Ja hi som...

Una vegada més en Simonet I d'Alaró...

http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2012/11/09/prohiben-paso-vehiculos-camino-sestret/806765.html

VIDEO VUELTA MALLORCA MTB 2012

Frenando ya nos ha pasado el video de la vuelta.

CONVIDATS A LA VOLTA A MALLORCA

by hoyos56
Aquests són els meus quatre alumnes més avantatjats, jo crec que si entrenen dur aviat ens passaran en els baixades.

Tardor. Dsbt 27 oct

Un dia “raro”, es notava que era el darrer d’un cicle, el darrer abans de la volta a Mallorca que tanca la temporada dels viatges, el darrer abans de que canvií l’hora i s’acabin les sortides llargues d’horabaixa, el darrer abans de que entri el fred. I per acabar d’arrodonir aquest ambient melancòlic, avui es feia un homenatge al ciclista que atropellaren l’altre dia. Així que avui la volta ha anat com anat, sense ritme ni cadència, no obstant, els colors, l’aire, la gent, les continues parades per a contemplar el paisatge han estat el mes important i serà el que recorderem d’aquest dia.

Hay un montón de factores que convergen para hacer que el otoño sea, quizás, mi época preferida para salir al monte con la bici. Por supuesto están los mil colores que salpican el paisaje, la magnifica alfombra de hojas crujientes que se desenrosca delante mis neumáticos, y el aire fresco y revitalizante que penetra mis pulmones. Pero diría que es la naturaleza frágil y pasajera del otoño en las montañas la que más me fascina y afecta más profundamente. El otoño me recuerda a una bella figura de cristal a punto de ser hecha añicos de un martillazo. En el aire flota el suspense de la inminencia del invierno…
Creo que debe ser por todo esto y también porque todos estamos un poco quemados después de darle al pedal frenéticamente todo el verano, por lo que las excursiones en grupo adquieren otra dimensión en esta época del año.

Es realmente extraño, creedme, salir a rodar con colegas como Geo, Expresso Bob o Lou sin sentirse temeroso y preocupado como el soldado que va a la guerra…
De repente, al llegar el otoño, parece como si entre nosotros se fumase una figurativa pipa de la paz, o se pactase una tregua en nuestra interminable batalla de los Cien Años. Las paradas son mas frecuentes y largas, el ritmo mas sosegado y contemplativo, y hasta el mismo Lou dice cosas como “¿habéis visto el magnifico color de ese bosque de abedules? Y todos le miramos como si hubiese recitado la biblia al revés, porque eso es algo que nunca se esperaría oír de ese hombretón que es tan rudo e impasible como un talador de árboles canadiense…

Sin Ritmo ni cadencia. ¡Oh, Otoño¡ Xavi Fane. Noviembre 2001.

Sortida on sempre i a l’hora de sempre per no generar confusions, tot i que haguéssim pogut partir una mica mes tard: Vp, bigel, fdo,fran, andreu, felix pere, torner, rol i mapes.
Per fer temps fins a les 9,15, hora de la concentració, hem enredat la troca per son macià, son verí, sa cabaneta, camí de sa cimentera, camí des jardí d’en ferrer, i cra de marratxinet fins el Festival Park, lloc d’inici de la marxa. En arribar al aparcament, ens hem trobat cents de ciclistes i mentre saludavem a uns i altres hem incorporat als del raiguer: raul, anton, i largo. També hem aprofitat el impàs per parlar amb els bunyolins del tema de la setmana i de que podem fer per que es torni a permetre el pas per el camí en qüestió, que segons tots els indicis i indagacions que hem fet, es públic.

Desprès de la lectura d’un manifest que no hem sentit, hem iniciat la marxa cap el lloc on es produí el fatal desenllaç. Allà una bicicleta blanca amb un ram de flors ens ha recordat lo fràgils que som. Desprès com a un funeral multitudinari tots els ciclistes hem passat pel davant dels familiars mostrant els nostre condol.
Arribats a Santa Maria, tothom s’ha dispersat i com que ja eren les deu passades hem anat a berenar al nostre lloc oficial de la placeta de l’ajuntament. Quan ja estàvem asseguts, també han arribat els “delgados y fuertes” o “el equipo” i aquí ha quedat clar que a les metes d’una carrera ells arriben primer però al bars per anar berenar els “gordos y flojos “ arribem abans.

Panxa plena desprès d’uns bons bocatas de pernil i formatge que avui ens han sortit per uns 4, 5€ hem deixat “el equipo” menjant les seves tristes llesquetes de pa amb un raig d’oli. Al reiniciar la marxa ens hem anat cap a santa Eugenia, a una finca que hi ha entre son Segui i ses coves, a veure uns caminois que en largo havia descobert aquesta setmana. La veritat es que estaven bastant be, la llàstima es que siguin difícils d’inserir dins qualque ruta.En sortir del bosc hem pujat fins el monument de santa Eugenia, on ens hem quedat una estona embadalits mirant una turmenta que devia caure per damunt Pina.

Desprès hem davallat cap el pinar de la senyora i pel mig de les vinyes hem arribat fins a Consell. En aquell moment ja no teníem cap rumb ni objectiu clar i anàvem rodant sense saber massa cap on anàvem. El que si ens ha quedat clar en arribar al camí del raiguer era que ja no faríem res de la proposta de volta inicial. Tot i això, encara podíem pujar fins la comuna, però hem anat passant les possibles entrades: Coa negra , es Cabas, i com qui no vol la cosa, hem arribat a la cra de Bunyola. Aquí, aquest narrador estava totalment desmotivat i ha decidit tornar cap a casa mentre el grup ha continuat suposo que direcció cap a Caubet i Palmanyola, però això ja ho contaran ells ...
Tot i les voltes i coses rares que hem fet, hem aconseguit que no hi hagués grans superposicions ni creuaments i nomes hem fet un mini bucle per son Segui, així que ja esta be per un dia tan “raro”. 76 km i 776 mt.

Es veia venir. dmt 23 oct

Arriba la tardor i tothom vol anar a la muntanya. Augmenta la pressió a Tramuntana i comencen els problemes. Ja feia temps que ens havien dit que cas Bergantet havia canviat de propietaris. Pareixia que en un principi s’havia habilitat un tirany per davall les cases per així seguir mantenint el pas. Però la cosa ha durat poc, ja que ara, a la barrera de la banda de dalt han posat un pany que no permet obrir-la i a la barrera de baix han posat una senyal de prohibit bicicletes.

Parlant amb un bon home, que ens va dir que era el que guardava la finca, ens contà que era ell el que havia fet el tirany per desviar el pas, però es veu que el nou propietari havia decidit que això no li era suficient, així que durant el cap de setmana havia decidit tancar definitivament. Com sempre sortí el tema del gamberrisme i ens contà que hi havia gent que fins i tot s’havia anat a nedar a la piscina i que si l’anterior propietari aguantava , els nous no estaven disposats a fer-ho. Nosaltres li posarem certa cara d’incredulitat ja que hem arribat a sentir autentiques bajanades i ens costava creure que excursionistes o bikers ho fessin , però ell ens digué: mireu-ho per Internet i voreu . I efectivament, així es.

Com sempre paguem justos per pecadors, així que ara nomes ens queda agrair als que es pegaren el “Bañito” i que ames a mes, son tant curts de publicar-ho, el que ara NO puguem passar per aquest enllaç que permet fer moltes combinacions d’itineraris per la Comuna.
Ja veurem si això te remei...

PAS VERMELL. Dsb 20 oct.

Joia en el mon la 29” d’en Pere ha arribat...
Efectivament avui s’ha perpetrat la traïció i s’ha passat a la doble 29”, ha caigut baix el poder del marketing i de la moda, i això que ens pensàvem que ell mai hi cauria fel als seus principis....

 La veritat es que pareix esser que van be, però això ens dona peu a introduir un fragment  d'un article del nostre profeta, publicat al gener de 2003 a la “solo bici”.En aquest en Xavi Fane intentava explicar als seus seguidors incondicionals que s’havia comprat una doble, abandonant el mon de les rígides que ell sempre havia defensat.
“El otro día mientras charlaba con un colega dejó ir un : ¡hombre Xavi ya era hora¡, como si yo hubiese acabado de emerger de las profundas tinieblas después de un prolongado estado comatoso o incluso vuelto a nacer convertido a una nueva religión llena de esperanza y redención sin limite....
Si bien siempre he apostado fuerte por la simplicidad y fiabilidad de la maquina, no me considero exageradamente rudimentario o que forme parte de una cruzada antitecnológica dispuesta a echar a la hoguera todo aquello que sea una modificación del original.
La cosa es simple y clara como el agua, me gusta montar en mi Kona Hei-Hei de siempre y ahora también en mi Superlight de Santa Cruz.
Si parece que carezco de convicciones en lo que a bicis se refiere es porque es así. Para mí, la bici no es más que una herramienta, un pincel con el que expresarme. A veces me conviene usar un pincel gordo y otras, uno fino. La bici es lo de menos. Lo que realmente importa es el mtb y las mil sensaciones que me ofrece.”

Però tornem a la crònica de la sortida del dia, avui érem un bon grapat: Tia, Anton, Raul, Salvador, FF, Vp, Bigel, Fran, Moyos, Joandemaria, Pere i Mapes.
L’Objectiu del dia era arribar fins el Pas Vermell i com que això està bastant enfora hem decidit anar el mes ràpid possible cap allà, es a dir, anar pel coll des Tords, tot i que això implica fer un munt d’asfalt.
En arribar a Son Boronat a la fi hem tocat terra i amb un bon ritmet hem arribat fins a la cra de Palmanova que la hem seguit fins el coll des cucons on hem davallat pels tiranys que ens duen a son Bugadelles.
Desprès de travessar el polígon industrial i la pantera rosa hem anat cap a les Rotes Velles per començar a cercar tot un seguit de tiranys que hi ha entre les urbanitzacions i la cra general i que de una manera bastant rapida i entretinguda ens permeten anar cap Andratx.

En arribar a Peguera hem contactat amb en Jeroni, fins avui l’encarregat d’intendència i dic fins avui, perquè desprès de l’hora llarga i els 11 € i que ens ha costat el berenar ha estat fulminantment destituït. No negarem que el cuixot tallat a ma era de 1ª qualitat , que el formatge i l’oli eren molt bons i que les racions eren abundants, per no dir excessives, però en un dia com aquest, en que la nostra Comunitat ha demanat “El Rescate” no era qüestió d’anar despilfarrant així com així. I és que, a mes a mes, el berenar per damunt les nostres possibilitats,ha tingut greus conseqüències posteriors, ja que desprès ningú ha demanat aigua per recarregar i a poc a poc ens hem anat quedant sense aigua i com que no teníem doblers per comprar-ne, ningú deia res. Al final la situació ha arribat a ser tan insostenible que ens hem plantat i hem decidit replegar tota la calderilla que teníem per anar a comprar aigua, ja que en aquesta ingrata illa ni l’aigua es regala a cap fonteta al mig del carrer, així ha estat quan ens hem donat que Bigel Merkel tenia 20 euros. Sense deixar-li massa marge de maniobra l’hem obligat a subsidiar-nos amb la promesa que li farem la pilota durant tot el mes, el problema ha estat que quan ha arribat el subsidi, molts ja estàvem deshidratats i ja no ens hem recuperat.

Be però això ha estat el final del dia. Tornat a Peguera, desprès de la panxada hem reiniciat la marxa cap a Camp de mar, allà , a l’ex casa de na Shifer, les costetes se’ns han entravessat tant que suposo que per llevar pes, en Vp ha decidit tirar el seu Iphone pel mig del camí, per sort l’estalviador Bigel merkel l’ha trobat. En arribar al port d’Andratx sense que ens haguem donat conte, els de davant han passat a estar al darrera i es que aquets, s’han equivocat en un desviament i no se molt be fins on han anat. A Momport, ens hem agrupat i els que tenien presa han iniciat la tornada (ff, salvador i moyos). La resta, hem iniciat la pujada del coll de cala Egos, al principi de bon rotllo fins que tres escapats d’un grupet biker ens han agafat i un que duia una niner ens ha passat com una exhalació. En aquest moment n’Anton ha dit “esto traera consecuencias” i així ha estat.

Serem vells i fluixos, però no ens agrada que ens humiliïn d’aquesta manera, així que les calderes s’han posat en marxa i ens hem llançat a seguir als tres bikers. El de maillot de fox aviat ha claudicat i l’hem incorporat dins el grup, desprès hem fet el mateix amb el del maillot de la pedals, però no ens ha donat temps a agafar al de la niner, que tot i que  anava com una moto  en arribar al coll s’ha aturat a esperar la resta del seu grup. Nosaltres com que ja anàvem accelerats hem continuat sense aturar, quedant-nos amb les ganes de saber que hagués passat si ells haguessin seguit. En Fran que havia quedat despenjat, es veu que amb un atac de fúria, ha volgut agafar els que anàvem pel davant, i s’ha posat a tirar com un loco sense mirar cap on anava, així que quan ha arribat a un desviament ha tirat cap on no tocava, de res han servit els crits dels que anaven al seu darrera.

A la fi hem arribat al Pas Vermell i com que en Fran no venia hem decidit continuar per veure si n’aprèn d’una vegada. Camins i tiranys fins s’Arraco i d’allà hem anat a cercar el camí des Castell. Aquest ara està bastant net d’argelagues. La mala noticia ha estat quan de sobte ens hem trobat que en un bocinet, un pagès l’ha llaurat i ha posat dues branques de garrover per tapar la continuació del camí. Sempre hi ha d’haver el cafre que es vol apropiar del que es de tots, i ho dic tan calr, perquè en aquest cas, jo mateix he vist escriptures de la finca de sa font, que està devora que fan continues referències al camí d’Andratx a s’Arracó per es Castell.

Arribem a Andratx que el creuem el mes directa possible i a l’ajuntament contactem de nou amb en Fran que ens diu que està a la benzinera de la sortida, per no enredar mes, li diem que tiri per carretera cap a ciutat mentre nosaltres anem cap a sa Coma. Continuem pel camí de ses guixeries i arribem en es Capdellà pel bocinet de l’antic camí. Desprès de hidratar-nos a la botigueta, tal com ja hem comentat, ja tot per asfalt hem arribat a ciutat amb 91 km i 1561 mt de desnivell.

Bona volta, el proper dissabte no hi haurà berenar de bar per recuperar el dispendi d’aquesta setmana.

UNA BONA INICIATIVA

  M'han passat aquest vídeo, em dóna esperançes de que a Mallorca encara passen coses que valen la pena
  http://www.simepusieraentupiel.com/