VOLTA RUTERA FINS CALA MILLOR. 20 agst

Ja fa uns mesos en Miky rebé l’encàrrec de revisar els tracks d’unes rutes cicloturístiques per Mallorca. Així, a poc a poc,  les va anar fent fins que ja nomes ni quedava una. Tot i això,  la que quedava era la mes llarga i  encara que  aquesta passava per Orient, era una ruta molt rodadora.  Així, pensà, (ingènuament), que si hi anava amb grup la cosa seria mes bona de dur i ens demana col·laboració.

Dit i fet, tot i que la ruta oficial començava a Cala Millor com que aquesta també passava per Santa Maria ens convocà allà a les 7:00 del mati. 
Ens Presentem els clàssics, Torner, bigel, pere, miky  i mapes mes el sempre benvingut bordils així com n’Anton que nomes ens pot acompanyar fins el berenar. En Joan i en Geri ens havien  dit que vendrien, el primer al dinar i el segon al berenar.  De les nombroses  absències  podem dir  que  entenem  la dels mesetaris, ja que aquests  tenen al·lèrgia a la carretera, de  la d’en raul  ens digueren que no podia venir,  ja que ara està en plena temporada de carreres  i tenia que anar amb els bons a entrenar, d’en jeroni, es diu que cada vegada està mes distant del grup i de la resta: pues  “no sabe, no contesta” .

Per fer- vos una idea del recorregut adjuntem transcripció de la fitxa tècnica :  

Inici / Final: S’illot, Poblat Talaiotic.

Distància: 167 km

Horari: 8h  ( 20 km /h )

Dificultat: Molt Alta

Desnivell aprox.: 1.800 m

Colls / Cims :  Coll d’ Honor  (560  mt) Coll d’Orient  (504 mt ) Coll de Tofla (290 mt )

Aquesta es la etapa mes llarga de totes les proposades i es pot qualificar de molt difícil a causa del seu llarg kilometratge.  Tot i que cala Millor està una mica  lluny de la Serra de Tramuntana, la ruta permet arribar-hi  fent un recorregut  que ens permet conèixer una de les  valls mes autentiques de la Serra, la vall d’Orient.

Iniciem la ruta a S’Illot vora el poblat talaiòtic, d’allà enfilem cap a Son Carrió en lleugera pendent ascendent, un cop passat aquest llogaret ens dirigim cap a Manacor per  algunes rampes  que aviat ens faran entrar en calor. Un cop arribats  a Manacor agafem la ronda sud. Desprès de passar per davall les vies del tren girem 180 graus per anar a cercar el camí  que ressegueix les vies ferroviàries  i arribar al polígon industrial d’aquesta població. D’allà   agafem  la via de servei de la carretera de Manacor en el tram mes monòton de la volta fins arribar a Villafranca. 
Un cop superat el poble amb les seves paradetes de fruita arran de carretera  entrem de ple dins el paisatge mes autèntic de pla  de Mallorca. Aquí les carreteres van pujant i baixant suaument enrrevoltant petits turons sembrats  de blat i altres cereals. Així arribem a Sant Joan i d’allà cap a Lloret.

Desprès de travessar el bosc comunal  d’aquesta darrera població entrem al municipi de Sencelles, passant pels llogarets de Jornets i cas Canar. De Sencelles anem direcció a Santa Eugènia per una  antiga carreterona que abandona els camps mes oberts i va bordejant el desnivell que delimita el corredor del Raiguer. Arribem a Santa Maria travessant els camps de vinyes d’aquesta zona. Ens acostem ja a la serra de Tramuntana, a on  hi entrem per Bunyola. Iniciem la pujada principal del dia que es el Coll d’Honor, de 5, 4 km amb un pendent del 5,9 %. Arribats a dalt  fem una petita baixada i entrem dins la Vall d’Orient, vall rodejada d’altes muntanyes que li donen una claror especial.

Arribem al llogaret d’Orient a on val la pena pujar fins l’església. D’allà continuem pujant una mica fis el coll d’Orient d’on iniciem una vertiginosa baixada de  5, 2 km amb un pendent de 5,1 %.  Abans d’arribar a Alaró, si no volem aturar-nos a aquest poble,  voltem a l’esquerra i ens dirigim cap a Lloseta pel collet de Tofla, que el baixarem durant 1, 5 km amb un pendent de  6,1 %.  Arribats al poble de Lloseta ens dirigim cap a Inca, uns dels nuclis mes importants de l’illa. Sortim d’aquesta població en direcció a Llubí per la carretera principal que la seguirem fins arribar a la rodona   del desviament capa Muro, a on girarem a la dreta pel camí vell  per així poder arribar a Llubí per una carretera secundaria. El proper objectiu es  Sineu, poble conegut entre d’altres pel seu famós mercat ramader que  es celebra cada dimecres des de l’edat mitjana.

De Sineu partim cap a Petra per una carretera que de nou va pujant i baixant pels sinuosos turons, alguns d’ells perforats per nombroses canteres. Un cop travessem el poble de Petra comencem a rodar  en lleugera pujada per un paisatge  sec  i àrid de marina que contrasta amb el que trobarem al nou objectiu del dia  que es el torrent de na Borges. Entrem en aquest espai natural d’especial Interès per una carretera que amb un seguit de ziga-zagues  ens du fins els fons de la vall  que roman encaixonada per penya-segats. La vegetació àrida del pla de dalt ara s’ha convertit amb una vegetació d’horta i arbres fruitals regats per les sèquies d’origen àrab que travessen aquest singular jardí. Sortim de la vall de manera mes sua que com hi hem accedit per un seguit de camps de conreus d’hortalisses  molt actius.

Així ens anem acostant  a Sant Llorenç des d’on ja nomes ens queden algunes petites pujades que ens van duent en tendència de baixada cap a la mar. Així arribem a son Carrió tancant  la ruta i d’on anem al punt de partida per la mateixa carretera que hem fet al començar.  

Punts d’interès:

Sant Llorenç: Poblat Talaiòtic de S’Illot, Església de son Carrió, Centre poble Sant Llorenç

Manacor: Centre Ciutat: plaça de sa Bassa, església parroquial. Torre d’es Enagistes

Villafranca:  Paradetes de fruites i hortalisses, església parroquial

Sant Joan: Possessió dels Calderers. Església parroquial

Lloret : Antic convent  / Sencelles: Llogaret de Jornets, Església parroquial

Santa  Eugènia:  Església parroquial  / Santa Maria : Parròquia, convent dels Mínims

Bunyola : Església parroquial, llogaret d’Orient.   / Alaró: Centre Poble, castell d’Alaró

Lloseta: Palau Ayamans i jardins , parròquia.  / Inca: centre Ciutat, Serral de ses Monges.

Llubi : Església parroquial / Sineu : Església Parroquial , Monument a Sant Marc

Petra :  Església Parroquial, Casa Natal i museu de Fra Juniper Serra.

Però com que aquí el que agrada es la part humana, es a dir les miseries i les glories de la volta, farem un breu resum del que va passar, que bàsicament es la constatació de que amb “la Secta” es impossible anar amb grup.

Al primer tram entre Santa Maria i Bunyola,com que acabàvem  de començar tot anà be. A la pujada cap Honor, com es lògic, els mes forts es posaren a tirar, així aviat en Torner ja anava pel davant, per darrera el seguien en bordils i en biel, tancava la comitiva de davant  aquest narrador alenant com un condemnat. En Miky a mitja pujada decidí solidaritzar-se amb el segon grup, suposem que per així poder fer millor la seva tasca d’anàlisis del recorregut en el que podríem dir que en aquest tram perillen els empastes de tant dolent que es el ferm. En referència a la senyaletica tot i estar tapades d’enganxines el port de muntanya està correctament senyalitzat tant al principi de pujada  com al coll.

Quan arribaren els darrers al coll, alguns dels primers ja havien partit, així iniciarem la davallada a on aquest narrador agafa la seva posició habitual que la mantingué fins arribar al desviament cap a Son Fortessa a on l’esperava  en Torner estranyat de que el grup hagués tirat cap el poble. Efectivament hi havia un error al track que els feia voltar pel caminoi de terra que bordeja el poble, corregit l’error iniciarem la pujadeta de Tofla agrupant-nos tots mes o manco a dalt. Baixadeta fins a Lloseta a on ja se’ns demostra que els que tiraven pel davant anaven a una velocitat mitja, que feia patir als de darrera. Això no hagués esta un problema massa gran si no fos que encara  ens quedaven mes de 100 km.

En el tram de la carretera de Llubi el bon asfalt de nou propicià que la velocitat mitja puges, gracies a Deu a son Catiu tombarem pel camí vell de Muro, apuntant al llibre d’incidències que allà hi ha un seguit de forats impresentables i perillosos que s’haurien de reparar. La treva dura poc i de nou s’imposa un bon ritme que s’anà incrementant en el tram de la carretera de Sineu. Aquí els de coa nomes sospiràvem en arribar al berenar i pensàvem que a aquest ritme no acabàvem. A la fi berenarem a la voltadora, ja que la cosa anava de bicis de ruta, a on estarem mes d’una hora i quart. Tot sigui per fer cas a en Gery que ens vingué a visitar.

Reiniciem marxa i en el tram cap a Petra, suposem perque estavem fent la digestió la cosa anà mes o manco be, pero a les rampes de Petra cap a son Serra , ja no fou així. Els de davant deixaren totalment tirats als dos de cua que si no fos perque aquest narrador es va aturar a esperar-los al creuament cap a na Borges hagueren arribat a Son Serra. Al Tram de na borges la cosa tornà a funcionar mes o manco, però en arribar a terreres Llorencines com que el sol ja queia a plom tornaren les preses, cada un pujava els petits “ repechos “ com podia, l’objectiu era arribar a s’Illot com fos. Quan ho aconseguirem,  arrasarem un “colmado”  de primera línea per agafar aigua, mentre alguns ens llevàvem les sabates ja que els peus ens cremàvem. Ara ja nomes quedava tornar.

Un sol de justícia queia sense cap misericòrdia, cosa que segurament encara afecta mes les neurones d’alguns  que nomes frissaven per arribar. Així a les rampes de Son negre, en Toniet returà una mica i ens demanà si aquell d’allà enfora era en Pere, davant la contesta afirmativa,  el veirm tornar  a passar com anima encesa mentre en miky i aquest narrador  no enteniem res.

Mentre abandonàvem les terres de na Marga Fullana, un divagaba  en que pensaran els nostre visitants quan vegin els cartells posats per a major gloria de aquesta esportista, quan els hi proposin rodar baix un sol de justícia i arran de mar  per la ruta “sierra nevada”. FRANCAMENT RIDICUL.

I el que  encara fa  mes ràbia, es pensar que aquest personatge en tota la seva carrera no ha mogut un dit en defensa del mtb, mes enllà de guanyar les seves carreres,  quan potser un mínim comentari seu,  potser hagués ajudat bastant quan ens hem tingut que posar a lluitar en defensa del mountain bike a la nostra terra. Be si,  un, encara recorda  quan va anar a inaugurar les asfaltades de camins,  que abans eren de terra,    que es feren per Llucmajor per potenciar el cicloturisme.

Per Manacor continuem amb la tònica del dia, dos per davant i la resta desperdigats per darrera cosa que s’incrementà quan aquest narrador s’equivocà en passar per davall les vies del tren. Iniciem la marxa pel lateral de la carretera de Manacor sense noticies d’en bigel i en Torner, que no els tornem a veure fins a Sant Joan, a on ens expliquen que necessitaven anar a una certa velocitat per així refrescar-se. No coment...

En sortir del poble com era d’esperar arriba la famosa frase,

- “ deixau-me, ja arribaré, m’estim mes anar al meu ritme “. “ vosaltres podeu anar a 30, jo a 25“

Ens neguem en rotund, i durant una estona un grupet arropem al pobre deshidratat. Ens aturem a Llorito a repostar aigua i coscascoles, i desprès,  mes o manco ens deixem dur per l’inercial i arribem a Sant Maria. Com era d’esperar primer els dos de davant que ni els veiem ja que desapareixen per anar a beure un supossat refrigeri que tenien preparat, mentre la resta ens canvien ràpidament per anar al restaurant a on feia quasi una hora que ja ens esperaven en joan i els seus fills morts de gana.  Tot i això, un cop passada una setmana i ara que el cervell esta mes fresc, podem dir que va ser una bona volta d’aquestes que recordarem...

album fotos

Dissabte 13 d’agost. Port d’es Canonge.

Tornam a les cròniques setmanals després d’un petit descans, i és que s’apropa el final d’estiu, o el final de temporada com diuen alguns, i estam un poc cansats de tot. També hi ha que dir que, tot i que no hem aturat de sortir en bici els dissabtes, n’hi ha qualquns, com el dissabte passat que no mereixen contar res, o millor oblidar. Ja m’enteneu, a que si Pere i Biel?

Ens ajuntem idò un grapadet de sectaris, Pere, Miqui, Mapes, Antón, Miquel Bordoy, que s’ha cansat d’esperar el seu enllaç Andreu i ha decidit independitzar-se. Bé que ha fet. Ens extranya que no hi hagi en Biel i just arriba un missatge seu de que ens sortirà a camí ja que s’ha dormit; o s’està desbaratant o està tornant vell, pensam. També tenim avís d’en Gerard, que no pot viure sense nosaltres, i avisa de que ens farà una visita-tibu. Com que ara no pot colcar, fa de moter errant.

Partim per la carretera de Sóller cap a Passatemps. A l’inici del camí en Miqui diu “no fa falta posar-se a tirar com a locos”, tota una declaració d’intencions, i és que, com ens reconeixerà després, està de ressaca post-viatge d’estiu. Tira a tira idò anem cap a s’estret. De camí ens agafa en Biel. Ens ficam per son Brondo i camí vell de Valldemossa, que el feim molt amb bones; serà aquesta la tònica del dia. Voltam a l’esquerra pel camí des bosc des Frares o dels “burros sueltos” com resulta més fàcil recordar a qualquns…i així ens carregam la toponímia (recordem la bajada de la cabra d’en Fran). Pujam pel caminoi en lloc de la costa de ciment, i comprovam que es puja perfectament, sempre i quan no et molesti la merda de ca, a que si Antón? 

Continuam el divertit tram fins el coll de sant Jordi, i d’aquí enllaçam cap a can son Cagondell pel fantàstic enllaç, a qui només li falla la sortida a la pista d’enmig. Un cop al coll den Claret sabrem que en Bordoy ha tingut un ensurt sense conseqüències tot i l’espectacularitat de la caiguda. Enfilam cap a ca na George Sand per fer la baixada cap el port des Canonge. Un cop a la barrera de baix, mentre esperam per reagrupar, no ens posam d’acord amb l’estat del camí, uns l’han trobat pitjor i altres no. Segurament es tracta d’un tema de sensacións.

Arrencam de nou pista cap amunt amb sensació de cames fredas. Avui no sé què passa, però un té la sensació d’estar continuament atura i arrenca. Arribam a can Madò on encara falten uns minuts perquè obrin, i també perquè arribi en Gerard.

Bon estar i bon berener, un poc salat de preu, però bé, tenint en compte l’indret es pot tolerar. Aprofitam per fer un poc de tertúlia mentre esperam a qualqú que s’ha absentat sospitosament de la taula durant un bon rato. Un excés d’all al sopar pareix tenir la culpa. Un cop regulatitzada la situació partim cap a son Bunyola i es camí des General, encara amb bona fresca quan anem per l’ombra. 

Un cop a la carretera enfilam cap el camp de fumbol on ens topam de nou amb el moter errant. Aturam a la fantàstica font des nogués per agafar aigua, tots menys en Miqui que s’estima més patir sed. Seguim pel camí per les marjades i a l’hora de pujar cap el camí des correu en Miqui ha d’estrényer el basculant, per la qual cosa hem d’emprar sofisticades eines. Un cop al creuer de camins, en mateix Miqui ens imposa el camí de tornada, de forma contundent, per s’arbossar i després directament cap a sa Granja. 

De camí ens topam amb en Jonander que aprofitant una sortida familiar es farà un entrenament pre-Montblanc. Després de fer-li un ratet la pilota continuam la marxa. El pròxim objectiu és sa font de sa Turbina, imaginau perquè. Com que la trobam més seca que un bacallà, aturam de nou a son tries. I ara ja si, enfilam cap a Palma pel tram de son Malferit i Sarrià per on seguirem acumulant un bon desnivell segons tenim entés. Un cop a can Ferreret veim que són les tantes, i és que per la distància que hem fet, uns cinquanta, s’ens ha fet llaguíssim segurament per l’elevat nombre d’aturades. El desnivell, gràcies al darrer tram, ha estat d’uns 1500 mts.

FOTOS PORT DES CANONGE

propuesta sabado 13 Agst

Primera sortida post viatge i en plena canicula,
Se propone un clasico: Port Canonge
Salida 8:00, BP, carretera Soller, passatemps, esglaieta, estret, son brondo, depuradora, subida rampas sa baduia, coll de sant jordi, tiranys son ferrandell, shangrila, george Sand, pista hacia cra, Port Canonge. berenar Can Mado 10:45 aprox, son bunyola ( bañito ??? ) volta general, camp futbol ( font d'es nogues ) cami correu, granja, son tries, son malferit, sarria, palma

CARPATOS

Cronica del viaje a los carpatos realizada por CarpathianDreams 

CRONICA

En breve nuestra cronica, no somos tan eficientes como ellos. 

Dissabte 30 de juliol. Badia Blava Xtrem.

Bé, tampoc va ser per tant, però si parlam de calor, si que podem dir que va ser extrema, sobre tot, a l'hora de tornar cap a casa. 

Dissabte atípic aquest on no várem anar amb les burrres d'mtb, bé en Fran si ja que no té bici globera (de tants i tants de components que compra ben bé en podria tenir una), ni vàrem berenar a cap baret. La idea era fer un dissabte amb berenada lounge, o de descans, per no patir tant i disfrutar de un moment tranquil i de frefresc. I  qui millor que n'Andreuet per organitzar-ho! Amb el seu estil full equip perfeccionista, ens va montar un berenear fresquet a cals pares, a qui agraïm el detall d'acollir a tot un ramat com nosaltres.

Quedam com sempre on sempre i a l'hora de sempre, Fran, Mapes, Biel, JoanBike, Andreu, Miqui, que va ser qui proposà la ruta, tot i que no es va matar en originalitat, Pere, i aquest narrador. De camí cap a Santa Maria s'ens afegeix en Gerard, i a Badia en Jeroni que hi va en moto sient el que treu millor mitjana.

Partim ringo rango cap a s'Esglaieta per després tombar cap a Santa Maria. Quasi només partir, ja ens anam trobant amb diferents grups ciclistes o "grupetas" com mola dir ara, fins el punt de que es van solapant fins ajuntar-se un pilot de més de quarante o cinquanta ciclistes. Aquí ens adonam de que els practicants de mountain som una petita minoria al costat dels de carretera. Tanta sort que arribant al poble es diluieix el gruix perquè és certament feixugant. En aquest trajecte s'ens ha afegit en Geri, just en el moment en que un nerviós conductor ens adelantava de mala manera. Ja tots plegats agafam camí vell de muro o de marineta com li diuent qualquns. A l'alçada de Xernòbil o lavanderia Diana (no entenem com s'els consent tirar tanta merda al torrent), voltam cap a Biniali i d'aquí cap a Sencelles. La ruta tot el temps va amenitzada per radio Gereard i radio Fran entre altres. Procuram dur un ritme àgil perquè no ens agafi la calor máxima, però devers Algaida ja anam rebollits. També procura rompre la rutina qualque mosca vironera quan arriba qualque repetjó, aprofitant que han anat descansats a cua. Pel camí de Galdent arribam a Llucmajor, on els xulets han atacat costa avall. Sense fer massa volta anam directament a agafar el camí de s'aguila, per després enllaçar amb el de sa Torre que ens deixa ben davant de Badia Blava on tenim el party. Arribant al creuer atacam de nervis a un triathlonero darrera el qual ens haviem posat a roda i ell no ho volia. Acabam de fer l'espectacle, per no dir ridícul, quan a pocs metres de l'stop ( què valents), tothom li fot un atac, llevat d'uns quans que ens quedam d'observadors. Fins i tot en Mapes s'hi va atrevir, sense arribar a consumar l'acte ja que es converteix ell mateix en la seva vícitma. En fi, tanta sort que no ens prodigam gaire com a grupeta que si no ens coneixerien aviat.

Arribats a can Andreu ja ens està esperant en Jeroni. Desesperats ens tiram damunt la beguda i després ens posam els modelets de bany per fer un capfico. A la piscina passam un ratet divertit, on qui més qui manco demostra les seves habilitats aquàtiques, bé en Mapes i en Jeroni, fredolers ells, aviat surten de l'aigua i s'abriguen com dos padrins. En Joan ens fa una demostració on queda clar que podrie ser un dur rival d'en Phelps a la natació olímpica, i el mateix fa en Biel però en aquest cas amb la natació sincro.

Ben refrescats ens posam a taula a acabar amb tot el que hi ha, inclòs ens han preparat unes truites amb patata i llom. Com sempre crids i rialles durant el berenar, tots menys un que com si hagués fus els ploms es queda ko. 

Quasi a la una ens toca reprendre la marxa, i com que en Pere i Gerard han d'anar cap a Biniali, decicim acompanyar-los fins Llucmajor, tots menys en Fran i Mapes que van directament per s'Orinal, i en Jero evidentment va  amb la moto.  Tornada extrema de calor pel cami de sa Torre entre camp de terrossos refractaris, entre 39 i 40 graus, tot i que procuram dur un ritme viu per arribar quan abans. Al vial de servei ens despedim dels raiguers i fins arribar a vora de la mar no recuperam la temperatura normal. Al passeig de s'Arenal posam en marxa l'aplicació de n'Andreu i ens entretenim amb la fauna turística.

Devers les tres som tots a casa. Ha estat un dematí diferent que ens ha ajudat a rompre la falta de motivació que de vegades tenim durant l'estiu. Hem conseguit l'objectiu que no era altre que divertir-nos. Gràcies Andreu .

Ver todas

Consigue el tuyo

ESCORCA Dsbt 23 jul

By mapes

De tradicions i d'esperances...

Així es,  com cada any la fi de curs arriba, ara ja nomes queda l’examen final que es el gran viatge. Tot i això,  aquest curs  ha estat una mica caòtic, enrere queden aquells anys en que per aquestes dades tots estàvem apunt i els diversos estats de forma s’havien anat unificant per així, amb grup,  poder afrontar el gran repte que era la  sortida estival. Enguany som molts pocs els que ens anem i se’ns  farà estrany l’absència d’en Bigel, den Pere, d’en yerard , d’en vp etc, etc. Esperem que el nou curs que desprès començarem, ara que de nou la pau i l’harmonia regnen dins el grup, tot torni a ser com sempre.

Com a darrera sortida i com a bons mallorquins abans d’una expedició fora de sa roqueta ens acostem fins a Lluc per a carregar-nos d’energia i per anar-nos amb bon gust de boca  fent una volta  per Escorca en la que passarem per camins que no solem fer i que son dels mes espectaculars paisatgísticament i també tot sia dit, estan en ombra i son una mica fresquets.

8:00 Lloseta, fran (probikereation), pere, andreu, torner, bigel , raul i mapes partim via directa cap a Selva a on ja agafem el camí vell de Lluc que el seguirem fins a Caimari. Be, el darrer tram nomes  l’hem fet en bigel i aquest narrador, ja que els altres no han sortejat el guarda rail ( bionda pels mes iniciats) que ara dificulta l’entrada desprès de la gran corba de la carretera.  Un cop ens agrupem tots  ja a la primera costa de nou  cada un va agafant el seu ritme fins que ens tornem a reagrupar primer a la barrera de la cometa negre i desprès a la bretxa vella.

Arribem a  cas Gallet,que tot i que sigui relativament prest,  ja està ple de ciclistes. Panxa ben plena, alguns amb ració doble d’ous estrellats reiniciem la marxa baixant cap a la font coberta. Abans d’arribar-hi ens aturem al portell a on comença la pista , a on curiosament ara ha desaparegut el botador. Passem pel costat i iniciem la pujadeta pel camí que ara està impecable. Un cop deixat el desviament que ens duria cap els revolts empedrats del GR, nosaltres continuem per la pista principal seguint el que era abans l’antic camí de Lluc a Sa Calobra  i per tant camí públic que forma part de la variant de sa costera de la ruta de pedra en sec.

Avancem per dintre d’un frondós bosc d’alzines que de tan en tan ens deixa veure que a la nostra dreta i molt avall hi ha el clot d’albarca. Desprès d’un parell de revolts en baixada arribem a la barrera que ens indica que entrem dins son Massip, desprès d’un poc mes de davallada,  el camí es torna planer fins que arribem a un pi caigut, que es el lloc a on havíem avisat que teníem que posar el mode “silenci” . Continuem la marxa i passem discretament per devora uns   sestadors i desprès per un aljub immens.   El camí segueix  vora una gran paret per un costaner ple de margades.  Un cop superat un petit sembrat d’alfals que sorprèn allà al mig,  el camí es comença a embrutar fins que arribem a una nova barrera. A l’altre costat el camí ja està tot ple de pedres i els vents que aguanten una antiga reixeta fan que no sigui possible rodar, cosa que ens permet contemplar l’imponent mur una mica ruinos de mes de 3 o 4 mt d’alçada, mig cobert d’heures i falgueres  i  que un dia degué  dur l’aigua de la font sorda cap a les cases. 

Sortim  de dins l’alzinar i el camí desapareix dins un oliverar mig abandonat. Pugem unes quantes marjades i de nou recuperem l’antic camí amb un fort pendent. Al entrar de nou dins l’alzinar el camí es torna pista i tot i que el camí històric creiem que continua per un ramal mes planer, com que aquest narrador desprès de 2 visites d’investigació per la zona  encara no havia tingut temps de revisar aquest darrer tram,  decidim pujar per amunt fins a sortir a la carretera.  

Fem un trocet d’asfalt i tornem a  connectar amb l’antic itinerari de sa Calobra, anomenat en aquest boci com d’es coll Romaní. Aquí ja ens movem per terreny conegut i per tant tots esperem superar el coll i poder gaudir de l’impressionant vista del puig major, fins i tot en fran ja actua com els que tenim els vuit llinatges i ens sorpren amb un “que bonita es malorca “. Iniciem la davallada passant per les cases de son nebot i en el darrer revolt de la pista continuem tot dret per seguir per l’antic camí, que aquí es mostra  amb el seu estat original com a camí de ferradura empedrat.

Com que avui es dissabte l’embotelladora està oberta i per tant sortim a la carretera sense cap problema. Per asfalt iniciem la dura pujada cap a Cuber, que tot i ser pestosa es fa bona de dur per que a un li sembla que està rodant per un dels grans ports alpins que tant ens agraden i que ara que fan el tour recordem amb nostalgia quan els veim per la tele. Mentre uns recullen aigua de la font d’es noguer, altres es refresquen  amb l’aigua de la canal que avui va a tope, cosa que vol dir que Palma està xuclant tota l’aigua que pot dels embassaments. 

Agrupats de nou iniciem de nou la marxa primer seguint la canal i despres ja pel camí de la font d’es Prat, que ara, si un està en forma i te ganes d’esforçar-se , es totalment ciclable ja que les brigades del Consell i per tant el nostre marger en Jesús,  hi han estat fent feina. Iniciem la pestosa davallada, que per els mes patosos se’ns entravessa una mica, mentre que el senyor torner i el petit monstre que hem creat  van acumulant adrenalina.

Arribats a les cases velles de Tossals prenem per dins el comellar fent el tram mes ciclable  de les possibles baixades i  sortim pel primer desviament que enllaça amb el camí principal un poc abans del refugi.  Ara ja nomes ens queda deixar actuar la gravetat per arribar fins a Lloseta, llevat del valent d’en Torner i el una mica inconscient d’en Fran, que no se’n recorda que avui ja no hauria d’arriscar gens ja que això suposa posar en perill el viatge i que decideixen baixar per les dreceres. 

Ens re agrupem al desviament de Solleric i ja tots junts baixem directes cap es Cocons a on acabem prenent les tradicionals birres, avui amb un poc mes de moderació ja que alguns teníem que conduir. 49 km i 1200 mt de desnivell. 

Ver todas

Consigue el tuyo

Ver todas

Consigue el tuyo

SERRALADA D’ORIENT Dsbt 16 jul

By mapes

A la fi aquest narrador pot tornar a escriure una crònica.

Desprès d’una petita treva de les temperatures i a l’espera  de que la “ monja l’encengui “ es proposà una volta per les muntanyes entre Alaró i Orient. Com que aquest dissabte  es plantejava aturada per berenar  i no hi havia  convocatòries alternatives d’amagat  varem ser un bon grapat.

Es convoca  a una hora intermitja, ni a les vuit com sempre,  ni a les set com es va fer el cap de setmana passat, així quedem  a les 7:30. Rol, fran, pere, miky, bigel, torner, mapes i un antic membre històric que feia  molts d’anys que no venia: en David Giant, que curiosament ha canviat la seva Giant per una altre marca.

Partim per Passatemps i Raixa i en un moment arribem a Bunyola molt abans de l’hora en que per error s’havia pressuposat que passaríem. I es  que  al mig d’un sopar de divendres a  vespre no es un bon moment per calcular horaris. Desprès d’uns moments d’indecisió decidim continuar ja que com diu algú:  “es parteix a una hora i des d’un lloc i els qui no els hi va be anar allà, es responsabilitat seva  enganxar el grup allà a on millor els hi vagi”. Enviem un washap  dient que comencem a pujar i partim per amunt.

En arribar al desviament de la cimentera, com que ara està tancat amb pany dubtem de si anar-hi o no, però davant la insistència del senyor Torner i també per anar fent temps per que així  apareguin els del raiguer, decidim botar. Tot i això,  com sempre que fem una cosa d’aquestes,  ho fem en coneixement de causa i es que aquest tram, tot i estar ara embarrat, es un tram del camí públic que puja cap Orient i forma part de la Ruta de pedra en Sec ( variant D).

 

Malauradament  aquest tram que abans es feia  en un moment ara es complica considerablement ja que la vegetació ha envaït el camí hi ha  uns quants d’arbres caiguts. Sortim denou a la carretera que la seguim fins passat  Honor, a on tornem anar a cercar l’antic camí. Ara si , el seguim sense majors incidències i per allà ens apareixen en Geri i en raul, demostrant que si un vol es pot afegir  al grup sense  tenir que concretar un lloc i una hora concretes. Iniciem la baixada però a mig camí  ens desviem per la pista còmoda que ens du a un dels revolts de la carretera ja que la intenció es anar cap a ses clavegueres. 

Així ho fem  i desprès de pujar 2 revolts ens fiquem per un camí que mai havíem emprat i que en forta pujada ens deixa davant el botador de les clavegueres. Estem en terrenys de ca la beata, i per tant no passem pena,  ja que suposem que la tia d’en Pere en principi no ens ha de posar entrebancs al igual que no n’ha posat perquè per allà pugui passar la Tramuntana Travessa, aquesta  nova versió de l’ultra Trail però ben organitzada.

Iniciem la davallada , possiblement de lo milloret que tenim a la illa i ens reagrupem a baix a on també apareixen en Largo i n’Anton en cara d’emprenyats. Queda clar que a partir d’ara , s’indicaran hora i lloc de partida i res mes, les hores i llocs de passada durant el recorregut  aniran a compte del que es vulgui incorporar en posterioritat.

Tirem cap a son Palou i de nou fem una nova connexió per anar a cercar el camí de s’Estaló.  Així un cop passats els sestadors ens enfilem per l’oliverar i en un moment ens plantem en el botador de l’hort de cals Reis. La nova connexió pareix evident i senzilla, hi ho es quan et diuen per on anar , però si no ho saps, et pots passar quasi una hora provant els distints camins, tal com va fer aquest narrador el dia abans per tal de que els senyorets no es posessin nerviosos pujant amunt i avall.

Ja dins l’alzinar iniciem la pujada cap el pas de s’escaleta per l’impressionant camí de carro que cada cop te mes pendent i mes pedra amollada. Arribem a dalt i desprès de planejar una mica enllacem amb el camí oficial del pas. Iniciem la davallada que es fa una mica llarga ja que no ens enrrecordavem massa del temps que hi havia de “pateo”.

Un cop agafada la pista davallem i en un moment ja estem asseguts a sa granja a on ja ens tenen els bocatas preparats gracies a que qualcú ha cridat per que ens ho preparessin. Durant el berenar ens visita el modèlic pare de mara autonoma amb la seva petita.  Com sempre desprès de berenar els frissadors partiren i els que quedem reiniciem la marxa cap a les fastigoses rampes del clot d’es Guix. Allà el grup es te que  esforçar una mica  i aplicar el corresponent correctiu   perseguint  un escapat que desprès de molts d’anys  vol demostrar  que està allà.  

Sense majors contratemps fem la davallada que en el seu tram inicial es  esplèndida. A Coa negre ja tots plegats reiniciarem la tornada acomiadan-nos d’els del raiguer a Son Torrella mentre els 4 que quedem arribem a Ciutat per es Caulls i Son Macià. En es Caulls ens quedà clar que hem d’anar-hi ja,  a bloquejar els camins abans de que els fills de P... que estan convertint allò amb un abocador  no deixin ni un recó ple de porqueria.

Com que hem  arribat molt be d’hora ens aturem  al abeurador que ens ensenyà en Jon Ander, avui amb la bona intenció de nomes prendre dues rondes, lamentablement la carn es dèbil i al final com que ens ho hem passat tant be  xerrant del be i del mal, no ens hem  aixecat  fins a la quarta.  

70 km i 1170 mt de desnivell.