GENER
Començarem l’any molt be amb una volteta per la comuna i un dinar de reis a casa del segon autònom sectari, en Benji. Tot un
esdeveniment que hauria de repetir-se qualque dia.
El cap de setmana següent
ens anàrem fins a Artà i un, ara no s’enrrecorda massa perquè aquest dia
tancarem la volta per la carretera de cala Torta. El cap de setmana següent,
els que no estavem fora pel pont de sant Sebastià pujaren fins la mola de Planícia
a on crec que hi hagué qualque confusió. Arribà la setmana del Cecilios Day que
enguany fou bifasica. El dia 23, que va caure entre setmana, alguns pujarem fins
el Castell d’Alaro, amb un fred que pelava i deprés anàrem a sopar al kebab de
Consell de la família Navarro. El dissabte anàrem al mirador d’en Cecilio i
acabarem a la Cabaneta fent una calçotada amb un arròs brut, cuinat per en
Torner i n’Andreuet ( cremant la taula de la cuina).
FEBRER
Desprès d’un gener bastant intens, vingué un febrer molt
mes tranquil, el fred propi d’aquest mes, acabà de refredar l’ànim espitós que alguns encara teniem despres d' haver tornat del viatge A dels Alps. Així les coses a la primera
volta del mes, senzillament anàrem rodant fins a Montuiri per anar a berenar
allà, vora el foc de la foganya de l’hostal. A la següent volta li pegarem fins
les antenes d’Andratx, de on sortirem per uns camins que mai havíem fent per
Biniorella, per acabar el dia recuperarem un antic itinerari per son Fortuny
d’Andratx i el coll Alemany i enllaçar
així amb la vall verda.
Malauradament el Strava els dos caps de setmana següents
està callat i els dels altres possibles chivatos: fran, pere o sebastià, també.
Així que no podem contar que férem si es que férem qualque cosa.
MARÇ
Començarem el mes amb una volta cap a Valldemossa
recuperant l’enllaç de les ermites cap a Deia per son Rullan, que estava una
mica canviat ja que han recuperat bona part de l’olivar, aquest mateix dia
aprofitant que ja havia acabat l’epoca de caça, agafarem el camí de la font de
la senyora i tornarem a ciutat pel camí del puig d’en banya i coll de Soller.
La següent volta ens dugué fins Alcúdia a on férem la
clàssica volta i enguany pujant de nou a la Talaia a on comprovarem que el camí
segueix totalment destruït i segurament segueix essent millor anar per les fontanelles.
La volta del 15 ens dirigí cap el pla, també aprofitant
que ja no hi havia caçadors pel barranc de son gual, Algaida, vell de Pina,
Lloret a on alguns berenaren de bocata de calamar amb un track que es solapa en
algun moment ja que aquest dia el narrador no hi era.
Després del Pla torna la Serra amb una volta per
Puigpunyent, que inicià una mica la sèrie de les Integrals de termes municipals
que hem anat fent al llarg de l’any.
Arribarem al terme per son Roca amb l’enllaç amb el camí vell de
Puigpunyent. L’arribada al Poble , la ferem per els camins que ara ja hem
incorporat i que fan una arribada ben elegant. La volta la completarem passant
per el pas del ventall , galilea, comellar de ses someres de baixada i
recuperant l’enllaç de son Net a son Forteça per sa Teulera. Acabarem el mes
amb una volta per la comuna de Biniamar enllaçant Biniarroi i la vall de
Massanella d’on sortirem pel comellar dels Horts de Caimari.
ABRIL
El mes d’abril comença amb una matchacada que feren
alguns sectaris, aquest narrador no hi era i en fran i en Rol com ha estat
també una mica habitual aquest any feren la seva volta mes endurera. El
Matchacas anaren rodant fins sant Salvador que el voltejaren i tornaren
direcció Campos seguint l’estel d’en VP. Per arribar a Felanitx ho feren pel
barranc de son Gual Castellitx, gracia, Porreres i camí de ses pedreres ja que
el senyor Torner sempre deia que per anar a Felanitx era una voltera anar cap a
Campos, es veu que per tornar ja no ho va ser.
La següent volta fou el clàssic de Planícia
coll Estellencs tot i que per arribar-hi ho férem via Valldemossa pujant per
Raixa i Pastoritx, a on encara no havien desviat el camí, a la connexió pels camins
de ses Piotes el Grup es va trobar per primera vegada amb un dels famosos AMA que
ja estaven de cacera de mtbikers. Per setmana Santa aquest any es va fer un
singular Pancaritat, ermites fins alcudia i d’alla tornada per serra de
tramuntana.
Aixi el divendres els que completaren tot el via crucis
pujaren Cura, Montision, sant Salvador, Santa Llucia de Manacor i Bonany de
Petra amb un recorregut de 177 km i 2.400 mt de desnivell. El dissabte Sant es
va fer la tornada d’aquesta volta tan eremítica, passant com no podia ser per
Lluc a on s’arriba pel vell camí de Pollença, sant Llorenç de sa calobra i per
tant fent la Costera, Nostra senyora de l’olivar al camí de Balitx, ermita de
la trinitat de Valldemossa i arribant a Ciutat per l’estret de Valldemossa i
nostra senyora de l’olivar de s’esgleieta. En total 123 km i 3125mt de
Desnivell. Acabarem el mes eremític anant fins a l’ermita de son Orlandis
d’Andrtx via na burguesa, bernat en es
capdellà i tornant pels caminois que enllacen el port, camp de mar i santa
ponça a on agafarem el torrent per tornar via son boronat.
MAIG
Començarem el mes fent content a en Gery, ja que varem
decidir pujar Massanella, berenant a cal Gallet i tornant ja que havíem pagat
pel coll de sa neu i tossals tot un classic amb una bona patejada que un pic al
any s’ha de fer.
El segon dissabte del mes toca una altre integral, en
aquest cas fou per Valldemossa així hi arribarem via mola de son Pacs, despres
davallarem al port pel camí de son Oleza i tornarem a ciutat per l’estret a on
arribarem fent els camins de la zona de sa coma Mirabo. En aquesta volta ens
acompanya la Silvia de Tracks.
Seguint amb les integrals i com que tocava Pla , ferem la
d’Algaida que com diuen els cartells esta integrada per Algaida, Randa i Pina.
La ruta així puja per son Binissalom, ferem la comuna d’algaida, voltarem el
puig de Randa, pujarem fins a Cura, baixarem per Aubanyà arribant a Castellitx
i d’alla cap a Montuiiri per enllaçar els camins de Pina i tornar a Ciutat via
ses maioles i barranc de Son Gual.
La integral d’esporles no va ser gaire lluida, ja que
supos que aquest dia es volia acabar prest, ja que es limità a pujar fins a la
fita del ram via bunyolí, baixar per la granja i tornar pel coll d’en Portell i
son espanyol. Potser ja havia arribat la calor i aquí començaren les
desconnexions, el strava d’en Pere deixà d’emetre en canal públic, el d’en
benji va a començar a emetre altres sintonies i el d’en e-Sebastià es va
desintonitzar possiblement per algun comentari bastant unilateral sobre els nou
vinguts.
JUNY
El mes comença amb una volta fins a cala Figuera de
Calvia amb itinerari d’anada pels camins del colls de’s Tords, totalment
arrasats i per on no hi pasen els AMA, son boronat , torrent de santa ponça i
tornada per sa guixeria i serra de na burguesa.
El següent cap de setmana
ferem la volta del Gerard day per veure si els “cinquentons” del grup es
sentien una mica al·ludits. Res de res, recordàrem aquell famós dia pujant el
puig de fangar i els caminois de son castell.
Del 14 de juny no ha quedat res
registrat. En el següent ja va tocar banyito i el lloc triat va ser el mes idíl·lic
de la Serra, L’hort de la cova ja que allà ens podem llevar la sal davall del
salt d’aigua dolça. Amb el recorregut poguérem constatar que ara per ara encara
es pot davallar per George Sand i com sempre per anar al Port saludarem a
l’amic Tomàs del xalet de can Sales i constatar que n’és de diferent del seu
germà Fernando. Acabarem el mes anant a berenar a Lluc i per tant pujant el
camí vell, la tornada crec que es va fer via Sóller ja que aquest narrador la
va fer fia Pollença.
JULIOL
La primera sortida
de Juliol sempre sol coincidir amb el bubas Day que com també ja també es
habitual acabà amb un dinar a Aspace. Així ho férem tot i que alguns nomes
celebrarem alguns moments del dia. La volta fou la clàssica de pujada per
militars, mirador buba, baixada vall d’urgent, son boronat, capdellà, camí d’en
Cecilio, son net , Puigpunyent i Palma.
El següent cap de setmana tocà cap fico a Foradada, que hi anàrem via Valldemosa,
ermites, son Rullan i tornarem berenant al bar de vora la bentzinera per
Piotes, camí dels pescadors i coll d’en Portell.
El tercer dissabte del mes el recordarem com el dia d’en
Bordils, ja que aquest dia acabarem dinant i fent un capfico a la mansió
Bordils de Gènova, la volta va consistir amb un son Roca, puigpunyent, son net,
galatzo, torrent, son boronat, etc.
No sabem que férem el darrer dissabte, però es de suposar
que qualque cosa es va fer, ara per ara no ha quedat res per les xarxes.
AGOST
Agost, des de ja fa 2 anys, s’escriu amb A , de viatge A
d’Alps. Tot i això els dos primers caps
de setmana encara sortirem per terres mallorquines, però ho ferem amb la bici
de ruta arribant fins al cap de ses Salines en el primer i fins a Capdellà a
berenar just el dia abans de Partir. Com que tampoc hi ha hagut cronica del
viatge assenyalarem que de nou el viatge ens deixà amb molt bon gust de boca,
tot i que alguns trams coincidiren amb els de l’any passat. D’aquest viatge ens
quedarà el gran vídeo amb dron d’en fernando i el nom de val de Maira, un
autèntic paredis.
Varen ser 6 dies d’autentic mountain bike i bon rotllo. Però com tot, lo bo es va acabar i en tornar
a la roqueta elseguent dissabte anarem fins a Lluc a donar gracies per haber
arribat be, anant a berenar amb la rutera al Gallet. Acabarem el mes amb una
volta que sabiem que ens permetria tornar a reconciliar-nos amb l’illa i per
aixo anarem per la zona de Planicia, berenant a estellencs i tornant a ciutat
pel coll d’estellencs a on hi arribarem per cas xocolater i son fortuny.
SETEMBRE
A la primera volta
que ens queda constància del mes de Setembre, que es la del segon cap de
setmana, anarem fins el castell d’Alaró via Raixa, Bunyola i per el nou accés a
Honor, com sempre les clavegueres no decepcionaren tot i que ara sabem que als
AMA tampoc els hi agrada que anem per allà. Qualcú els hi hauria d’explicar que
quan la Serra estava en plena explotació, tot aquell coster estava ple de
camins i corriols de carboners i que el impacte que podem generar nosaltres es
ridícul amb el que generaven carboners,pastors, caçadors, etc.
En el tercer dissabte anàrem fins a la Trapa, fent una
d’aquestes voltes d’obligat compliment com a mínim un pic al any. En aquesta
volta recuperarem el magnífic enllaç per son Fortuny des de la vall verda.
Tancarem el mes acomplint un somni que ja pensàvem que
mai podrien fer, com va ser fer integra el camí vell de Palma a Puigpunyent,
des del coll de son Marrill que hi arribarem per pistes mes rodadores,
fins a son Serralta. Completarem la
volta per Galilea, son Fortesa i tornada per Sobremunt i Bunyolí.
OCTUBRE
El primer cap de setmana del mes coincidí amb la fira
biker de Consell a la que hi assistirem anant a berenar a la carpa que hi havia
muntat. La volta la férem primer pujant a la Comuna i baixant cap a Coanegre i
la tornada enredant una mica pel puig de Santa Eugenia. El següent dissabte ens
anàrem d’excursió , el tema de la volta eren les coves. En aquest recorregut
que començarem a Campos arribarem a Felanitx per les camades que s’acosten a
cas concos, férem per primera vegada la Mola de Felanitx a on visitarem les
coves de les antigues pedreres i després anàrem fins a les coves de la zona de s’Estany
d’en mas via sant salvador, fangar tornant per son Macia i camí vell de
Felanitx Campos. Potser aquesta ruta va ser de les mes novedoses de l’any.
En el següent cap de setmana també descobrirem un nou
camí inèdit per les nostres muntures, molts l’havíem fet de joves però fins ara
no s’havia pogut tornar a fer de manera tranquil·la. Així redescobrirem el camí de l’escolta al que hi
arribarem via Sóller a on berenarem i d’on sortirem per la pista de muleta de
ca s’hereu i camí de Castelló a Deia. En el darrer dissabte, aquest narrador
estava per terres Atlàntiques tot i això per el grup va sortir fent una volta
per na Burguesa a on hi pujaren via sa vileta, pinar park son vida, arribaren a
Calvià i berenaren a Galilea per després voltar cap a Son Fotesa.
NOVEMBRE
Començarem el mes amb un gran oblit d’aquest
narrador però també de tot el grup , en
el que se’ns passa recordar en Toni Hoyos fent una volta que no tingué res
d’especial ja que simplement l’objectiu era berenar a Biniamar a on hi
arribarem via raiguer per santa Eugenia a on férem una nova connexió de ses
coves a ses olleries, acabant el recorregut pujant cap a Tossals per després
davallar per Oli clar i sa font figuera. El següent dissabte aquest narrador
tornava a estar fora però el grup puja
fins a Lluc a berenar seguint el camí típic per fer aquest recorregut.
Tot i
que dues setmanes mes tard, recordarem en Gesa anant fins el seu mirador amb
una volta per la mola de son Pacs molt relliscosa i tornant per sa Granja i
Sarrià. En el següent cap de setmana crec que va ploure molt i alguns decidirem
no sortir, altres ho feren i quedaren ben xops. Acabarem el mes amb una volta que
volia repetir el cami vell de Puigpunyent al que arribarem per unes pistes
noves de son cotoner però que no el poguérem fer per estar en plena temporada
de caça, . berenarem a Galilea i tornarem reproduint una mica una volta que
s’ha via fet feia poc per na Burguesa per la zona del pt5.
DESEMBRE.
En aquest mes aprofitant el pont de la puríssima es va
celebrar una gravelada de tres dies a la que s’hi anava per invitació ja que
tenia números clausus a causa dels allotjaments domèstics. En el següent cap de setmana el grup ana de visita
fins el cap Andritxol via Puigpunyen, camí Cecilio i tornada torrent santa Ponça,
boronat, coll de sa creu.
El cap de setmana abans de Nadal l’objectiu era senzill ,
anar fins a Biniali a berenar, al bar mes friendlybike , que hi deu haver a Mallorca,
ja que a tots els ciclistes que hi anarem ens donaren un buff i ens convidaren a
vi dolç i mantecados. La volta la vestirem per ses coves amb enllaç cap a Alaro
i pujada a cas Secretari.
Com cada any celebrarem la gala sectaria de l'any amb premis als sectaris destacats, enguany, una mica com tot l'any va ser una mica sosa a nivell de premis, ja que nomes en tingueren en frenando amb un petit dron de joguina,els cinquentons amb un globus i com no el sectari de l'any que aquest si que rebe un bon premi en forma de casc a mes del classic siurell. Esperem que les obres de casa seva permetin a en Jeroni sortir al maxim amb el grup.
L’argument de la darrera sabatina fou preparar la
classica de cap d’any del pas del ventall,adecentant la tornada i fent net en
un dia i mig tot el que no hem fet en tot l’any. D’aquest dia en que molts
arribarem a casa mes cansats que si haguéssim fet 200 km també recordarem el
pobre caçador que havia deixat a la família a casa seva.
Com ja fa molts d’anys acabarem l’any al pas del ventall
brindant un any mes per la SECTA, llarga vida al grup i per molts d’anys.
---------------------------------------
Girant l’ullada cap enrrera, com sempre i un cop passat
revista de l’any un queda sorprès de tot el que hem fet. Potser aquest any no
ha estat un any de sortides a fora, ja que de fet nomes hem tingut el viatge
als Alps, però l’esperit sectari en el que a cada sortida de dissabte hi havia
un “algo” especial s’ha mantingut i no em entrat a la rutina d’altres que tenen
“ x” rutes que es repeteixen periòdicament. No han estat grans aportacions: una
petita connexió, un canvi de sentit generant noves sensacions, un nou lloc a
visitar que no coneixíem de la nostra roqueta, etc.
A nivell del personal, com sempre en gery ens ha fent les
dentetes llargues amb les seves continues escapades i sobre tot amb la
Turin-Niza, una volta amb l’autèntic esperit aventurer i d’autosuperació que
tant ens agrada. Va ser una llàstima ,que al final en Bordils no el pogués
acompanyar ja que s’ho mereixia i es que
el seu regnat com a sectari de l’any ha estat plegat d’entrebancs a nivell
particular però que ha anat superant sempre amb la seva discreció i entrega.
Gracies per tot Bordils.
Tot i això en el capítol de incidències greus, el premi l’ha
tingut en Predro, que va tenir un accident molt greu amb la moto de motocròs per
terres catalanes. Ara encara està patint la recuperació, que tot i segur que
ara li sembli impossible, segur se’n sortirà be com ja ha fet moltes altres
vegades. Aquest any 2 sectaris mes han entrat al club dels cincuentons, però
encara estem esperant la festa. A nivell
de grup també aquest any el recordarem com l’any en que de nou en miky va desaparèixer
acompanyat per en e-sebastià, esperem que
torni com ja ha fet altres vegades i perque no amb mes gent , ja que com
va dir n’Anton , un poc de sang nova no ens aniria malament, tot i que els
vells rancis remuguin una mica. N’anton ja s’ha convertit en un autèntic 312 addicte
i ara també s’està enganxant a l’escalada, tot i que tampoc te cos d’escalador.
Per acabar a nivell de maquinaria, aquest any no ha
entrat cap gran innovació, un podria dir que la febre de les e-bike de muntanya
s’està refredant una mica o al menys ja no ens espantem tant quan em veiem
alguna i la pregunta es si el mateix passarà amb la febre Gravel. I xerrant de
tecnologia encara que no biker , recordarem aquest any pel magnífic dron d’en
fernando i les imatges impactants que va fer als Alps. Per acabar en el tema de
camins, com ja hem citat al resum, aquest any el recoradarem com l’any dels
AMA, esperem que com tot acabi en un “susto” i les aigües tornin al seu curs.
I que ens espera el proper any?. Ningú ho sap...
En el capítol de desitjos en quest narrador li agradaria fer l’escapada per Catalunya i descobrir el
misteri de les Borges Blanques així com recuperar l’escapada a Menorca, que
seria una bona excusa per celebrar també l’entrada al club dels veiardos d’en Frenando.
El Randino també hi entrarà aquest any,
però això esperem celebrar-ho als Alps, i perquè no, acomplint també un altre
somni que es pujant al famós “chamberton” a una volta per la vall de Susa. A nivell
de grup esperem que el bon rotllo que hem tingut es mantingui i que puguem
seguir així per molts d’anys. I per suposat que tinguem bona Salut. Per molts d’anys.
