LA DARRERA, CAP ENDERROCAT. Dj 30 des.

La darrera de l’any i primera amb un mes d’en Moyos en una tarda gris. Així decidim fer un passeig fàcil. Presents també en bigel, en miky , en pietro i en mapes. Punt de trobada rodona de can blau. Mentre esperem passa per allà la dona i els fills d’en Tolito que saluden alegres en Pere. La vida segueix encara que ens trobem amb situacions terribles, així que avui també ens acompanya a la nostra memòria en Tolo. Partim de Can blau per la carretera de Manacor i travessam per son gallard el darrer reducte agrícola que queda vora de Palma. Arribem al coll i d’allà arran de mar per es carntage i tota la platja de Palma fins el torrent de son Veri, aquesta era la zona d’exploració.

Passem per davall la nova carretera i anem seguint un tirany tècnic molt divertit fins el pont de les 7 boques, a partir d’aquí, seguim les vies del tren fins les palmeres. Sortim de la urbanització i travessem la carretera per anar per dins la marina a cap enderrocat. D’allà anem resseguint la costa pel tirany tècnic mentre veiem una magnifica posta de sol darrera ciutat. En Miky pinxa i mentre repara, els altres cerquem la manera de sortir ràpid d’allà. Aprofitant les noves tecnologies i la possibilitat de tenir referenciada la teva posició damunt el google earth, cerquem el millor camí per anar cap a la carretera. Ja en fosca negra tornem a les palmeres i davallem tot el camí de les vies fins l’aquaciti i carril bici fins a ciutat, autentica ruta Poyatos. 40 km i 250 mt de desnivell.

BONANY O EL DIA DE LA PETADA (del becario) lun 27 dic.

Para quemar tantas comilonas pensamos en hacer un recorrido largo y rodador: objetivo llegar hasta la ermita de bonany y regresar, mas de 100 km por pistas y carreterillas. Frío, MUCHO FRIO, no esto no describe lo que hacia, HACIA UN FRIO QUE TE CAGAS.Salimos a las 8,00, craso error, con estas temperaturas mejor esperar que salga el sol, solo para llegar desde casa hasta el punto de encuentro, este narrador tubo que pararse a tomar un café con leche ardiendo para recuperarse. Al final éramos 4: Miky , Jeroni , Bigel y mapes. Después de disertar si primero raiguer i después pla o viceversa decidimos la primera opción, mas lógica a la hora de salir, seguramente si hubiéramos hecho la contraria, la tentación del tren hubiera hecho que el regreso fuera en este medio. No se las calorías que se queman de mas con el frío, o si es por el mal estado físico en que en estas épocas del año esta uno, pero el hombre del mazo se nos apareció por los bosques de castellitx. Bueno, a Jeroni pasada la merienda en Llorito y después de invocarlo con un rebentat, le aparecio ya por san Juan en forma de gases, por lo que subió renqueante hasta la meta volante de la ermita.

A partir de allí el regreso fue un suplicio, por lo que tuvo que llamar al coche escoba para que lo rescatasen en Algaida, por lo que variamos el recorrido y en lugar de pasar por punxuat i son mendivia llegamos a Algaida en donde arrasamos la gasolinera con todo tipo de bollería y bebidas para rellenar depósitos y poder llegar a Palma. Bueno el objetivo se cumplió, creo que quemamos gran parte de las comilonas, aunque este narrador aun no se ha recuperado del frío. 113 km . 4350 calorías y 1300 de desnivel y eso que todo era plano.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1373324

BON NADAL I MOLTS D'ANYS

PAS DES VENTALL. Div 24 des

Avui uns quants teniem lliure, teniem que cremar una mica per poder aguantar els propers dies amb un poc de dignitat. Bigel, Miky, Cecil, es becari i en mapes. Aprofitant que era divendres i feiner, era un bon dia per fer es pas des ventall, ja que se suposa que no hi hauria d'haber caçadors per na Bauçana. Així, partim d’on sempre cap a Bunyoli. Bona pujada per escalfar cames, quan som dalt, decidim baixar per el Bike park, però aquest no es el nostre terreny, al principi esta molt be, però quan venen els bots i el pendent fort acabem baixant a peu. En bigel que li agrada provar el terra ho aconsegueix. Arribem al tirany que puja cap a son Roca, magnífic com sempre, desprès decidim sortir cap a la carretera perquè pensem que la resta estarà molt patinosa, fins que escoltam un cotxe que baixa, l’Amo, evidentment ens reprèn. En bigel no es pot aguantar i comença a respondrer-li amb el mateix to agressiu. Intentem suavitzar l’enfrontament i acabam com sempre amb "tables". Baixada per l’antic camí de vistes impressionants. Carretera fins a Puigpunyent, allà, berenem un bon pa amb oli, afora fa fred i a dintre vora l’estufa de llenya s’està beníssim, així que la teulada dura quasi una hora. A la fi, decidim sortir i comencem les pujades per anar a cercar la drecera de conques, però em deix guiar per en cecilio i el que es una pujadeta d’uns minuts es converteix amb una enmerdada pel mig de la muntanya.

Arribem a Conques i anem a cercar la pista del bosc fins l’aljupet, d’allà bici al coll fins el pas, que el superem fent una cadena i cap a na bauçana. Arribem a les pistes i anem a cercar la baixada cap es burotell. Aquest tram es el que inicialment empràvem quan varem fer net el camí, però era massa exposat ja que anàvem de cap als caçadors, així que quan varem descobrir que el mes planer sortia mes cap a son Font, també el varem fer net. La veritat es que per mi es de les millors baixades que tenim i pensar que fa uns anys no sortia enlloc¡, ni en Mascaro Passarius, ni l’IGN ni els militars el reconeixien, ens va costar molts de dies de trescar per anar identificant el traçat que ara es tan evident.

Avui recordàvem l’emprenyo que agafà en Tolito Calafat, la primera vegada que el duguérem per allà i encara no havíem descobert els revolts que ens treuen del llit del torrent i pujàvem a la bruta per dins la torrentera fins els camins de dalt. Ens agrupem avall i decidim no anar cap el coll de sa creu per anar per el des tords i així passar per bòxers, ja que la meva roda de darrera, tot i que gracies a la garantia es nova, perd aire. Anem fins a Bimont i li feim les dents llargues a en Joan, així es la secta, ens agrada la tortura psicològica amb els que no poren sortir. Arreglada la roda fem la xerradeta i ens donam els molts d’anys. 54 km i 1100 mt de desnivell.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1367841

MASSANELLA I COLL PELAT. sabat 18 des

Sempre que intentem organitzar una mica de calendari de sortides, acabem per incomplir-lo. Avui estava previst continuar amb la sèrie Costa i en concret tocava anar al Sud, teníem permís per anar a Sa Vall, havia estat difícil aconseguir-ho, però la nevada de la setmana ens ha fet desistir, ja que com es diu “la cabra siempre tira al monte” i mes si aquest esta nevat. Teníem l’esperança que hi hagués molta de neu. La veritat, es que de neu poca, quasi testimonial, però el menys n’hem vist una mica. Un segon objectiu també s’ha complit, passar per comafreda sense pagar peatge. El tercer també, tal i com preveiem, amb un dia de previsions dolentes i de tan de fred, no hi havia ningú per aucanella ni biniatro així que hem pogut passar sense problemes per aquest meravellós indret. Però si per qualque cosa recordarem aquest dissabte, es pel fet insòlit de que per primera vegada amb anys que en ceciclio te el seu grupet de sparrings, un, n’ANTON, a la fi, ha fet el bot, hi ha vingut amb nosaltres el dissabte. Esperem que no ens abandoni. Be, apart d’ell érem en: VP, Yerar, Miky, Jeroni,Bigel, Pietro, Frenando, Rol i Mapes.

Ben passades les vuit i mitja hem partit cap a massanella, a l’entrada ens hem trobat ja un grupet de bikers, crec que eren Maifrens, que amablement ens han obert la barrera, ells desprès han girat cap a ses Rotes i nosaltres hem seguit cap a can bajoca, passades aquestes cases el grup s’ha estirat i hem vist com ens passava de manera insultant en Micot, que ha aparegut de per darrera i ens ha adelantat a tots. Mes amunt, en Rol, espenya cadena, cosa que aprofitem els mes fluixos per seguir i així poder pujar amb mes tranquil·litat, comencen a aparèixer clapes de neu, a la fi, coll dels pilons.

Ens reagrupam i partim per avall fins arribar a la barrera de comafreda, JOIA EN EL MON, passem sense pagar la dolorosa taxa.Can Gallet ple i a mes a mes, diríem que quasi tot eren Mountain Bikers, ens han parat una taula que tenien plegada per allà i bon berenar per 6 €. Mentre menjàvem, pensàvem que tots els que estaven allà, ho ja eren ho serien avui delinqüents, perquè segur que TOTS han passat o passaran per qualque tram de GR amb us Prohibit per bicicletes. Partim gelats cap el coll Pelat i baixada cap a Aucanella, allà comencen les divergències, uns tiren camí per avall fins arribar a les barreres de les cases i els altres anem a cercar el tirany de ses Figueroles, per així bordejar tot el sementer de la possessió, passem a la banda d’aucanelleta i no ens trobem l’altre grup, ara no sabem si han botat les barreres i estan per davant o per darrera, en aquell clot, no funcionen les noves tecnologies i els mòbils no tenen cobertura.

Anem tirant per avall, aconseguim senyal però no ens responen, arribem a la barrera de biniatro i un pobre cavall, no ens vol deixar i arramba contra les barreres, es veu que el pobre es molt ximple i se sent tot sol en aquells paratges. A la fi cridada del grup perdut, estan per darrera, ens aturem a esperar-los i acabem de fer junts tota la baixada, impossam el "modo" silenciós i ens desviem cap a la presa de Gabelli, per sortir per ses fonts ufanes.

Son les dues, hem perdut mes d’una hora, esperant- mos per allà dalt, si volem agafar el tren de i mitja no hi ha temps de fer camins de terra, així que via directa cap a Campanet i Selva, però no tots poden seguir el ritme que posen els de davant i rellentim una mica, arribem a Lloseta i veiem com el tren parteix. En VP que havia agafat cotxe, es despedeix i li enrosquem en Rol que era el que tenia mes presa, els altres, decidim anar colcant fins Binissalem, allà ens dispersem uns en tren, uns cap a casa seva i en bigel continua amb bici fins a ciutat.

CENA NAVIDAD, 14 dic

EL PRINCIPIO DEL FIN.

Era una semana alegre, 2 buenas noticias, nieve en la sierra y la desaparición del peaje de Masanella, parece ser, según dicen por ahí, que dos inspectores de trabajo fueron por comafreda y pidieron papeles al guarda , conclusión, dicen que éste ha desaparecido.
Pero como siempre, poco dura la felicidad, llegan otras dos noticias mas.
Hace 2 años, mientras este narrador estaba ingresado, se inició la tramitación del Plan Especial de la ruta de Arta a Lluch, se expuso a información pública y como es habitual, los mountain bikers, pasaron de todo. Resultado, el expediente ha superado la tramitación medioambiental y en breve estará listo para su aprobación definitiva.
Y que implicará esto? Pues la prohibición de poder ir en bici por el cami vell de caimari a Lluch desde el coll de sa batalla hasta el área recreativa de caimari, o en Artà ir por el arenalet d’aubarca y sa font salada entre otros.
La segunda, la ruta de pedra en sec, de Andratx a Pollença, superará seguramente también su tramitación ambiental la semana que viene y por lo tanto estará tambien casi lista para su aprobación definitiva. Aquí si que se alego, pero no se sabe si se han aceptado o no, en la de Artá parece ser que algunas sugerencias de los caballistas se han incorporado, pero me temo que las de los bikers para la serra tengan peor suerte y si se aprueba ésta, ya nos podemos olvidar de casi todo el GR: cami des correu, coll pelat, cami de Soller a Deia, cala egos, la trapa…
Lo jorn del Judici parrà el qui haurà fet servici.