“Vísteme despacio que tengo prisa”
Si tots tinguéssim això clar potser acabaríem abans ses voltes, no costa res aturar-se un moment i esperar a veure si hi som tots, i si falta qualcú una cridadada de telèfon tampoc costa gaire. Ara pareix que al grup li ha entrat una frisor que l’únic que aconsegueix es que al final per culpa de les pèrdues i per la desorganització acabem perdent mes temps.
“No por mucho madrugar amanece mas temprano”
A les 8,00 al lloc habitual un munt i un convidat. Bigel, joan,torner, pere, jeroni, anton, raul, yerar, rol, fran, salvador, vp, jonanda,mapes i en Bini.
Hem partit a bon ritme amb aquest narrador al davant que seguint els anticonsejos d’en Xavi Fané, s’ha posat a tirar per així tenir al menys 10 minuts de gloria. Evidentment aquets han acabat a la primera barrera de Bunyoli, on l’ordre natural s’ha anat imposant. I quan dic l’ordre natural, això agafa tots els aspectes, perquè tot i que en fran estigui fort ha estat dels darrers amb arribar ja que encara no ha après que passat les cases de bunyoli hi ha que girar en lloc d’anar cap es canyar.
“A camino largo, paso corto”
En arribar a sobremunt, preveient que el dia seria llarg i dur, aquest narrador juntament amb n’anton hem decidit fer una retalladeta, per així poder afrontar la pujada al teix amb garanties, ja que aquest era el principal objectiu del dia pels Alpins per així practicar una bona pujada amb una mica de “porteo” i gaudir d’un dels paratges mes semblants als d’alta muntanya que tenim per aquí.
La resta han continuat fins a la cumbre, la cima i desprès ja d’una tacada han arribat a l’ermita, bon lloc per arreplegar-se i agafar aigua.
“mas vale gota que dure, que chorro que pare”
D’allà ha començat la baixada que segons estava establert tenia que ser pel camí que surt just darrera l’ermita per així sortit per la barrera amb el botador de superna a on estaríem esperant els convalescents. Però es veu que qualcú ha tingut una brillant idea i ha decidit canviar la baixada i ha arrossegat el grup cap a una de les trialeres que tomben cap a son Tries, així al final han anat aparar a la font de sa turbina i han sortit per la barrera de davant el començament del cami del col des bous i evidentment allà no ens han trobat, però com que tenien frisor, ningu s’ha plantejat pujar una mica o pegar una telefonada i han continuat ja per carretera fins a la barrera de son dameto a la sortida del cami dels pescadors a la carretera.
All`en Joan a la fi ha cridat, però com que no tenia bona cobertura i supos que veient que la gent seguia pujant per amunt per carretera no ens ha pogut dir clar on eren. Aquest narrador ja mosquejat per la tardança a començat a cridar a tothom i ala fi sant pere li ha sabut dir mes o manco per on eren. Així les coses ara els que estaven darrera de tot érem els que feia tres quart d’hora que esperàvem a la barrera de superna, per lo que hem decidit pujar tot el coll den claret per carretera. Allà curiosament hem trobat que sortien de per on teòricament estava previst continuar en joan, en fran i en vp, que hem decidit ja tirar també tot per carretera fins a can Molines. En arribar allà, evidentment amb tot el caos generat, ningú havia cridat per avisar que hi aniríem 15 ciclistes a prendre un entrepà així que s’han tingut que posar a fer-los i lo que hagués pogut ser una aturadeta de 20 minuts ha acabat essent d’una hora.
“el que se apura, no dura”
En acabar de berenar ja eren les dotze i al ritme de tirada i aturada que fins allà s’havia anat, s’ha produït la gran desbandada, uns perquè tenien pressa, altres perquè ja trobaven que els hi bastava i altres perquè si. Aixi a l’hora de pujar cap el Teix nomes han quedat en bigel i en torner , que han fet una pujada per separat ja que han començat una mica abans, retallant el berenar i demostrant que si haguéssim anat a un ritmet tranquil i seguint el recorregut i el pla establert molts mes haguessin pogut completar el recorregut. A un segon grup hi hem anat en yerar, en fran, en pere, en jonanada i aquest narrador.
“piano, piano, si va lantano”
Malauradament nomes començar la pujada, en fran ha punxat, i com era de esperar, no duia càmera ja que encara no ha actualitzat el kit de reparacions a la nova 29.
Aquí tothom es feia el loco fins que en jonander ha sacrificat una de les seves càmeres ultralight i li ha donat. Tot i això, l’averia ha servit perquè aquest narrador pogués anar pujant tira a tira i veure amb posterioritat com en jonanda que s’havia quedat el darrer amb en fran, ens ha passat a tots com una exhalació i no s’ha aturat fins arribar al pla de la serp. Aquest narrador coneixent en Fran i el seu historial, en el desviament del camí de l’arxiduc ha quedat una estona esperant-lo, no fos cosa que tornes a fer de les seves. Ja a la pista del Teix hem tirat tots junts per avall hi hem anat superant els diversos obstacles que presenta la sortida pel coll de Sóller.
A la carretera hem tirat per avall via directa fins al benzinera i despres d’una cocascola ens hem acomiadat dels del raiguer i els tres palmesanos hem tornat a ciutat per raixa i passatemps.
Per si algú encara no li ha quedat clar.
“haste makes waste “
4 comentarios:
No vaig poder venir..pero veig q un altre vegada ha estat multi-ruta...així amb ses crònicas podràs saber cuant va apareixer i desapareixer sa gent...
Fran, buen estreno,apunta,las 29" también pinchan...jijiji.Nada,el sábado a tope ;-)
A pesar del pinchazo (cubiertas 2bliss specialized = papel de fumar), un buen estreno. Cubiertas cambiadas para cala dor. Mapes ahora te mando la ruta gpx
A pesar del pinchazo (cubiertas 2bliss specialized = papel de fumar), un buen estreno. Cubiertas cambiadas para cala dor. Mapes ahora te mando la ruta gpx
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4854026
Publicar un comentario