Dissabte 6 de febrer. Sa Trapa.

Aquest dissabte, un cop més, l’organització de la ruta quedaba a mans de la junta gestora donat que el màxim dirigent tornava estar absorbit per la feina. Esperem qualque dia veure'n el fruit. Per tant, i tenint en compte que ja hi havia la idea d’anar a la Trapa, la qüestió era confeccionar una anada i una tornada amb una inversió de temps raonable, ja que ja sabem qué passa quan anam per aquells indrets. El preu?, renunciar al berenar a taula parada amb cafetet. Bona cosa! No es varen escatimar els missatges de súplica perquè així no fós, provinents a més per part de dos individus que se suposa estan curtits per l’alta muntanya com en Pere i en Miqui que s’els suposa preparats per qualsevol peripecia, pero no per berenar asseguts damunt una pedra. No s’entén. Per si no fos poc, s’hi afegí el moto-ciclista, que reclamava berenar a una bar a s’Arracó. Curiosa postura aquesta també, d’un que per ca seva no en vol ni un de bar o xiringuito, i en canvi pareix que no hi ha cosa que li agradi més. Tant de bo que la cohesió de la gestora aconseguí controlar els insurgents i impossà la ruta.

Partim a les vuit, Antón, Biel, Gerard, Sergi, Pere, Rol i Torné. En Miqui ens sortirà a camí pels Tords, i en Fran, que per ell el camí más ràpid no és el recte, ens diu que coincidirà també al coll des Tords, bé no a Son Boronat, bé no….què més li dóna?  Ni una cosa ni l’altre, a la fi será a Santa Ponça. Des d’aquí, ens ficarem  per dins costa de la Calma i després per camins pel lateral de la carretera fins Peguera, i després, també per camins fins Camp de Mar. Abans d’arribar-hi, però, tenim dues avaries a la vegada, en Rol ha de posar cámara i n’Antón, per no ser menys, també. Sol·licitam ajuda material, i en Pere ens dóna una cámara,  de 26! Rebutjada l’oferta, reparam a la vegada que consolam a n’Antón que du un disgust.

Reprenem la marxa ara per carretera, i a punt de fer la baixada final cap Andratx, ens desviam a la dreta cap a la depuradora per fer el tiranyet que va a ran del talud de la carretera. Berenam davant el supermercat i així els que han de comprar el berenar ho poden fer. Aquí en Sergi farà la seva famosa mitja volta ja que té feina. Nosaltres, amb un quart d’hora hem berenat i a les onze ja tornam esser damunt la bici. Hem d’anar cap a Son Castell, i com que no podem passar per la casa de Sa Font, agafam carrer Barcelona i després el camí de coma Freda. A partir d’aquí, ens haurem de deixar guiar per la bona memòria d’en Biel, el comptable que mai s’equivoca. Així, agafam es camí d’es Badaluc on començarà el caminoi fins a son Castell.

A s’Arracó, tornam a fer cas a n’en Biel, aquest pic amb certa resistència, i anam cap el barri de Sa Clota per agafar el camí que, fent un gros bucle ens ha de dur fins el cementeri. A partir d’aquí, en Miqui agafa el comandament ja que el gps de paper i el seu propietari fallen més que una escopeta de fira. Continuam pel camí de sa Font des Morers, amb el Puig den Farineta a la nostra dreta, fins el creuer on comença la pista cap l’objetiu del dia.

A n’aquest punt són les dotze, que seria l’hora que sortiriem de qualque bar, o sigui que amb el que ens queda creim que ha estat una bona idea.  Iniciam la progresiva pujada que finalitza amb la rampa més llarga i dura de tot el trajecte. Foto de grup, i tiram cap avall per agafar de seguida el tiranyet, ciclable fins el comellà, que ens du fins el cap Fabioler. Ens feim la foto obligada mentre quedam impressionats per l’alçada del penyassegat. N’hi ha que fins i tot veuen “pescaos”.

A partir d'aquí ve el tram més tècnic del dia, el que ens ha de dur fins sa Caseta de ses Bases, sempre amb una vista espectacular damunt la costa.  A la pista ens arreplegam, i amb les cames certament cuites feim el camí fins Sa Gramola. D'allà baixam coll avall pel camí lateral fins sortir a la carretera que, només travessant-la, començam a pujar per les dures rampes cap a coma Calenta i arribant amb una curvejada carretereta fins sa Coma. Ara ja, pujarem per sa Guixeria cap el coll de n'Esteva i baixarem per gr fins Capdellà.

En el poble, ja ens han fuit en Rol i en Fran que tenen pressa. Nosaltres recuperam forces i consensuam una tornada per Galatzó i cami Cecilio. En Miqui, tot i que s'ho pensa, decideix partir cap a casa. La resta, Antón, Gerard, Biel, jo i la bona dispossició d'en Pere, enfilam cap a la finca pública pel camí de dalt i a ca l'amo en Biel voltam cap es Ratxo. Un cop allà toparem amb la colla que amolla els ases per fer net la garriga, els quals ignoren la nostra presència, fins el punt de que ens molesta i tot. Seguim cami d'en Cecilio cap amunt i un cop als vials de son Net, per no baixar pel pestós asfalt romput, a sol·licitud d'en Pere, pujam una mica més per fer-ho pel cami de dins el bosc, el que solem fer de pujada.

D'aquesta bona manera arribam a Puigpunyent, i ja d'aquí, fent un passeig fins a Palma, on hi serem a les quatre de l'horabaixa, cosa que no està gens malament amb el percal que hem tingut. Tot i que volem anar a dinar, l'eufòria d'en Pere ens obligarà a fer un brindis en es Ferreret.
En total ens ha sortit un percal de 95 km i fregant els 2000 mts de desnivell, i quasi sis hores ciclades. Tot i això hi ha un malalt que no en té prou i encara s'en torna al poble colcant, igual que ho ha fet pel matí. Com que ara és pro....

Ver todas

Consigue el tuyo