SANTUERI- S’HORTA- COVES DE MANACOR s17spt

Avui el dr Vp, tenia un diabòlic pla, ens volia ficar dins algunes coves de per Manacor. El que no ens havia dit es que en aquéstes hi habitaven essers estranys. Innocents de nosaltres hem caigut a la trampa. Dins la primera cova hem notat una entranya presencia que ens seguia, fins que disparant fotografies al atzar ha quedat retratat, era GOLUM que ens anava darrera. No direm que ha passat, però la follia ha entrat dins els nostres cossos i la poca dignitat que teníem l’hem perduda...

Però anem als inicis. Al principi tot semblava una volta normal, aviem matinat ja que ens havien convocat a les 8,00 (rol, randinaire, joan, dani, cecilio, raul, frenando, mapes i l’amfitrió VP) al cementeri de Felanitx (una premonició del que ens esperava?).

La volta començà molt divertida, amb el segell inconfusible del senyor VP, un puja i baixa continu passant per totes les trialeretes que hi ha entre Felanitx, Santueri i l’horta. Basta veure el perfil.

A destacar la baixada de Santueri, que nosaltres hem fet pujant i on ens hem creuat, crec, amb en Miquel Capo guanyador de la passada bunyolaxtrem i la visita cultural a can “Feliz” la casa secreta a Mallorca de Jorn Utzon, l’arquitecte que va fer l’opera de Sydney (Ara que ja fa tres anys que ens deixà podem desvelar el secret tan ben guardat del seu emplaçament)

http://historiasdecasas.blogspot.com/2005/07/can-lis-y-can-feliz-de-jrn-utzon.html

Desprès de nombroses vistes de sant Salvador i el castell hem sortit de la zona pel puig de mamelles, travessant les canteres.

Començava ara la segona etapa de la volta, mes o menys furtius hem passat per sa Plana fins les urbanitzacions fantasma de cala murada (amb les seves rodes de carro que segons diuen segueixen l’estructura dels poblats del Congo Belga d’on eren els promotors inicials) i cales de Mallorca ( declarades d’interès turístic nacional en temps d’en Fraga per així poder massacrar un petit paradís).

Berenem com a bons nins a un super de cala Murada i ens anem cap a cala Bota, a la que accedim grimpant per la famosa “maroma” amb les queixes d’en Raul que troba que enredem massa per allà.

“Paseillo” pel “MacAdam” dels que tenien que ser els vials de cala Magraner, gracies a Deu, preservada, de on sortim seguint el torrent. Allà trobem una parella catalana que volia anar a cala barques, els hi expliquem en modalitat catalana de Barcelona, ( cosa criticada per alguns) que no van bé.

Ja a la carretera seguim fins a son Fortesa i deixem en Rol i el Randinaire. Agafem cap a cala Falcó passant una bona barrera. Allà comença la primera investigació. Ens llevem l’equipació biker i ens convertim amb un escamot de desarrapats, alguns duien sabates i banyadors, altres sabates, altres res...

La cova es estreta i angoixant, de sobte els peus es comencen a banyar, aviat l’aigua ens arriba al punt crític i desprès al pit i desprès ja nomes ens queden uns escassos 20cm per on poder respirar, però de nou sortim, ara ja dins la foscor mentre notem una presencia estranya al darrera, tot es molt confús ... un dispara una fotografia i ens apareix un esser blanc arrufat que ens persegueix mentre sentim com fuig diguent “mi tesoro, mi tesoro”

No sabem el que succeeix dins la foscor, però decidim tornar afora. Qualque cosa ha passat ja que la gent no es vesteix i decideix passejar per la garriga perdent tota la compostura, ara nomes desitgen trobar una altre forat on ficar-se i així ens anem aficant a un seguit de forats.

Primer a la cova del pont, aquesta com el seu nom indica te un pont que supera el precipici i permet accedir a un camí sinuós que s’endinsa per avall, molt avall, fins que arriba a un petit moll dins un gran llac subterrai. Enfanguinolats alguns es tiren de nou dins l’aigua ja que pareix que senten una atracció fatal cap aquest medi.

Sortim de nou a la superfície per tonar a entrar ara a la cova del pirata, aquesta es molt mes gran i amb columnes fantasioses. Anem resseguint les cordilines que ens dirigeixen de nou per avall, fins que aquesta es fica, sense que ens adonem, dins una lamina d’aigua tan transparent que no es veu. Les ganes son de seguir- la, però aquí ja no hi ha aire.

Tornem de nou cap a fora i una bufada d’aire sec de garriga ens fa reaccionar, hi ha que tornar a casa. Com podem, bruts i enfangats, ens vestim i sortim d’aquest estrany lloc ple de coves. Estany d’en Mas (Romàntica) i son Ganxo per on passem ben prop de les cases, però com que son les tres suposem que tothom està descansant. Sortim de presa i corrent abans de que ens treguin. Retallem ruta per anar via directa fins a son Macià on ens aturem a beure una mica i d’allà a Fangar, per enredar una mica mes la troca i ser puristes i no tocar asfalt. En aquest narrador ja l’estaven esperant a casa així que retalla i va via directa cap els cotxes mentre els altres bordegen de nou san Salvador.
Molt bona excursió amb 72 km i 1281 mt de desnivell. Esperem que el “shock” de les coves no tingui conseqüències. Tot està molt confús.

GALILEA - PUIG DE NA MORISCA - RAFAUBEIX. s10spt

Fatal, així ha sonat el primer assaig general de l’orquestra sectaria. Desprès de varis assajos parcials, avui ha comparegut tothom, érem 15 i un solista convidat. Però com era d’esperar cada un duia un ritme diferent i alguns, a mes a mes, duien els instruments desafinats, així que tot i que hem acabat de tocar tota la simfonia, que per cert era de les senzilles, ha estat un autèntic calvari, amb continues parades: ara per agrupar, ara per arreglar averies, fins hi tot hem tingut enfrontaments amb un “expontaneo” que trobava que la nostra musica espanta la caça. Però que li hem de fer, ja vindran temps millors i sinó sempre podrem “ ir con la musica a otra parte”.
A les 8,15 hem partit es Bini mes 14 :bigel, pietro, Vp, jeroni, miky, jon ander, dani, frenando, joan, cecilio, raul, tia, rol i mapes. Sense encalentir gaire hem començat a tocar, primer a un ritme “andante”, que quan hem tocat terra ja s’ha convertit amb “alegro” per parts d’alguns tot i que altres volien seguir amb “l’andante”. Quan hem arribat a la barrera de son Malferit allò ja era un petit desgavell. Atura i torna començar.

Per la trialereta, “adagio”, però quan ha arribat la primera baixada alguns han decidit anar “alegro vivace” i el que han aconseguit es que em tingut que fer un canvi de partitura deixant de banda la part mes complicada de la peça que era travessar son Vic i son Noguera de Superna. Així que per carretera hem arribat al camí de sa Campaneta. A tot grup, sempre n’hi ha un que arriba tard, aquest avui era en yerar que ens anava per darrera cridant per saber on podia incorporar-se. Reiniciem la pujada i quan la cosa pareixia que començava a anar ens apareixen uns espontaneos. “Todo el mundo al suelo” que traduït amb mallorquí es: On Aneu, aquest camí es privat i això es un vedat de caça i vos podríem ferir” ...

Quasi 20 minuts amb el típic diàleg, de si els excursionistes, de si els xots, de si jo no pas per casa teva, de si els caçadors paguem molts de doblers i vosaltres res...

Si, si, si, teniu tota la raó del mon i no tornarem passar.

Mentre aquells amollaven la seva lletania un anava pensant en que no tenia record d’haver vist a l’entrada el cartell de caça major i per tant no podria assegurar que aquells eren legals o no ja que la caça major en els vedats normals no comença fins l’octubre ( boib nº 86 del 2011).

Suposant que fos vedat major, el que era segur es que no estaven a 50 mt del camí i estaven caçant cabres amb bales. Podríem discutir si el camí es públic o no en aquell tram, però el que es segur es que hi ha dret de pas ja que esta senyalitzat com GR pel Consell i que el tram de sa campaneta al coll d’Estellencs segur que es públic perquè així ho ratifica l’ordenança municipal de usos de camins de Puigpunyent de 27 de gener de 2009, en que diu ben clar que queda prohibit el pas de vehicles a MOTOR en els següent camins públics : Camí vell d’Estellencs (1) Camí de Puigpunyent a Galilea (2) Camí de Puigpunyent a Calvià (3) Camí de Superna (4) Camí de sa Campaneta al coll d’Estellencs (5) Camí vell de Palma (6) Camí de sa Mola Petita/camí de sa Font (8) Camí des grau de Son Martí/camí de Puigpunyent a Capdellà (9)

Però clar un no te mai la certesa de que no s’hagin modificat les ordenances o hi haguí qualque aspecte que no coneix. Així les coses sempre el mes ràpid es donar la raó als locos...

Continuem per amunt i ens tornem a agrupar en el desvio del camí d’Estellencs. Tirem per avall, amb caiguda d’en Jeroni i en el portell de l’alzinar, de nou aturada. En tia havia punxat. En aquell moment apareix en Yerar, encara mes cremat que nosaltres, ja que també s’havia trobat, ell i 4 maifrens, amb els caçadors i a ells ja no els volien deixar passar. De nou “andante” via directe fins a Galilea. Berenem al Bar, ja que el jove de la botiga li fa peresa fer menjar per tanta gent i es perd els 94 euros que ens gastarem. En Largo en Rol i en Jon Ander fugen cap a ciutat. Els altres continuem pel camí vell de Calvià, per una vegada comencem a agafar ritme. “Alegro vivace” fins el torrent de Santa Ponça. Es el moment Yerar que pinxa i desllanta. Els que anàvem davant baixem el torrent “Presto” i devers 10 minuts mes tard els altres ho fan igual com si fos un “cànon”, tot i que estàvem interpretant una simfonia. Desprès d’un amago de deixar-ho tot, reiniciem i per una vegada anem tots agrupadets, ja que allà ningú coneixia la partitura, pugem els tiranys del puig de na morisca i travessem bordejant el golf fins el Toro.

Pugem el camí de Rafaubeix i iniciem “l’espeleo bike”. Almenys allà baix s’està fresquet.Emergim de nou a la superfície i agafem el divertit tirany que ens du de baixada tècnica fins prop del far on no arribem perquè ja anem passadíssims d’hora.

Carretera i cap a ciutat “alegro vivace” amb aturada a la benzinera de sa Porrassa. Menció d’honor al senyor VP, que ja està recuperat de la vertebra operada i a en Cecilio que tot i que està en flames ha aguantat estoicament, com a bon “pestoso” tota la volta.

84 km, 1557 mt de desnivell i una trista mitja de 14,4.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2032532

ORIENT PER TERRA. S3spt.

Desprès de les vacances, viatges i dues sortides de dissabte estranyes pareix que la secta està amb hores baixes. Ja ho diu en Dani “Això es el final de la Secta”.
La del dissabte 20 com bons mallorquins desprès de tornar de terres llunyanes anàrem fins a Lluc. Com que alguns no estàvem aclimatats a la calor de Mallorca desprès de baixar per Massanella, acabarem tornant amb tren. Això es el final de la Secta.
El dissabte següent encara fou pitjor, ja que es va decidir sortir per carretera, amb molt poc èxit de convocatòria i amb una “espantà” per part d’aquest narrador que es trobava fus. Això es el final de la Secta.
Avui tot i els antecedents anteriors hem decidit intentar tornar a la normalitat amb una volta que no fos de les mes llargues i en que no ens anéssim massa lluny ja que les previsions del temps no eren gaire bones.

8,00 primera convocatòria cra Sóller: Sergi, JonAnder, Fran, Joan, Bigel, Rol, Frenando, Pietro i Mapes. Via directa cap a la comuna per son Macià, camí de muntanya i son Pisà. Al segon punt de trobada en el camí des cabas, ningú, ja que en Yerar que tenia que anar allà ens havia cridat que arribava tard i que anéssim fent. Així hem reiniciat la marxa, volíem pujar a sa comuna per sa coma den bustante. Quan han arribat les rampes el grup, que fins aquell moment havia anat compacte, s’ha començat a estirar, ja que els que estàvem mes fluixos hem pagat el ritme que s’havia posat fins aquell moment. Així ha passat el que sol passar, en Fran s’ha perdut . Desprès d’una bona estona esperant-lo l’hem recuperat i quan anàvem a partir, en Bigel ha espanyat la patilla de canvis, mentre reparàvem ha aparegut en Yerar, una mica perjudicat tot i que sabem que està mes fort que en Joan i així ho va demostrar davant en Velo, arribant abans que ell en es gallet, cosa que sap tota Mallorca. Al segon intent de reparació, ho hem aconseguit i hem reiniciat la marxa, mes de mitja hora mes tard. Això es el final de la Secta.
Mentre a dalt els forts s’estaven mullant ja que allà plovia. Agrupats i desprès d’un parell d’intents de variar la ruta hem continuat. Ara ja directes cap al coll des Picó, allà ningú ha esperat i han tirat rectes fins a la carretera d’Orient. Els que anàvem mes enrere, tal com havíem dit a la proposta de ruta escrita en el foro, ens hem desviat cap el camí de ses clavegueres. Desprès de reagrupar-nos per enesima vegada i discutir una mica de perquè no havíem avisat, Això es el final de la Secta. hem tirat per avall. Caiguda d’en Joan que s’ha fet una mica de mal i d‘en Yerar que ha espanyat la maneta de frenar. Es freu, son Palou i a la fi Orient. Bon berenar, per nomes 10 euros. (Una mica car pels preus habituals però baratíssim en comparació amb Suïssa, considerant també que ara els senyors ja no es conformen amb el mixt tradicional i volen llom amb formatge).
Segona part del recorregut, ens enfilem cap el coll d’Orient i el coll del Pi, en arribar a la carretera de les antenes ens agrupem i davallem per l’antic camí de carro que ens deixa avall del coll, amb una mica de confusió per on sortir amb dignitat.
A s’alqueria ens acomiadem d’en Yerar i en Pietro que es van cap el Raiguer i la resta tornem a casa per Raixa i Passatemps. 60 km i 1093 mt. “Això es el final de la Secta".