar amb la ruta marcada amb vermell. Per aconseguir-ho, haurem de consultar més d’una vegada, amb la incomoditat de que com la pantalla és molt grossa l’hem de dur a la motxilla. Arribam a la carretera de Sencelles, on just atravessant-la ens ficam al torrent del mateix nom. Sortim pel primer pont i agafam el camí que toca però de seguida entram en confusió ja que ens fallen les coordenades. Reprenem el camí correcte gràcies a la intuició d’en Miqui. Poc després, en el mateix lloc que fa uns mesos, tornam a tenir dubtes, i es que ens costa identificar la ruta del mapa sobre el terreny. Per aixó, n’Antón, que du un gps dels d’ara, rescata de l’arxiu La Ruta del Pimentón* que per lo vist va passar per allà. A la fi, entre uns i altres conseguim resoldre l’encreuat i podem seguir, moment en que hem de delegar damunt en Pere ja que entram dins la seva jurisdicció. Ara ja si, podem reprendre un ritme viu ja que es terreny rodador. *Pinetons segons el diccionari "castellà- Antón/Antón -castellà.

Arribats a la carretera de Santa Maria a Sencelles, la travessam i entram dins ses Alqueries per poc després arribar a Santa Eugènia. Aquí hauriem de delegar la ruta a n'en Tià, però com que ja és devora ca seva tira per la nova pujada que va a la torre i nosaltres per la del xal·let que també té lo seu. Les ganes d'arribar fan que ningú s'aturi a la terraceta i seguim cap a coves i cap a Santa Maria, on en Pere ens intentarà deixar sense conseguir-ho ja que en Gerard l'arrossega fins el cami del raiguer. Els cinc que quedam cumplim amb el track, anant alerta de no solapar, cosa que suposa fer un poc de voltera. Així, tiram cap el camí de ca na Cili,  i després Ses Escoletes, Son Reus, Son Sardina, Son Espanyol, on ens deixa n'Vp. N'Antón, Biel, Miqui, i este humilde narrador seguim fins el Ferreret arribant amb sensació d'estar fins la ...  
Total 98 km i 1060 de desnivell, a molt bon ritme.