Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

sábado, 12 de febrero de 2011

WHERE IS FRAN?.

Si, el hijo prodigo ha vuelto de tierras inhóspitas y difíciles cargado de historias que contar y también con algo de ciática, bueno no se exactamente lo que tiene, ya sabéis que la terminología medica no es mi fuerte, pero se ve que un día se quedó cuadradado del sobre peso que tenia que llevar para su seguridad y del frío que hacia. “Pos eso” que ayer llamó al otro tullido del grupo y quedamos para hacer una mini salida de buen rollo. Y como al regresar nos hemos topado con Tia que también se retiraba lo comentamos. Bueno 38km y 500 mt de desnivel, con un brazo que aun me recuerda constantemente que esta ahí.

martes, 8 de febrero de 2011

MOLA DE SON PACS

Avui ha estat un bon horabaixa , bon rotllo, volta amb variant nova (per a alguns), una petita perduda i la nit s'ens cau a damunt.
A la rotonda Miki, Torner, Biel, Joandemaria, Tibu i jo.
Avui l'objectiu és la Mola de Son Pacs, sortim direcció Són Espades, cap a la UIB, arribem a la carretera Valldemossa i pugem per l'estret, agafem el camí que va a la mola, bona pujada (uns més que altres) arribem al coll on estan els filats, jo crec que li falta una cadira de seat 600 per a ser més autèntic.

Seguim pujant i anem direcció Son Cabaspre, ens desviem cap a la Coma d'en LLobera, la baixada amb molta pedra, avui la barrera està tancada toca saltar, Miki ens fa una demostració COE de com saltar, no serà l'última, jo avís que no es llancin que ve el desviament, però Tibu es llança i es passa, comencem a pujar, el sol comença a desaparèixer en un desviament ens confonem i hem de remuntar una mica, al final arribem a la barrera avui amb un bon forat per passar, la nit ja ens acompanya, però veig que miki s'orienta bé de nit, sortim a la carretera els que duim llums les posam els que no, no les posen, evident.
Ens desviem per les Rotgetes de Canet cap Parc Bit, sona el telèfon jo no l'agafo dic segur que és Mapes (efectivament) sembla que l'he parit.
Arribada a palma ja són les 19h40 bona volta 40 km

domingo, 6 de febrero de 2011

127 HORAS


Impresionado después de ver la pelicula, uno se da cuenta de cuantas veces ha sido temerario, el orgullo de pensar que controlamos suficiente, que para que decir donde nos vamos a ir si en casa no se enteraran de nada. Pero a veces pasa. A todos los que a veces nos gusta salir solos para investigar tranquilos una tonteria como la dela pelicula nos puede suceder, no hago escalada pero vaya si he saltado por dentro de torrentes iguales, vaya si se me ha movido una roca y se ha caido, me veia con el mismo frontal que suelo llevar, la reflexion sobre esas herramientas chinas que sabes que no valen para nada pero que te las regalo mama con mucho cariño, cada decisión que va tomando el protagonista tu la estas pensando en ese momento, aunque seguro que la definitiva no hubiera sido capaz…
Nada que vale la pena ir a verla.
Pd, mejor ir solo que con acompañantes no versados, no entienden nada y te tratan directamente de descerebrado.

SIN DIOS sabat 5 feb 11

Rebelión a bordo.
Debido a los últimos acontecimientos; el escoraje y posterior encallamiento del capitán Ataj (o) en una roca (de una pista completamente lisa???) a causa de la navegación nocturna. La nave de la Secta se encontraba sin capitán, éste postrado en el camastro recibiendo la extremaunción intentó dar las últimas ordenes antes de que la morralla sectaria acabase de hundir el galeón sectario. Zarpábamos en el “Queen of the seas" a las 8h 30’ desde el muelle de la dársena de Sóller los siguientes: El contralmirante Beehl , el comodoro Vincent de Cala d’or , el capitán de fragata Petersen de March, los grumetes Ferdinand & Marc , el artillero Mike the bomb y su becario el limpia cañones Jerom, cerrando la lista un polizón o prisionero de guerra al vestir uniforme rival Rollh y el agente secreto de capitanía, yo mismo.
Lanzados hacia el Parc bit y Canet con las velas tensas pero sin ahogar, ante una misión con final secreto , se reservan las fuerza acercándonos al “estrecho de Valldemossa”, todo en orden, el comodoro se retrasa ante la salida del artillero, el cual hizo media subida escondido entre barriles de pólvora. Reagrupamiento ante el paso angosto de la Cartuja y su famoso piano hecho con los restos del ataúd de Chopin …
En aguas más tranquilas, el hoy bravucón Beehl decide ir por carretera, tiene prisa y no quiere tonterías. El resto intentamos un motín sin gloria y mucha pena, el canal de son Marroig esta cerrado. Nos desviamos hacia la ermita para que la épica gane en boca del capitán de fragata Petersen March y después de algún temporal y perdida en el mar de encinas, ponemos vía directa hacia el desvío del laberinto de la trialera de cala Deià que nos da la opción de llegar bajo la fuente de Deià.
En la villa llenamos las bodegas y con la quilla rozando las rocas por exceso de pitanza nos lanzamos contra la que considero la subida más asfixiante , la que sale del hotel la Residencia hacia sa font de sa senyora.
Con las velas enredadas el timón a modo de arada, llegamos al fantástico pinar-encinar que aun siendo un bucle innecesario para algunos sirve de recompensa a otros (algunos ni habían estado). Ya bajamos a “la era del caballo blanco” (neo-toponimia bttera). Y el galeón fantasma del Racó de Barona hace su aparición a cañonazos en un minuto de silencio y con él las discrepancias y falsas valentonadas. Se somete a votación ( yo no voto, me abstengo bajo ordenes del ausente) gana la serenidad y deja en boca de los aspirantes a plaza de caudillo una sarta de falsas arengas ( a las cuales hoy no me he sumado, pero me encantan). Barona retruena en la lejanía y rumbo a toda vela hacia la boca del túnel navegando entre senderos y vías de tren mientras sermones huracanados no paran de atronar nuestros oído. El antídoto, se llama ritmo galera en modo suave para subir el coll.
Pero la democracia en la secta existe cuando no está El Gran Capitán y eso es una pequeña victoria para todos. La negativa a la Odisea de Barona , recompensa con más caminos de tierra : Raixa y Passatemps y unas manecillas del reloj un poco más arriba.
76 leguas y 1000 y pico de profundidad, Mereció la pena.

sábado, 5 de febrero de 2011

PROPOSTA DE VIES VERDES A CIUTAT

Dins el proces de participacio ciutadana que fa l'ajuntament de Palma.
http://www.imaginapalma.com/ hem proposat això:

Una de les ciutats en millor qualitat de vida d’Espanya es Vitorià Gasteiz i una de les raons d’això, es l’equilibri entre la ciutat i els camps que l’envolten. El ciutadà te sempre la possibilitat de relacionar-se amb el camp que l’envolta de manera fàcil. Es l’anomenat entramat de “vias verdes”.
Malauradament Palma ha anat creixent sense considerar aquets corredors. En el model de ciutat es fa una proposta d’alguns corredors que serien possiblement una bona solució. No obstant i sense necessitat de grans inversions existeixen dins el terme de Palma alguns camins que encara preserven el caràcter rural. Així es fonamental preservar-los com a les vies per poder sortir de la ciutat i anar a passejar a peu, en bicicleta de muntanya o cavall.
Fent un recorregut de ponent a llevant. Les vies verdes que podríem trobar son:

1. Via verda del torrent del Mal Pas. Partint de can Barbara per dins el torrent existeix un tirany que va per domini públic fins el castell de Bellver. Es tractaria simplement de mantenir-lo net i en un futur continuar-lo fins a Gènova per son Berga. D’allà seguint el camí de Baiana ja a Calvià es podria arribar al que en un futur hauria de ser la porta de na Burguesa. Del polvorí de baiana parteix un Cami de ferradura que puja fins l’entramat de la serra de na Burguesa que es el gran pulmó de ciutat.


2. Via verda de Son Suredeta /Santa Eulalia. Dins les instal·lacions militars es podria plantejar un us compartit del camí que ressegueix la carretera del coll de sa creu, per enllaçar amb les restes del vell Cami de Calvià.

3. Via verda del cami vell de Puigpunyent. Sortint de la Vileta direcció al cementeri d’aquest barri comença l’antic camí de Puigpunyent, que si es recuperes també al municipi veí, seria una de les possibles connexions entre ciutat i la ruta de la pedra en sec a la serra de tramuntana.


4. Via verda de Sarrià. Sortint d’Establiments per el cami áquesta possesio es pot aribar a Esporles per Son Malferit i el cami vell de l’ermita de Maristella.

5. Via verda de la Real Sortint del monestir de la Real i seguint aquest camí fins son Espanyol (parc Bit) d’allà seguint el camí de can maiol es podria sortir o be direcció Esporles per es muntant o Valldemosa per l’esgleieta.


6. Via verda del cami de passatemps. Des de son Sardina fins a son Termes permetria també enllaçar amb la ruta de pedra en sec a Raixa.

7. Via verda de Llevant. Dins el prat de san Jordi la majoria de camins han estat asfaltat, tot i això encara es conserva el camí de son Coll Vell que podria servir per enllaçar amb el camí de son Binissalom que es la sortida cap a Algaida i Lluchmajor.

8. Via verda del cami de San Jordi. Via que permet connectar Pòrtol i el Raiguer amb el prat de san Jordi, si es recuperes la connectivitat per Puntiró serviria per enllaçar amb la via verda de llevant. Donant una sortida a tot el sector de Platja de Palma.

Així es sol·licita que es contempli dins el planejament aquestes rutes i es preservin i protegeixin aquests camins prohibint la seva modificació i pavimentació.

Un possible exemple de planejament com a referència es:
Propuesta de implantación de una red primaria de vías verdes en Vitoria-Gasteiz. Una estrategia territorial
http://www.vitoria-gasteiz.org/w24/docs/ceac/siam/estudios/05-09/viasverdes05/viasverdes05c03_1.pdf

jueves, 3 de febrero de 2011

Bunyoli-Maristela

Avui en Biel ens ha recordat que si s'han de menjar llenties dos dies seguits es mengen. Avui en dir-li la ruta em diu que ja la va fer ahir però que a ell el que li agrada és sortir i li va bé encara que repeteixi sa volta,secta total.
A la rotonda Biel, Joandemaria i jo, la proposta Bunyolí-Maristela, i pelegrinar on es va produir la caiguda del nostre estimat líder espiritual.La pujada de Bunyolí la fem a ritme quatre amics perquè jo no estic per a festes, aquest ritme s'agraeix després perquè el tram de Sobremunt el realitzem a bon ritme, arribem a l'ermita de Maristela quatre fotos i baixem perquè comença a fer fred, arribem a Son Malferit, Joandemaria ens ensenya el lloc de l'allunatge mapes???
Arribem a palma sense encendre els llums, ja ho dic algunes vegades el pardal no s'utilitza.
33km. desnivell com sempre???

miércoles, 2 de febrero de 2011

VALLDEMOSSA Y EL “MALFERIT" dim 1 feb

by mapes.
Salida de entre semana, en el foro solo se habían manifestado Miki y mapes, luego se han presentado joandemaria, vp y tibu, que hacia evos que no aparecía. Juan, que esta de vacaciones, prefiere salir por las mañanas para así poder topar “casualmente” con los equipos profesionales que ahora entrenan por Mallorca y así poder imaginar momentos de gloria, no es así, pero esto es lo que se comentaba.
Improvisamos recorrido en un minuto y partimos: Cami de la Real, hasta la UIB, que la rodeamos por los campos de atrás y empezamos la ascensión hacia el estret. Un viento gélido del norte cruzaba por este angosto paso, nadie quería ir en cabeza, unos porque les venia justo (tibu) y otros mas ruines porque se resevaban (miky).Empiezan las rampas duras, el que se reservaba ataca y destroza la formación, al final cada uno lucha como puede con las ráfagas de viento y vamos llegando desperdigados al desvio de son Brondo. El objetivo del día, revisar el estado del camino de son Salvat a Valldemosa, este camino, seguramente el camino mas primitivo de acceso al valle ya que no cruza nunca el torrente, siempre lo usábamos para subir hacia Valldemosa ya que nos evitaba el tedioso asfalto desde el estret hasta el pueblo, técnico pero ciclable tuvimos que dejar de usarlo, cuando con toda la mala intención los de Son Brondo aprovechando un año de tormentas que provocaron varios “esbladregs” lo lleno de ramas y suciedad de tal manera que tenias que hacerlo casi todo a pie.
Teníamos pendiente su adecentamiento y un dia de esos de lluvia en que no podemos salir fuimos hacia allá, pero caía tanta agua que al final nos fuimos a merendar directamente. La cuestión, no se quien ni cuando, pero ahora el senderillo vuelve a ser transitable. Este narrador era feliz, así que al llegar a la carretera vieja decidimos seguir recto y entrar en el Pueblo por el sendero de la cartoixa, hoy totalmente patinoso e insubible.
Salimos del pueblo hacia el coll d'en Claret, también tocaba revisar la bajada por son Dameto, ya que últimamente bajamos por nova Valldemosa. El inicio del sendero estaba algo confuso al estar tapado por Ramas, ya que alguien se había dedicado a aniquilar sistemáticamente todos los pinos jóvenes y es que los garriguers de esta finca son algo chusqueros, entre los pinos mutilados y las jaulas con restos de animales a uno le regresan imágenes de la infancia de garriguers ahorcando gatos i jinetas en los algarrobos. Al fin salimos a terrenos supuestamente civilizados, es cami des pescadors i digo supuestamente, porque el vallado de la finca colindante es de juzgado de guardia, ha puesto los postes en el camino apropiándose descaradamente de la cuneta de desagüe. Por lo que he visto mas abajo, la respuesta popular ha sido inmediata pues muchos postes habían sido arrancados al igual que parte de la rejilla. En Esporles el Tibu decide abandonarnos ( cambiaremos bombero senior por junior) ya que quiere llegar con luz natural, el resto quiere amortizar sus inversiones en led, así que subimos hacia son Ferrà para regresar por Son Malfeit, tendría que haberle acompañado y así ahora no estaría escribiendo esta crónica con una sola mano. Todo iba bien, la subida , son malferit y en la barrera de Sarriá nos encontramos a otro biker que nos abre y cierra la verja a la vez que nos pide si somos de la secta, un poco avergonzados y es que cuando te lo dicen uno, aun no ha asimilado este nombre, reconocemos confungidos que si, nos comenta que es amigo de Micot y que quería venir con nosotros, pues adelante, todo el mundo es bienvenido siempre que sea capaz de soportar nuestra manera de ser algo “sectaria”. La verdad hacia días que notaba que no controlaba mucho, las cubiertas estaban lisas, el suelo mojado, las gafas se me caían y mi luz alumbraba poco aunque quizás no sea nada de eso pero volví a experimentar esa sensación en que unos segundos se hacen eternos, ves que te has descontrolado y que te vas a estampar y así fue. Gran Batacazo, no ha habido ninguna fractura pero si contusiones y magulladuras por todo el cuerpo y una semana de brazo inmovilizado y antiinflamatorios por un tubo. Vaya estreno que tubo Miki o Miquel ángel o saltamontes ahora no me acuerdo muy bien de lo que me dijo porque estaba mas pendiente de mis dolores y de cómo llegaría a casa. Así es la vida una de cal y una de arena contento por un camino recuperado y fastidiado por no poder salir este fin de semana.
38 km 735 de desnivel y 15 de media (no hay manera de subirla).