VALLDEMOSSA i prest a casa. Dis 13 juny

by torner

Cronologia d’uns fets:

Divendres 14,30 h.: “Seguimos tramuntaneando para que la 212 no se nos empache, y por zonas de futura prohibición para así acabar pronto o escapar”…i per això i perquè i perquè és divendres i perquè hi ha barra lliure de tinta i per lo còmode que és fer la ruta desde la cadira de casa, disseny una volta amb una tornada demencial.

Divendres 19,36 h.: “Modificación”…com que he pasat per JoanBike i m’he ficat per vena una napolitana de xoco i una cocascola, ho veig tot d’una altra manera i “desde mi sillón” com diria en Fanné, retall un poc la tornada tot sigui per arribar prest.

Així, doncs, on de costum, una trecalada de gent: Bier, Pere, Jeroni, Rol, Raúl, Antón, Mapes, Miqui, Andreu, Tibu, Sergi, Fernando alies Efeefe, Lluís alies Tatoo, el fantàstic JoanBike, i un servidor. A Esporles s’afegirà en Llerard.

Partim cap es Secar i amb cert caos passam pel coll de Son Espases, després per Son Espanyol, i llavors per la finca de Son Mallol. Tocam asfalt a n’es Muntant i fins es Coll d’en Portell. Aquí els dos pitbull que venen avui, Sergi i Tatoo, es posarán a estirar el grup. Per darrera, més amb bones, alguns anirem amb la gloriosa companyia d’en Joanbike; també amb en Tibu, que passarà d’anar el darrer a pegar tota una garrotada per agafar els de davant. Això serà lo darrer que sabrem d’ell ja que desapareixerà sense deixar rastre, sense que el pugi trobar ni tant sols el seu estimat company d’aniversari, de l’esfumat aniversari, anunciat per tot lo alt i que ha acabat amb uns obsequis podrint-se per dins qualque traster i amb les cares llarges dels que havien de ser assistents a la sonada ceremònia.

Ja a Esporles pujam cap a Son Cabaspre a ritme de cadasqú, tancant el grup en Jeroniet, Mapes, servidor, i en Joanbike, i hi ha que dir que aquest, fent mostra d’una valentia, coratge, tenacitat i superació inigualables. A punt de començar el camí que du a sa Mola de Son Pacs, feim un darrer intent de contacte amb el desaparegut Tibu; Res de res, momés hem pogut comunicar amb can Molines per comenar el berenar, això si, tenint-lo en compte. Feim el darrer pas legal per la mola (vaja putada), sa Bombarda, i pel punt on un dia en Vicenç va obrir un portal en el temps, baixam cap s’Estret per la vertiginosa trialera que no sabem bé si ho feim en bici o en tabla.

Arribam a Valldemossa per Son Brondo, camí Vell i la majestuosa entrada per la Cartoixa. Bon berenar a can Molines, i ben servits per 5,5 €, i tot això en poc més de mitja hora. Enfilam de nou la ruta pujant, entre rots i alenades de bou, a Sa Comuna, que està molt ciclable tot i el pendent que té. Aquí es produeix la primera avaria de cadena d’en Rol, fet que en Sergi aprofita per provar el nou cogombre d’en Tatoo, una stumjumper amb un sol plat, només apte per pitbulls.

Reiniciem la marxa, que avui és bastant lenta, però amb el consol de que estam fent mtb autèntic, amb pujades i baixades d’aquestes que duen feina però que et deixen content. Seguim cap a son Ferrandell, un altre excel·lent enllaç, i sortim a George Sand. Quasi sense tocar asfalt, passam al tram de  Ses Piotes, també fantàstic, i avui que el torrentó està sec, més ciclable que mai. Valldemossa nova, on aturam a saludar al nostre Toni al lloc on encara està pendent de projecte i execució un detall en el seu record. 

Seguim la marxa cap a Mirant de Mar pel tram Kapax, també sensacional i molt divertit ( de baixada clar ). Agafam trialera de l’esquerra on també ens ho passam pipa, i enllaçam cap a la carretera de Banyalbufar, i nova avaria d’en Rol, el mateix, cadena. Continuam i…nova topada amb la realitat: el temps s’ens tira a sobre i “nueva modificación”: ara sacrificam el tram que va cap a Banyalbufar. En aquest punt ens han deixat n’Efeefe, Tatoo i Sergi que tenien pressa, en Sergi en concret per anar a fer una cervesseta al Ferreret com veurem després. Quedam doncs només els sectaris amb denominació d’origen. Lo important és que continua amb nosaltres el sorprenent Joanbike, que tira de rassa i qualitat…és massa! 

Camí de s’Arbossar i tot d’una volta cap l’esquerra per pujar perl camí de les síquies. Zero per uns quants i notable per la resta. Un cop dalt, espera que t’espera; en Rol ha tornat rompre. Es un caperrut, ja fa temps que sabem que la millor manera de reparar cadena és amb un conector ràpid en lloc de rematxar.  Baixam camí des Correu cap a Sa Granja, on ens deixarà atabalat per les avaries. Llavors ens enterarem que a Establiments tornarà a rompre.

Des d’aquí, tornada típica per Son Tries i Son Malferit. Total, que a les tres al Ferreret, i un es demana, a quina hora haguéssim arribat amb la ruta original “para llegar pronto a casa”?  No hi ha més cego que el que no hi vol veure. Menys mal que sabem que la intenció és bona: no decepcionar a l’esperit sectari. Millor així.

Molt bona sortida, amb el valor afegit de la companyia d’en Joanbike. Visca en Joan, visca!

80 km i 1500 mt de desnivell