MAMMOTH. Dmt 5 juny.

Diuen que per estar en forma s’ha de pujar un pic al mes Mammoth, potser per això aquest narrador està com està, perquè feia molt de temps que no hi pujava. Com que aquest dimarts no venia en Torner, que es el seu gran defensor, en Bigel i en Moyos han acceptat pujar-hi. Així les coses els tres d’abans, mes en Joandemaria i en frenando hem anat cap allà. Tal com ens havien dit ara es una autentica autopista, per l’amplada que no per el ferm, que ara es de compost (llenya triturada) ni per la pendent que evidentment segueix essent tan punyetera com sempre.

L’altre novetat del dia es el cartell de venta que han posat devora la caseta des garriguer de Bendinat, que tal com havíem anunciat, segons una sentencia recent, no es caseta si no Casa i per tant es pot reformar així que aviat es convertirà , si el nostre estimadíssim Mathias troba comprador, en un Xalet de Luxe i per tant...ADEU MAMMOTH¡¡.

Que li hem de fer, plorar i patir tal com hem fet pujant la pista mes llarga i feixuga de tota na Burguesa.
La veritat es que com que som masoquistes, un disfruta, i mes, si com avui, ja es sentien les cigales cridar de manera histèrica baix un sol de justícia mentre ens arribava el tufo de boc i de cabrits que per allà campen.

Coronem, ens recuperem una mica i continuem cap a les antenes, d’allà anem cap a la baixada per anar en es coll des cucons, tot i que avui hem decidit a mitja baixada girar per cercar el cami descarnat i ple de solcs que ens du a la guixeria Dalmau. En arribar a la pista principal l’hem travessat per pujar cap el depòsit de son Caliu i d’allà cap a ses cases de ses Vinyes per on em entrat dins la urbanització de costa d’en Blanes.

La intenció era sortir per un dels tiranys que baixen per un dels comellars i travessen l’autopista, però com que no l’hem trobat ala primera i teníem presa hem acabat anat via directa a Portals, on hem pegat una berenadeta i directes a casa amb 45 km i 900 mt de desnivell.