PUIG DE SANTA MAGDALENA. Dsb 13 oct.

De tan en tant, toca fer una etapa  rodadora, però perquè aquesta tingui una xispeta, sempre està be incloure una punta en el recorregut. Es una teoria d’en Jeroni i com que ara esta de baixa, pues fem el que a ell li hagués agradat fer: Anar rodant fins santa magdalena, mes o menys per pla, pujar, davallar i tornar cap a casa. Be això era el que estava previst, però de nou la pluja pareixia que volia no deixar-nos sortir, al final amb una hora de retràs partirem un bon grapat de bikers, en salvador ( que a les 8 era a lloc pensant que els de la secta no tenim por a la pluja), pere, bigel, rol, andreu,,kico, torner que aparegue per Inca  i  en largo, en yerar i n’anton. que aparegueren en es cabas.

Diuen que tots els camins duen a Roma, en el nostre cas, per anar a santa magdalena decidirem partir via camí de passatemps, per desprès anar cap a Caubet i com que ja era una mica tard via directe per s’estremera cap es Cabas. Passat son torrella anàrem  per es camí de sa teulera fins Alaró. Allà, desprès de la clàssica pèrdua per agafar el camí que ens du cap a Banyols, rectificarem i arribarem pel magnífic empedrat fins al camí del raiguer.

Bon ritme pels camins de lloseta que ens feren arribar fins a Biniamar amb un exhalar. Des de darrera l’església inacavada anàrem a cercar el camí de son Marimon que ens dugué fins la Ronda d’Inca, que la deixarem per passejar una mica pel serral de ses monges i així travessar d’una manera elegant aquest poble.

En sortir cap el camí vell de Campanet, tot i que en Pere renegava, ens aturarem a un erosky a pegar una mossegada. Els que volgueren bolleria menjaren bolleria i els que es volgueren fer un entrepà se’l feren per un bon preu. En Pere que insistia amb el tema del bar, acabà menjant 2 croissants eixuts prefabricats. Panxa plena i amb alguna baixa, anàrem cap a santa Magdalena pel camí vell de Campanet i una vegada travessada l’autopista, pels divertits tiranys d’una antiga zona militar que no se com es diu. Desprès de relliscar una mica pels caminois, arribarem a la pujada de sempre de santa Magdalena que la férem casi tot per asfalt llevat del darrer tram.

Mentre pujàvem, aquest narrador es demanava com devia estar el ciclista que havien atropellat el dia abans a la carretera de santa Maria, ja que es va topar amb l’accident. Possiblement si hagués passat 10 minuts abans s'hagués topat amb el cotxe assassí. Com que ja hi havia l’ambulància i gent badocant no va voler aturar-se i va continuar amb un mal cos fins Inca per cercar els caminois i tiranys que faríem el dia següent. Malauradament el diumenge sortí als diaris el fatal desenllaç, crec que no el coneixíem, però era del grup des pedal de Bunyola, així que suposo que tots deuen estar fets pols, així que nomes ens queda dir-los Ànims¡¡¡, en el nostre grup sabem perfectament el que es sent quan es perd un company.

En arribar dalt, feren la foto de rigor i iniciarem la davallada per les escales i desprès voltarem cap el monument per anar a cercar el circuit de descens. Al principi, aquest te una pendent molt còmoda per lo que tots anàvem contents, però aviat la cosa s’emputà i els mes patosos acabarem davallant de la bici i quedarem ben enfangats.

En arribar avall ens agruparem i com que ja era tard decidirem tornar el mes rapid possible cap a ciutat. Anàrem a cercar el camí vell de Muro i començarem a rodar com a bons carreteros, de qualque cosa ens han de servir les nostres traïcions al esperit mountainbiker. Formarem un grup compacte amb els mes forts al davant i en un moment travessarem tot el Raiguer. En arribar a Santa Maria ens dispersarem i nomes uns pocs quedarem per tornar cap a ciutat per son Pizanet i son Macia. Amb una volta rodadora de 95 km i 959 mt, tot i que tenia que ser plana.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3495798

El mes destacable de la jornada va ser que tot i que ja fa mes de 4 setmanes que esperem l’aparició de la nova 29” doble d’en Pere, aquesta encara no arriba. Hem de reconèixer que l’experiència “Caldentey”, deixa molt que desitjar. Cada setmana apareix un nou problem. En lloc de revisar tot el matèria que necessitarà, ho va fent sobre la marxa i així l’entrega es va demorant eternament. Esperem que el proper dissabte sigui el dia.