TRACKS DEL DIMONI 2. sb 21 abr

Crec que érem TOTS menys en Raul, en Miky i en Vp, en el darrer cap de setmana abans de la escapada a terra ferma seguint les passes del senyor de can Bondia. TIBU ( que feia segles que no venia), Rol,Tia, Moyos, Torner, Bigel, Yerar, frenando, fran, andreu, pietro, Jeroni, ff, anton , mapes i menció especial a Jon Ander, que arribà amb un red-bull a la ma, ja que acabava de venir de córrer el primer tram de la Ultra Trail, d’Andratx fins Valldemossa. ES veu que com que no l’hi havia bastat estar corregent tot el vespre volia rodar una mica. Recorregut previst: Bunyoli però en lloc de pujar per la pista, pujant pel tirany i així exercitar els single track de pujada.

En arribar al asfalt ens re-agrupem i en jon Ander resulta que es humà i decideix abandonar per anar a dormir una mica. Can Manent, efectivament amb la barrera tancada amb pany, gracies als bikers que es deixaven les barreres obertes. Maristella. Ens agrupem de nou a l’ermita i iniciem la davallada cap el cor de Jesús, allà es veu que en largo arriba a l’estàtua mentre que els altres ens desviem abans d’arribar-hi i agafem la variant que ens va ensenyar el becari i que ens du directament a l’àrea recreativa.

Berenem una mica i ens anem cap els caminoi del safareig de bellavista, crec que des de que el netejaran per fer una carrera fa molts d’anys no estava tan be.

Cami des correu on recuperem en Largo, amunt i avall i arribem al camí de planícia. Gran Moment TIBU, “Bueno adios, es que tengo una paella” ja ens pareixia que desprès de mesos sense quasi sortir estava donant molta canya, tenia clar que nomes faria un boci de l’etapa. En el mes pur estil tibu de quan estarem per Bolivia, arrancada de cavall i en aquest cas escapada de rata miserable. Hem decidit que en els tracks del diable farem com a Bolivia: “ bueno tibu, esta anocheciendo estamos en medio de la selva Amazonica, aqui tienes una barrita i una pistola, cuidate... “ Agafem el camí bord de planícia i seguim acumulant desnivell.

Per allà també dabandonem en frenando i n’anton que no van massa fins. Planícia i cap el coll d’Estellencs, allà decidim prescindir del tram del coll del carniceret i ja dins son fortesa en el desviament de sa campaneta ens separem els que tenien presa que sortiran pel camí de sa taulera a son Net i els valents ( jeroni, moyos, bigel, pietro, yerar i mapes) que decidim continuar pel camí de muntanya cap a dalt de son net.

Ara ja som un grapadet, en arribar als vials de la urbanització avui decidim pujar pel camí de sa font de na marquesa amb les seves terribles rampes de mes d’un 30 % i lo pitjor de tot es que la bicicleta no derrapa per lo que no hi ha excusa per anar a peu. Galilea, ens aturem a prendre una cocascola mentre en yerar reivindica els anteriors berenars dient que em perdut el caire mes social de les sortides.

Son Cortei i a la fi baixada des burotell. En arribar a Valldurgent decidim que hi ha que acabar la volta com toca així que pugem cap el coll des vent i baixem pel talla focs de la base. 70 km i 2255mt de desnivell. Amb un index IBP de 179 AA, es a dir “Dura muy dura” amb mes de 4km de rampes superiors al 15 %.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2765387

Es a dir que en arribar a casa ens havíem guanyat el dinar, això es el que es menjà en yerar. Sense hosos i sense espines, com toca cada dissabte.

SA RIERA - MARISTELLA. Mt 17 abr

Como me han dicho que no lo contase, pues intentare aguantarme y no lo contare. 4 sectarios en la rotonda de Establiments: vp, bigel, torner y mapes. Al no estar moyos me dejaron proponer una ruta que pasaba por algunos puntos que quería investigar.
El primer objetivo era el cauce de la Riera, sabía que habían limpiado un trozo y habían pasado la pala por dentro así que quería ver como estaba el tema. Ya hace años que ronda por nuestra cabeza intentar trazar un sendero a lo largo de la Riera para así poder salir hacia bunyoli y Puigpunyent, de hecho durante una época usamos un senderillo que existía pero luego lo dejamos ya que era muy enredoso y algo cutre.

Ayer volvimos a insistir de nuevo y cual fue nuestra sorpresa al ver que el cauce se ha convertido en una gran pista, eso si, con algunos tramos de piedras, y desgraciadamente con las lluvias de estos días, con algún tramo inundado. De todas maneras conseguimos ir rodando desde justo pasada la rotonda hasta el vado del cami de son Anglada, aunque allí llegamos ya por fuera del cauce ya que a la altura de las casas ilegales de son Anglada había un charco algo sospechoso por lo que nos desviamos por un senderillo por dentro del pinar.

El segundo objetivo, era ir por una bajada que va desde el monumento de maristella hasta la pista de la área recreativa de son trias, la que nosotros llamamos el descenso de David Servera. Además para ir hacia la zona en cuestión decidimos subir por las rampas de hormigón para así entrenar la famosa cuesta de la muerte que nos espera en els tracks del diable. Objetivo cumplido, teniendo que reconocer que pese a que nos creíamos que controlábamos totalmente esa zona ha tenido que ser un becario el que nos la enseñase.

Por ultimo y para acabar de bordar la vuelta intentamos salir del cami vell de l’ermita por son Mas y aquí si que no tuvimos mucho éxito. Pero no todo puede ser perfecto.

Lo siento, pero no puedo contenerme, bigel estrenaba bici, si una de esas de Internet y además 29, se ve que esta de moda ahora añadir una bici mas en el trastero de casa. La verdad es que tiene buena pinta, si no fuera por las cubiertas que son de papel de fumar y a los 15 minutos de rodar ya habían pinchado.

38 miserables km con 720 mt de desnivel y rampas de un 30% en maristella.

TRACKS DEL DIMONI. I. FINS A BINIORELLA. Sb14abr

D’aquí a 2 dissabtes ens anem a fer els Tracks del Diable, així que ara ja ens hem d’aturar de fer etapes nomes rodadores i hem d’intentar fer mes tiranys i desnivell, a veure si aconseguim que el grup s’unifiqui una mica i aprenem tots a anar mes o manco a un mateix ritmet sense anar pegant punyides.
Es proposa fer una volta cap a la zona de ponent ja que darrerament hem abusat massa del raiguer, del pla i de Valldemosa / Esporles.
Sortida a les 8 de on sempre, un munt de gent quasi tots menys en Raul que esta una mica off, en Yerar que era per Eivissa i el traïdor que ja ni l'anomenem perquè des de que està per Bimont, vol tocar totes les tecles i ara li ha pegat per fer carreres de bici de carretera (això ja es lo darrer) .

Tornant a la crònica, sortim pel camí dels reis cap a son muntaner, en aquest moment tots, ja acumulàvem una infracció lleu de 60€ per haver sortit de casa incomplint l’article 14.1 de l’ordenança reguladora de la mobilitat per ciclistes de Palma. Es a dir, anar sense timbre a la bicicleta. Com deia, al anar pel carril bici del camí del Reis que segons les ordenances està tipificat com vorera bici i superar el màxim de 15 km per hora per aquest tipus de via, tot i que no hi havia una anima pel carrer, tots acumulàvem una altre infracció lleu de 60 €. Podria continuar però millor que us informeu directament al boib nº 52 de 12-04-2012
http://boib.caib.es/pdf/2012052/mp112.pdf
Toquem terra i ja fora de normatives absurdes comencem a disfrutar pels tiranys cap a la base seguint en torner que ens du pel millor recorregut per evitar basses d’aigua. Torrentó de son suredeta i entrem dins la zona militar cap el pt3. Primera i única averia del dia, en Vp punxa. Mentre repara els altres anem pujant a poc a poc, la intenció era re agrupar-nos dalt del coll de sa creu, però la veritat es que la cosa ha estat un poc mes dispersa. Desprès del talla foc hem agafat el nostre tirany d’enllaç amb el torrent de son vida i desprès un boci per carretera fins el coll de sa creu. La baixada uns l’hem feta pel camí vell de Calvià sortint pel camí que surt de nou a la carretera abans de les cases de valldurgent ( Jon ander i aquest servidor), altres crec que han fet tot el camí fins la sub estació i en frenando i el seu cosí han baixat per carretera.
Comença la pujada del burotell i en arribar a Galilea ens aturem a berenar a la plaça de l’església.
Pujada infecte fins dalt del poble de on ens tirem pel vial descarnat, ara autentica pista de terra cap a la parcel·lació de son Net. Agafem el “ cami den Cecilio” que es realment un enllaç ràpid i sense problemes per entrar a Galatzo amb unes vistes impressionants d’aquest tros de tramuntana.
Ca l’amo en biel i en frenando, en salvador i en kiko (l’amic de n’andreu) ens abandonen. La resta tirem pel camí principal de galatzo cap es Capdellà i d’allà ja sense aturades anem a Andratx pel camí vell i camí de ses guixeries. De nou un single track fàcil, el camí den Xina. En arribar a la carretera ens dirigim cap el coll Andritxol pel tirany que va per damunt la carretera, fins que ens trobem un homenet que està llevant herbes, tot i que al principi dubtem de si passar o no, en tia decideix continuar i tal com els hi va passar a altres bikers la setmana passada, l’homenet no ens ha posat cap problema.
Travessem la perillosa carretera i comença la dura pujada cap a les antenes. A la fi arribem a les baixades de Biniorella, un petit bike park natural amb bons tobogans i corriols.
Avui recordàvem que la primera excursió que va fer en Fran amb nosaltres el duguérem per allà i no feia mes que caure contínuament, i mira’l ara, si aproves l’examen de mecànica elemental ja quasi li podríem donar el títol de veterà. Eren altres temps, en que per arribar allà, anàvem pel coll de sa cova i sortíem ben tranquils per cas garriguer de son Fortuny.
A la fi arribem al barri de sa vinya, i comencem a pujar cap a la carretera de camp de mar. Ja es tard i decidim deixar per un altre dia les impressionants pistes del cap des llamp i anem directes al tobogan del torrentó de cala blanca, uns, el baixem a peu i els altres muntats, tirany darrera tirany , passem camp de mar i desprès arribem a Peguera.
Allà ens deixen en jon ander, en fran, en jerony i en miky en primera instancia i en largo i en pere en segona. Aquest darrer rebentat d’anar amb la seva flamant 29 que a la segona sortida ja va amb el pedalier bloquetjat (sense comentaris...) La resta, es a dir en torner, andreu, vp, bigel, moyos i mapes decidim acabar adressant per Torà i la Romana, pero ara es veu que han vallat tota la finca, despres de dubtar una mica entrem al laberint de pistes i decidim anar per tiranys secundaris fins que ens trobem uns individus que estan fent una batuda per espantar les perdius per dur-les cap a qualque grup de guiris que estan caçant a les dues del mig dia. Totalment surrealista.
De totes maneres, decidim abandonar la zona així que ens desviem cap a costa de la calma de on anem per caminois fins son bugadelles. D’allà agafem els camins de moteros que ens duen fins a la canera municipal, així que amb un no res, estem al camí de son Boronat. Ja nomes queda pujar la carretera fins valldugent, uns millor i altres bastant tocats arribem al creuament de carreteres on en torner i n’andreu decideixen tornar pel coll de sa creu i la resta pel dels tords.
Bona volta amb : 93 km i 2035de desnivell.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2718344
Ficant al track a : http://www.ibpindex.com/
ens surt un índex IBP de 159 AB, es adir que si ens classifiquem com a grup de “preparacion alta” Podríem dir que la volta ha estat:
120 – 160: Media – dura. "Esto empieza a ser serio, aquí se ha sudado la camiseta"
I per nomes un punt no entrem dins el interval següent
160 – 210: Dura - muy dura. "De estas una cada dos meses, mas no"

Per acabar ja tenim tancat el tema dels track del diable aquesta es la logística:

TRACKS DEL DIABLE. DIAS 29,30 DE ABRIL Y 1 DE MAYO.217 KM, 6.790 DE DESNIVEL, 3 ETAPAS CON MAS DE 2000 MT DESNIVEL Y LA FAMOSA CUESTA DE LA MUERTE CON 22,9 % DE PENDIENTE, 4,5 KM Y 400 MT DE DESNIVEL.
http://www.tracksdeldiable.com/
Sábado 28 a las 23,30 barco Barcelona (camarote 4p 28 € )
Domingo 29. Llegada barco 8,00. Tren Sants 9,30- torello 11,04 (6,2€) Inscripción y 56 Km btt y 1790 desnivel hasta La devesa . Dormir mp 50€ hostal la davesa
Lunes 30. 88 km btt i 2740 mt desnivel hasta Santa eulalia de puig-or. Dormir mp 38€ al mas puig-oriol
Martes 1. 54 km btt y 1437 mt hasta torello. Recogida maillot Tren torello 18,27- Sants 20: 12 (6,2€) barco palma 23,00
Miércoles 2 Llegada Palma 6:45 (camarote 4p ( 28 €)

Presupuesto: 158 € + 40 € forfait + traslado equipaje 35 €.
+ 2 cenas barco + 3 comidas en marcha.
¿Porque esta fecha?
Porque coincide con el puente del 1 de mayo y se puede salir en sábado noche (solo hay barcos de noche hacia Barcelona los sábados y domingos) y se regresa el martes que es festivo (los festivos y fin de semana se pueden llevar bicis a todas horas en los cercanías, los demás días solo de 10 a 15 h). Así pues, es el fin de semana en que se optimiza el tiempo al máximo y sale todo más económico, dormir en barco y poder ir en tren a cualquier hora)

CASTELL D’ALARO – BINIARROI sb7ab

Aquest dissabte érem el nucli històric a ciutat, en joan, bigel, pere, torner i mapes i a partir de son torrella en yerar, micot i largo.
Sortida a les 8,00 de on sempre i per on sempre: son Macià. Desprès com que volem anar fins Alaró ens acostem al màxim als peus de la serra, per son pisà i son cabaspre. On ens adonem que desprès de les mogudes sobre el famós camí, ara la barrera de son torrella, esta sense cadena. (Enhorabona a la gent de la plataforma pro camins, hauríem de donar-los mes suport en aquesta gent). Camí de sa taulera fins Alaró i d’allà cap el castell.

Els bons davant i els mes magres per darrera. Ens agrupem en es verger on peguem una mossegadeta i els que volen compren una cocascola. Allà un jove biker s’incorpora una mica al grup i intenta venir amb nosaltres per amunt tot i que quan arribem al pouet, ell ja no hi és. La veritat es que som una mica “rancis”. Davallada cap Orient i en arribar al olivar, girem cap a ca ses bieles i així per aquesta pista arribem fins el portell de Solleric sense tocar la carretera.
Entrem cap a les cases i allò pareix es Born, aquest narrador va estar apunt d’aturar-se i demanar a la gent que no s’aturin a fer festa allà, però varem continuar. Aquest es el problema, que la gent no sap el que ens ha costat poder passar per allà i s’aturen davant les cases a berenar i fer renou, sense pensar que poden molestar i que com a minimín pertorben la tranquil•litat d’aquell lloc, ja que els cans no aturaven de lladrar.
Arribem a la placeta den sion i per avall pel divertit camí vell fins al torrent d’aumedrà, camí de tossals i per avall fins arribar a l’estorell de on comencem a pujar de nou cap a can Macip.
En sortir de sa font garrover agafem el camí de biniarroi, nosaltres sempre anàvem per un camí pels sembrats però no coneixíem aquest tirany que si estigues net seria tècnic i divertit. Biniarroi, objectiu complit, per avall pel camí vell.
Desprès d’un breu lapsus d’aquest narrador que volia torna a pujar cap ala font garrover agafem el camí bo de Biniatzem. Comuna de biniamar, caminoi del poliesportiu, zona recreativa de lloseta i cementeri, ara ja nomes queda rodar per on sempre, camí des raiguer, sa bomba, es caulls i Palma. 92 km i 1500 mt de desnivell.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2697973

Tal dia com avui

Tal dia com avui, 11 d’abril, fa 38 anys va néixer en Cecilio, no se perquè avui pensava amb ell i en Gerard m’ho ha recordat.
Crec que no passa dia, que qualque cosa me’l fa recordar i com sempre acabo rient.
Allà on siguis molts d’anys.

Vuelta a ibiza btt v6,s7,d8abr

by andreu:
voy a resumir al máximo,ya que se trata de 3 días:

RESULTADOS: 1ºs.en subir al barco,1ºs.en llegar al hotel,1ºs.en llegar al restaurante,1ºs.en recoger el dorsal,1ºs.en el control de firma el día d la carrera (que buenos!)
1er Marathon (68kms.)3hrs.38min. puesto 44 en la gral. y 5ºs.cat. veteranos (no íbamos a ser los primeros siempre)
Salimos detrás de los pros, a tope! al cabo de 1hr. ya estábamos situados en la carrera, entre dos pelotones, objetivo: llegar delante de ambos, durante las 2hrs. siguientes, adelantamientos en alguna subida y bajada , se nos van, se nos van ...pero.. sacamos nuestras armas secretas (las 29er) en las pistas, trozos d asfalto...volaban y sin opción a q cogieran nuestras inmensas ruedas, pasábamos delante de todos llevándonos alguna q otra pegatina d los pobres..jiji...paso por meta y objetivo cumplido.

2ºMarathon (83kms.)5hrs.08min.puesto 49 en la gral. y 6ºcat. veteranos (estudiados los resultados del día anterior y los rivales, los de delante estaban lejos de tiempo los de atrás..no podemos dormir..Objetivo: intentar mantener e ir a ritmo cómodo, no nos jugamos nada.
Salida a ritmo alegre, nos vamos situando, kms.+kms. pasamos algún cadaver,sigue ,sigue y cuando faltaban unos 10kms. sorpresaaaa! divisamos un grupo de unos 8, separados y casualidad sólo quedaba pista.. jeje..otra vez cargando armas y fuego..a ritmo d darlo todo pasamos a vuelo rasante..a 150mts. d meta y 2 participantes delante, ya está no? pues no! es puta VP los quería pasar es un puta picat, ya nos ves a los 2 levantados,bicicleta d lado a lado,con esos pedazos manillares, esprintándoles a 50mts. de meta, última curva,uno por dentro otro por fuera, los pobres flipados, VP sonrisa cabrona jijiji...y entrada con los brazos en alto jijiji...Ah! de premio,después d comer,llenitos, 20kms de carretera,viento en contra hasta el hotel, todo por pereza de esperar el bus que nos llevaba...vamos..per fer es cent kms.
Último día (35km.)ruta bordeando el mar, en plan paseo para soltar piernas...muy bonita
Conclusión: muy divertido, buena organización, rutas inmejorables a ver si otro año se anima más gente y reímos todos....

PALMA- FARO DE CAPDEPERA. J5abr

Aunque no solemos narrar las salidas de menos de 2 sectarios, si que hacemos referencias a los hechos relevantes del algunos del grupo.
Este jueves como quien no quiere la cosa, sin mas preparativos que una llamada el miércoles por la tarde a Bigel, preguntándole si salía el jueves, decidimos, como que los dos teníamos el día libre, atravesar toda la isla de mallorca en mtb hasta el faro de capdepera.Sin track predibujado, ni mapas fuimos capces de hacer todo el recorrido de memoria salvo algun minimo error, empalmando trocitos de excursion realizados durante tantos años.

Y así fue, salimos a las 8,00 desde donde siempre, a un ritmo de viaje, no hubo puñidas , ni acelerones, ni averías, fue un rodar tranquilo y relajado con una parada intermedia en el horno de llorito. Los kilómetros fueron cayendo uno tras otro, mientras se alternaban tramos de pistas, con tramos de sendero y como no algún tramo imposible de evitar de asfalto. A las 4 ya habíamos llegado al faro y estábamos tomando un merecido bocata en cala Ratjada. Luego vino la peripecia de regresar en trasporte publico: autocar + tren (tres horas y 2 trasbordos) Seguramente si lo llegamos a saber nos planteamos regresar rodando por asfalto y hubiéramos tardado igual.
127 km y 1500 mt de desnivel.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2684924

Montision. S 31m

Per març d’ enguany farà 48 anys que passà el darrer tren fins a Santanyi, avui nosaltres coneixerem el tram que encara és manté mes o manco inalterat de l’antic traçat d’aquesta línea ferroviària i l’emprarem per arribar fins a Lluchmajor i d’allà anirem fins al puig de Montision seguint la sèrie “ermites” que enguany estam fent cada dissabte que toca rodar per pla.
8,00 lloc oficial de partida: jonander ( que estrena bici), fran, andreu, vp, jeronimuscadillac (galera), torner, moyos, pere(que estrena bici) i mapes.

Sortida habitual cap a llevant seguint el torrent de barbara i de son guell cap a son puig vell per travessar de la carretera de Manacor al camí fondo. Be, això nomes ho hem fet aquest narrador i en vp, ja que la resta en un moment de confusió han anat cap a son Llatzer i han travessat per son Gallardi. Ens agrupem de nou a Sant Joan de Deu i reiniciem la marxa per es Carnatge i desprès continuem pel fastigós adoquinat de platja de Palma. A l’alçada del torrent de la síquia teníem que recollir en largo però com que encara no havia arribat, ralenticem maquines fins arribar al club nàutic de s’arenal, allà si que ja hi son el randino i en Pep, un company seu de Llucmajor. Quan arriba en largo reiniciem la marxa amb puntualitat britànica, 9,00, seguint l’horari establert.

Torrent de son Veri, un autèntic oasis de verdor, que el seguim per un divertit single track fins el pont de les set boques. Arribem a quest impressionant viaducte de 70 mt de llargada, que el passem per avall i pugem ja al traçat de les vies. Aquest tros està net i no te problemes de pas així que el seguim còmodament fins a les Palmeres.
Allà ens trobem que el camí està barrat, així que hem de sortejar l’obstacle entrant pel portell de sa creueta. Continua la marxa, ara amb mes dificultat ja que les estepes i mates estan crescudes i rapinyen una mica. En el pontó del torrent de son taberner abandonem les vies, ja que aquest pont va desaparèixer amb una torrentada i l’únic que passa son les canonades d’aigua depurada que pugen cap el golf de son Antem.
Entrem a dins la Mallorca profunda mentre es van succeint trams en trinxera i trams elevats amb els ponts de son granada i de son veri de dalt. A la fi, desprès de 6, 5 km de vies arribem a son Eriçò.
Allà una bona paret ens barra el pas, a l’altre costat ja veiem camí lliure, però per salvar l’obstacle ens tenim que ficar dins el tancat de les cases i justament estan llaurant, així que el randino, passa el portellet i demana permís, com que són uns coneguts de enfora accedeixen a deixar-nos passar amb la condició que no hi tornem , així que passem i ja via directa cap es camí de Palmer. Lateral de la autopista fins travessar cap a son Noguera. Creuem el polígon i d’allà anem a cercar un tirany que ens du a un camí fins a son Júlia, ara ja nomes queda seguir carretera fins Llucmajor.
En el poble ens aturem a un forn vora la ronda on peguem una mossegada i denou a rodar, primer uns quants kilometres d’asfalt per la carretera de Porreres, ara reformada i per tant destruïda innecessariament. Arribem al desvio de son Frigola i comences les pistarres per dins el pinar fins que arribem als peus de Montision.
Coll d’en Cerdà i camí de sa mesquida. Al començament de la pujada del puig ens agrupem tots menys en Joan que havia punxat i en torner que s’havia quedat amb ell i seguint teories bunyolines el grup havia seguit.
Coronem i denou davallem per on hem pujat ja que en el circuit de “descenso” i ha gent i millor no destorbar. Porreres, on es Randinaire i en Pep ens deixen mentre la resta anem a cercar els camins de la serraladeta de son Mora que delimita la vall de la cra general de Porreres.
Així entre pinars i antigues canteres arribem quasi a Montuiri, però anem girant de nou cap a sud per anar a cercar el camí vell de Montuiri a Llucmajor, que el seguim fins arribar a la cra de Randa, d’allà anem cap el cementeri per agafar el camí de Galdent i empalmar amb el de son mendivia.
Son binissalom, i can rigan, on ens aturem el grup de darrera per prendre un cocascola mentre els mes llançats tiren ja via directa cap a Palma. Rodant per l’avorrit lateral de la cra de Manacor el cap comença a donar voltes. Segur que el projecte que es va redactar per adequar les vies del tren com a via verda pel consorci de platja de Palma deu estar ben amagat dins un calaix amb l’excusa de que ara ja no hi ha doblers, però es que a un se li encén la sang pensant que no n’hi ha per el que no interessa. I un comença a fer números grossos desconnectant del grup que cada pic queda mes lluny . 9 km de vies desafectades i per tant que s’haurien d’expropiar, per 3 mt d’amplada són 27.000 m2, posa-li així per arrodonir 30.000 m2 per 6 € m2 que es el que val expropiar el sol rústic dona 180.000 € (30 milions de pessetes antigues). Això per l’administració no es res i mes si contem els milions d’euros que s’han gastat amb coses totalment inútils. I pensant que ahir em contarem a quan anava el m2 dels panells d’alumini alleugerat amb que estan vestint el palau de congressos un perd la confiança amb tot. Els magnífics panells canadencs van a 800€ m2. Si un calcula també amb números grossos que costa cada quadradet d’aquests que composen la façana del palau queda esgarrifat.
Posem que son aproximament de 3mt x 3 mt i 2 de fondària, es a dir 6m2 x 4 cares dona 24 m2 a 800€/m2 son 19.000€ ( es adir cada quadradet val 3 milions de pessetes). Si del mes de 400 quadradets que te el punyetero palau en llevessin nomes 10 ja tindríem via verda a Lluchmajor. I segur que això serviria molt mes per desestacionalitzar el turisme. Però be tot això son càbales inútils d’un ciutadà indignat mentre roda per carretera. A la fi a Palma amb 103 km i 900 mt de desnivell.