BYE BYE SON MACIÀ? o volta fins es Pou de Llorito. Sbt 5 gen 2013

Si reviséssim totes les nostres sortides, tot d’una ens adonaríem que un tant per cent molt elevat comencen o acaben per Son Macia, passem per allà des de que començarem a colcar allà pels anys noranta i pico amb les nostres btt,. En tot aquest temps nombroses vegades hem estat a punt de perdre aquest camí.

Tot començà quan els Barceló tingueren que vendre la finca i els especuladors es varen posar a fer càbales per veure que se’n podria treure d’aquelles terres. El moment mes perillós fou l’any 2004 quan s’aprovà el Pla territorial de Mallorca. Aquest preveia allà al mig una macro urbanització de blocs de pisos amb un dels “pelotazos” mes escandalosos que s’han gestat en aquesta illa i que transferien els drets urbanístics d’uns terrenys ja desclassificats d’Alcúdia (un boci d’albufera empantanegada) a aquest lloc. Gracies a Deu, el seny retornà i es va aconseguir eliminar aquesta barbaritat i d’afegitó com qui no vol la cosa aparegué en el document del Pla alguna referència a aquest camí com una de les vies verdes del conjunt metropolità de Palma que hauria de donar continuïtat a un projecte molt ambiciós de crear un gran parc al voltant del torrent gros. Posteriorment aparegué l’amenaça de l’execució immediata del segon cinturo que també tenia que passar per allà. En aquest cas, si be era impossible cercar un recorregut alternatiu, es varen prendre mesures per que el camí no quedes ininterromput tornant una mica a la seva traça originaria prop de les cases de la urbanització per desprès passar per davall la nova via i enllaçar amb el camí arran d’una gran marjada que envolta les casses.

Tot i que el impacte de la nova via canviaria substancialment aquell lloc idíl•lic, almenys gracies a la via de servei / carril bici que es proposava, s’aconseguia que des de molts punts de ciutat es pogués arribar fins allà de manera bastant segura. Ara per ara, la crisis i les intencions de modificar el traçat del segon cinturó han deixat la zona amb “stand by”.
Tot i això, pareix que el nou propietari, algun banc que va deixar un dineral per uns terrenys que valien molt menys, ha decidit posar barreres en el camí, i així ho varem poder comprovar quan aquest dissabte varem passar per allà i ens trobarem amb les barreres i els lletreros de prohibit el pas acabats de posar.

La moral d’aquest narrador va quedar destruïda, pensant que tants anys de lluita podien acabar amb una simple barrera, així la resta de recorregut va perdre tota importància i es va realitzar com un simple tràmit burocràtic.
Es caulls, marratxinet, es jardí d’en ferrer, Portol, camí de sant Jordi, hort de puntiro, xorrigo, barranc de son gual, ses maioles, camí de son lluc, camí de ses pedreres, camí vell de Pina, Pina, camí des cementeri, camí vell de Montuiri, Ruberts (on replegarem n’Anton que no havia trobat el segon punt de trobada on s’havien incorporat en Jaume i en largo) i Llorito on berenarem en es Pou.

De nou comuna de Llorito, camí de can quiam, camí vell de montuiri, torrent de sencelles i desprès ens equivocarem i anàrem per asfalt pel camí de Binissalem en lloc d’agafar el camí de Biniagual que es de terra. A Binissalem desprès de passar per can yerar, que suposadament estava malament de la panxa tot i que vérem que tan malament no devia estar perquè no era a casa, anàrem cap el camí des pou i en el camí del raiguer com que era tard abandonarem el recorregut proposat que anava cap a Alaró i tornarem pels Caulls i Son Macià.
101 km i 901 mt de desnivell i això sense superar mai la cota 200.