SA TORRE PICADA. Dsbt 8 sept

Per entrar amb olivetes pensarem fer una volta que fos rodadora i que ens obligues a començar de nou amb les sortides llargues. Així el lloc mes indicat per aquest objectiu era Sóller, ja que allà, una vegada que hi entres, no queda mes remei que tornar a sortir i no hi ha possibilitat de retallar el recorregut. Així ens posarem com a fita arribar a la torre picada i rodar una mica pel seu bosc i el circuitet de descens.
8,00: pocs al lloc oficial, frenando, torner, bigel, jeroni i mapes i a partir de l’esgleieta en yerar i n’anton.
Sortida clàssica cap a Valldemosa per son espanyol i ses rotgetes. A l’esgleieta desprès d’esperar una mica en yerar i a n’anton, que tot i que havia arribat prest va tenir necessitats imperioses que el feren anar a la bodegueta, partirem via directe per carretera cap a l’estret.

D’allà agafarem els caminois cap a Valldemosa per després anar de nou via directe per carretera fins sa predissa. Aquest tram, encara que sigui d’asfalt, com que es cap avall i amb un magnífic paisatge es fa de bon gust. En arribar a sa padrina (pedrissa), com sempre, n’hi hagué algun que es passà de llarg, en aquest cas en concret fou en torner que com ja es sabut per tothom, no te l’experiència dels grans viatges. Desprès d’agrupar-nos, ens tirarem cap el camí de la cala per desprès remuntar una mica i arribar al poble per can Boi.

Aturada en el forn dels Reynes i desprès cafetó a un bareto de disseny de l’altre costat de carrer que resultà que també el duen els mateixos . Allà xerrem una mica amb un d’ells i ens contà que ell va ser el que va posar de moda això d’anar a la Titan desert. Mentre ens contava les seves histories, tots pensàvem que abans de que es poses de moda entre el carreteros guays fer la pseudo gran aventura de la Titan, en largo ja hi havia anat feia uns quans anys.

Desprès d’una hora d’endoiar per Deia partirem de nou també via directe per asfalt fins el coll d’en bleda ja que l’objectiu era arribar prest a la vall de Sóller. A can Bleda agafarem els tiranys cap a son sales per així arribar per terra fins a la platja d’en repic amb la baixa d’en frenando que s’havia quedat sense freno. Així varem descobrir una nova averia que no se’ns havia ocorregut que pogués passar. Senzillament si el “latiguillo” toca el disc del fre desprès d’una baixada, com que aquest està tan calent, pot fondre el plàstic i amollar oli per tot.

Arribats al port, ens enfilarem pel camí de s’illa cap a la torre picada on férem les típiques fotos de rigor mentre miràvem la mar plena de barquetes que devien estar pescant raons. Iniciarem el “descenso” amb peraltes i tobogans divertits i alguns bots que evidentment no férem.

Baixada de nou cap el port per anar a cercar el camí del coll d’en borràs i entrar a l’horta pel camí de sa teulera. Aquest, era direcció prohibida, però nomes pels cotxes, així que com que poques vegades ens donen aquests privilegis l’aprofitarem i mes quan desprès vérem unes altres senyals que indicaven que el proper diumenge per allà hi hauria una carrera. Com que volíem sentir quina sensació es te rodant a quaranta de mitja ens posarem a pedalejar a tota pensant en lo divertit que deu ser donar voltes i mes voltes per aquestes carreterones...

Travessarem Sóller com poguérem per iniciar la tornada. Per fer el coll una mica mes mtbiker agafarem el camí vell de ciutat i així almenys ens estalviarem el tram mes fastigós que es la recta fins la boca del túnel. La pujada la férem a ritme d’amics i en arribar a dalt ens prenguérem una bona cocacola. Carretera per avall fins els camins de raixa i en anar a girar cap el camí de passatemps ens acomiadarem d’en yerar i n’anton. La resta, arribarem a Ciutat amb 86 km 1674 mt de desnivell.