Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 3 de julio de 2011

PORT DE SA PEDRA DE S’ASE. S2jn






Ja en plena canícula, les voltes es tornen mes rodadores, fem una mica mes d’asfalt i cerquem l’ombra dels nostres alzinars. Ara, la serra es nostre, no hi ha excursionistes, ni caçadors i els pagesos romanen amagats a les cases. Una altre novetat es que a les voltes hi intentem incorporar qualque “ capfico” (pels que no son d’aquí fer un banyito) . Així ja tenim els condicionants i la proposta resultant es anar fins al portet de la pedra de s’ase. Partim a les 8,00 en Pere, que no farà la volta complerta, bigel, cecilio, dani, torner, vp i mapes. Tal com hem dit, rodant aviat cap a la serra per carretera fins a Puigpunyent. Pujam per son Net i a son fortessa comença la diversió, avui el terra esta perfecte, hi ha menys pedres per lo que intentem pujar al màxim sense posar peu. Al creuament de sa campanet ens crida en yerar que puja per allà i li diem que ens veiem al coll d’Estellencs, Allà ens aturem com sempre a contemplar les magnifiques vistes i canviem en Pere per en Yerar.



Baixada cap a Planícia. Un es sent en el paradís, el sol encara no ha passat els puntals de la mola i una lleugera brisa freda del nord ens acompanya mentre rodam per sobre una catifa de fullaca. En cecilio comenta que hem esta a llocs magnífics, pero que avui no canvia per res aquesta baixadeta. Arribem a la carretereta de la finca que la fem sencera fins la carretera general, que agafem fins al desviament de la torre de verger. D’allà en picat fins a la mar.



Saludem als pescadors que ja es retiren i ens deixen aquest màgic reco de la serra per nosaltres. En yerar i en Vp ni s’ho pensen i ja estan dins l’aigua, els altres ens fa una mica de mandre ja que hem arribat molt fresquets, però l’aigua està tan plana que acabem quasi tots en remull menys en bigel, que no es vol deshidratar i en Dani, que encara guarda les formes ja que encara no ha superat la prova de la “reina de los Mares”.


Després be el pitjor, sortir d’allà baix, però com que pensem que ens espera el berenar a Banyalbufar pujam els pendents de mes d’un 25 % amb alegria i qualque atac. Berenem al forn i ja amb un bon sol, comença la darrera gran pujada , el camí des correu, uns mes aviat i altres mes tira a tira arribem a son Sanutges.



Ara ja nomes queden les darreres rampes i ens tornem a ficar al bosc fresquet, a la baixada veim com els margers del Cim fan bona feina. Arribem a la granja, on anem a cercar el camí que ens durà fins a la font de sa turbina on ens refresquem però no agafem aigua, ja que ens agrada mes la de son tries, que es mes fina i amb menys gust de terra. Avui ens permetem el luxe de triar les aigües.


A son Tries en yerar ens abandona i la resta ja tirem cap a ciutat per son malferit i Sarrià. A establiments deixem en Vp a cases i la resta anem a a n’es ferreret a prendre unes cerveses. Per arrodonir una volta magnifica, curteta però intensa amb bona feina feta. 63 km 1485 de desnivell i a les dues a Palma.



1 comentario:

cecil dijo...

Buena rutilla, es que la zona de Banyalbufar siempre es una apuesta segura. Yo personalmente creo que Planici,coll de stellens,galatzo,cami d´ es correu,mola de planici,fita del ram toda esa zona es de lo mas gratificamte para todos los sentidos e incluso con un estado de forma patetico como el que ahora tengo,enhorabona. Proximo finde una integra por na Hamburguesa con bañito en cala figuera pasando por los tuneles secretos de tutancamon??