Sa Comuna. Sbt 27 abr

Deixes la bici i et fiques directament dins la dutxa sense llevar-te la roba per així no deixar la casa plena d’aigua i fang.

Et sens be,  nomes son  l’una i mitja i nomes has fet 61 km, però tot i això, has tingut tots els ingredients que fan que una volta et deixi satisfet.

Hem inaugurat un petit boci de camí nou, hem fet una bona pujadeta i una bona baixada, hem sentit aquella sensació de natura amb estat pur, hem fet un bon berenar i hem rodat mes de 25 km davall una bona pluja.  

Avui hem partit cap a son Macià però fent la versió  en que toques menys asfalt, es a dir, anant per son Nicolau (abacanto) i les zones verdes de sa cabana. Desprès hem inaugurat una nova connexió que ens permet unir l’entramat de camins que emprem per anar cap a  Bunyola  i el raiguer ( son macia / caulls o son piza) amb les camins que ens duen cap a Bunyola i Sóller (passatemps  / es rafalot). Tot i que sigui un recorregut molt underground, ja que passa bordejant el polígon de tractament de residus ( es a dir, el gran femer de Mallorca)  ens permetrà múltiples variants  d’entrada i sortida de Palma o per fer aquestes petites voltes periurbanes que a vegades fem per estirar cames.

Desprès de la part  “lumpen” que irremediablement te aquest mon del mtb per aquells que vivim a  ciutats,amb molts pocs kilòmetres,  ens hem ficat en plena natura a un bosc que avui pareixia mes màgic i misteriós que mai, i es que pujar la comuna  pels alzinars de la coma gran amb un dia mig plujós i amb boira  fa que et sembli  que estàs per les valls profundes del  cantàbric.  

En arribar a ca’l garriguer ens hem agrupat tots menys en Sergi “¼ de vuelta”que ja havia partit i  hem anat a fer la baixada de Coanegre, que avui també pareixia mes  tenebrosa i profunda que mai, ja que estava mig tapada per la boira. Allà la pluja ha fet acte de presencia i ja no ens ha deixat fins arribar a casa.

En arribar a son Pou  com que ja era tard i semblava que no volia aturar de ploure, sense enredar massa, hem anat cap Alaró.  Els mes puristes seguint la ruta predefinida, es adir per cas secretari i  els altres baixant tot el camí de coanegre i desprès per la  carretera. Bon berenar, per 12 bikers que hem deixat la granja mig inundada i  en el que ens hem esplaiat, ja que  com que no aturava de ploure  no hi havia cap  pressa per sortir.

Al final hem decidit partir i  hem tocat retirada,  així  que  hem tombat cap el camí del raiguer per arribar a Palma uns per son macià i altres per  la carretera d’inca, ben xops, però contents i  en bon gust de boca.

61 km i 1000 mt de desnivell

PSC. Avui el senyor Vp ens ha sorprès amb un nou model de “xubasquero”, uns calçons curts impermeables, que tot i que et donen una pinta una mica “free” segur que li han fet bon servici. 

Caló de sa nostra Dama dm 23 abril

Amb el bon temps, ja no hi ha excuses per no sortir entre setmana, així  aquest dimarts ens hem arreplegat un bon grupet: vp, torner, bigel, fran, moyos, anton i mapes.

 La Ruta l’ha proposada el senyor moyos i consistia amb anar fins al caló de sa nostra dama o de la dona morta, un lloc a on cap del grup havíem estat mai i es que “no hay mas caminos”.

Hem partit cap el coll des tords, passant a algun grups de guiris, i a mitja pujada  hem agafat els caminois de per dins la muntanya  que ens han duit directes fins el coll, excepte a n’anton i en vp que anaven per davant i s’han passat el desvio i han començat apujar cap el coll de sa creu. A la fi ens hem agrupat de nou a son boronat d’on hem partit cap a son bugadelles, marina de magaluf i cra de cala figuera. Allà hem investigat un poc pel laberint de tiranys que envolten el golf fins que hem arribat a la depuradora de on hem passat ja cap a sol de Mallorca.

Just en arribar als vials de la urbanització n´hoyos s’ha tret l’as de la mànega i ens ha  ficat a una pista per dins una torrentera. Tots ens pensàvem que acabaria immediatament, però anàvem baixant i baixant i no arribàvem mai a la mar,  al final hem aparegut a una caleta idíl·lica que ens ha sorprès a tots. Despres de sortejar dues titoles , ens hem encolomat amb la bici a l’esquena per pujar  damunt  el tallats  a on hem agafat un tirany que bordejava la costa fins que hem aparegut a uns caminois que ja ens érem coneguts,  tot i que ens hi hem passat hores donant voltes com a posesos a les 4 hores de cala falco, dubtàvem de si ho eren o no. 

Però si efectivament érem a cala falco, així que li hem dit a n’anton, que avui era el seu primer horabaixa sectari, que dones una volta al circuit, ja que ja ha de començar a entrenar per l’estiu  perquè ens ha dit que volt muntar un grupet de sparrings per participar-hi. 

Objectius complits hem iniciat la tornada pel passeig Calvià amb una aturadeta a Portals per prendre una cocascola. 58 km y 690 mt de desnivell.

S’estalella / Cap Blanc Sbt 20 abri

Ja es dissabte, a la fi ha arribat el dia.

Com que ningú m’ha avisat de cap canvi,  basta  anar a  les 8 a la benzinera de la carretera de Sóller.

Segur que com sempre,  algú haurà preparat una  nova ruta, ( a vegades,  fins i tot, abans de partir, es pot descarregar el track ), segur que la volta serà  diferent respecta a la de la setmana passada i es probable que es passi per algun camí nou o lloc d’interès on no haguem  estat mai. Com sempre, en qualque moment de  la ruta, per art de màgia,  anirà compareixent  la gent  fins que conformem  una bona colla. Quan la fam arribi, també de casualitat,  passarem  per qualque lloc on menjar. Al final de l’etapa, mira per on, també  passarem  per  alguna font o lloc on poder beure. Així el meu únic maldecap es aconseguir arribar d’hora. Es tot tan  senzill...   

Aquesta setmana No  tocava  tramuntana i com que feia temps que no voltàvem pel migjorn,  feia ganes anar a veure les demolicions  de  les covetes,aixi aquest narrador va  pensar en fer una volta fins allà.

Recordava que feia molt de temps havia travessat des d’aquelles cases  fins a sa Ràpita per un seguit de caminois   que anaven per darrera les dunes del trenc, així que es posà a cercar al arxiu de tracks per  si trobava qualque cosa. La veritat es que feia tant de temps que no hi havia  anat,  que segur que faltaria fer una revisió in situ, el problema era que no hi havia  temps per anar-hi colcant i anar-hi amb cotxe, amb aquests temps de crisis, es  un luxe  que aquest narrador ara no es pot permetre. Així, abandonà  la idea del trenc i  pensà amb la volta clàssica  de s’estalella i cap blanc ja que també feia estona no rodàvem  per allà.

Tot i això,  havia sentit rumors de possibles problemes de pas i que havien  blindat s’estalella. Aprofitant que el diumenge volia fer un passeig amb la família, aquest narrador  arribà  fins allà i va poder comprovar que efectivament han refet les parets i han posat fil ferro i cartells coercitius, però encara  es pot passar arran de mar ( fins que  s’aprovi la nova llei de costes i es plantegí un nou afitament de la zona marítim terrestre).  Per altre banda,  el divendres,  el Randinaire  em contà, que ara hi ha un   garriguer loco  amb un jeep amb molt mala folla i de “paso”  em va proposar un nou lloc per anar a berenar a Lluchmajor.  

Consultant  el recorregut amb n’Andreu, que  també es  de per la zona,    em  digué  que el garriguer de Capocorb  també estava bastant actiu, però considerant  que ara no es temporada de caça i vist que a s’Estalella es podia passar, vaig optar per seguir amb el pla inicial . N’Andreu em va   comentar  que  a la tornada  es podia  fer una aturadeta a  badia , a ca els seus pares,  per reposar aigua al final de la etapa.

La volta anava agafant forma i   ja nomes quedava  pensar en com arribar fins a Llucmajor  de manera diferent a les  que darrerament hem fet. Així es va plantejar la possibilitat d’anar  fins a Randa per desprès agafar el camí vell de Lluchmajor, un camí  que els Algaidins han fet net  i que cap del grup coneix.

Com que la volta era complicada, el millor era dibuixar  un  track per així anar mes àgils, però per si de cas no donava temps a fer-ho,  vaig penjar al foro  el  que havíem fet feia dos anys  i emprar-lo com a base  per anar rectificant sobre la marxa.

8,00 on sempre : biel, pere, hoyos, fran i mapes.  Hem Partit i en el  darrer moment han aparegut  en torner i desprès en yerar.

En arribar a casa blanca, aquest narrador havia quedat amb en Tia, però com que ho havia fet pel vespre  en mig d’un sopar,  va calcular malament  i el va convocar   a les 9, 15 i nosaltres érem allà a les 8,50. Tot i això, els de davant en arribar allà, han continuat, així que  aquest narrador s’ha tingut que  aturar  per cridar per telèfon i ha intentat coordinar un nou punt de trobada cosa que ha implicat tenir que pujar tot sol   fins a son binissalom.  A son mendivia, en pere , en yerar i en fran m’han  esperat, mentre  els autistes de davant han continuat a la seva  bolla impossibilitant qualsevol  modificació del recorregut.( sin comentarios )

En arribar a Lluchmajor, hem incorporat n’ hoyos que havia quedat a “tierra de nadie” i   hem anat cap el bar que ens havia proposat el randinaire i a on   haviem quedat   amb en tià, en jeroni i n’andreu.  Evidentment els dos capdefaves de davant havien anat al tropical i esperaven allà sense contestar al telèfon i no han aparegut fins que en yerar els ha anat a cercar. Desprès no han aturat de remugar en tot el temps  de que era molt millor l’altre lloc... ( sin comentarios )

Mentre berenàvem, a la fi ha arribat  en largo, que curiosament em demanava com era ja que anavem per aquella zona no arribavem fins a ses covetes... ( sin comentarios ).

 Mes tard ha arribat en jeroni, que havia estat convocat a les 10,30 i nosaltres havíem arribat devers les 10,00 cosa que em recriminava en pere dient que ell es pensava que per anar  a Lluchmajor, ja que el timing ho permetia, faríem qualque camí nou en lloc d’anar  via directe  .... ( sin comentarios )

Hem Reiniciat la marxa pels camins  que empram per anar cap a S’estanyol i en arribar al darrer tram que fem per carretera, aquest narrador ha  tornat  a quedar despenjat ja que ha  tingut  que reiniciar el Track  ja que  havia dividit el seu en  dos per assegurar-se de que  mes endavant el GPS no simplifiques  i traces rectes a lo “bruto” com sol fer i ha fet a les maquinetes d’alguns que, de cop i volta, s’han trobat seguint una recta sense camí.  (sin comentarios)

Reagrupats a s’Estalella hem continuat sense major incidències que les clàssiques averies, en aquest cas  del senyor Torner. A  Vallgornera ens hem ficat com sempre cap a l’interior per  camins  que ens han dut cap a cala pi. Allà  aquest narrador ha  tornat a quedar despenjat intentant treure alguna foto d’aquestes que adornen el blog i que sembla que també apareixen de manera miraculosa. (sin comentarios). Hem travessat  Capocorb sense majors incidències disfrutant com "enano"s dels corriols de per allà i al sortir, nova averia, aquesta vegada de l’altre autista, que mes endavant  li tornarà entrar la frisor. (sin comentarios)

Ja per carretera hem  enfilat cap a les badies on ens ha  aparegut n’Andreu que ens ha convidat  a casa seva a on havia preparat un avituallament molt ben assortit amb fruita, aquarius, cocacola, fruits secs, etc, pareixia un avituallament  professional d’una cursa. Agraïts i ben  abeurats hem reiniciat la marxa amb les baixes d'en yerar i en Pere, que  han decidit tornar cap a Lluchmajor ja que volien anar cap al Raiguer.En fran, com que tenia presa, també ha  decidit partir via directa. La resta hem continuat i hem començat el zig zag per les zones verdes de les distintes urbanitzacions evitant aixi la perillosa carretera, fins que a Maioris  han decidit tirar ja via directa fins a les Palmeres a on  hem agafat les vies del tren cap a s’arenal. En arribar al passeig marítim, als tres de davant, els hi ha entrat de nou la frisor i  s’han posat a tirar deixant a aquest narrador despenjat, que ha arribat a Palma tot sol de nou sense saber res mes dels de davant. (sin comentarios ). 

“Dentro de casa quieren meterte un gol

fuera de casa quieren meterte el dos

te dan muy fuerte y ya no aguantas mas

la presión

y el balón casi se desinflo”

104 km i 728 mt de desnivell

SPINING ???

Avui mentre pujavem la "pestosa" pujada de son Cabaspre en Fran em demanava si encara feia Spining. La rsposta ha estat que No. Despres de que en Cecilio ens deixàs ja no tenia qui em motivàs i a poc,  a poc, vaig deixar-ho. Tot i això avui em recordava de les cares de patiment que posaven alguns, o de la cara de concentració que posava en joan, mentre en buba, en cecilio i jo ens dedicavem a passar revista al personal.

Un video curios de cares fent ciclisme indoor.

3LC - What's your Race Face? Enter to win! With World Champion Mark Cavendish & Olympic Gold Medal Winner Pete Kennaugh from Three Legs Cycling on Vimeo.

CAMI DEN CECILIO. Sbt 13 abr

Aquesta setmana el dia 11 en Cecilio feia els anys i  avui hem decidit anar a donar-li els molts d’anys al darrer lloc on varem estar amb ell.

Tot i això,  no hi ha dia en que qualque lloc o qualque  fet ens el recorda, per lo que podem dir que  a cada sortida segueix estant entre nosaltres.

8,00 en el lloc de partida de sempre: Jonander, briel, pere, anton, vp, fran, rol i mapes.

El primer objectiu del dia era anar cap a Calvià de una manera una mica diferent als clàssics coll de sa creu o coll des tords. Així hem partit cap a sa vileta per enfilar-nos pel camí vell de Puigpunyent que l’hem pujat com hem pogut, tot i que hem de reconèixer que l’han adesadet bastant. En el coll de son Marril hem continuat per amunt per anar a cercar  la pista de son camps, que ara que l’han arreglat es una autopista i per tant no te gaire interès biker. Tot i això, ens anava  bastant be anar per allà perquè ens duia una mica mes amunt i a mes a mes, tenia l’al·licient de que curiosament tot i els molts d’anys que fa que donem voltes per na burguesa, mai se’ns havia acudit baixar per allà. Sempre l’havíem pujat, per qualque cosa li diem la pujada del safareig  (actualment li diuen la interminable )  i no la baixada de...

En arribar a la carretera ens hem ajuntat amb en yerar, que havia arribat tard i ens ha anat a cercar  allà. Uns pocs metres d’asfalt i  ens hem tornat a ficar dins camins de terra seguint l’entramat de pistes, que si les vas connectant correctament et pugen fins el coll dels tords o en el nostre cas una mica mes amunt per poder enllaçar amb el camí vell de palma  Calvià. En arribar a Valldurgent, justament avui ens hem trobat la barrera oberta ja que es  veu que feien feines de neteja tot i això  hem passat amb discreció i sense majors entrebancs hem entrat a Benatiga vella. Allà   ens hem topat amb un cotxe quasi a la sortida però no ens ha dit res, tot i que la mirada del conductor no era precisament d’alegria. Ja per asfalt hem enfilat directes cap a Calvià ja que l’objectiu era berenar devers les 10 en es Capdellà, cosa que hem aconseguit amb un Bon berenar per 5 euros.

Hem reiniciat la marxa pel camí de Galatzó que aviat l’hem deixat per anar pels camins de terra que ens han dut cap a son Claret, allà la intenció era travessar pels camins propers als torrent però hem acabat anant per la carretera per aixi arribar en un moment a l’entrada nova de Galatzo.  A bon ritme hem tirat cap a la pista del ratxo i en arribar allà, hem tombat cap a l’objectiu del dia el “camí den Cecilio”. En arribar a la plaqueta que va posar n’Andreu, ens hem aturat un moment per fer la foto de rigor, mentre cada un pensava amb tots els  records i bons moments que passarem amb aquell gorà.  Reiniciem la marxa i mentre pugem assaborim cada metre del camí recordant l’esforç que ens va  costar recuperar-lo: aquí unes pedres, aquí un foradot, aquí uns troncs caiguts...  segur que molts que ara l’empren i passen  per allà pensen que allò sempre ha estat així i desconeixen la historia d’esforç i de dolor que per nosaltres representa.

Un vídeo que hem trobat del camí fet pels bocs.

Baix un bon sol hem començat la dura pujada pels vials de la parcel·lació de son net fins que ens hem ficat al camí que ens du cap a muntanya i que nosaltres li diem de na marga fullana, ja que un dia el férem net per preparar una volta en que aquesta tenia que venir amb nosaltres i al igual que a “bienvenido mr marshall” inaugurarem el recorregut sense l’amfitriona que al final ens va donar “ planton”. 

En arribar al camí vell d’Estellencs ens hem trobat un grup de bikers que havien intentat entrar pel camí de sa teulera als vials de son net i que s’havien trobat amb la reixa que aquest hivern han posat i havien entrat trescant muntanya amunt.

Ja sense mes aturades hem arribat al desvio de sa campaneta on en Rol i en fran ens han deixat. Sorprenentment en Jon ander, que avui ens ha demostrat que es humà  ja que estava fet pols  amb un costipat que no li deixava respirar,  no ha abandonat i ha acabat tota la volta demostrant  que te una gran capacitat de sofriment i força de voluntat, exactament  igual que la dels seu amic Sergimediavuelta, que a la mes mínima  que pot, se’n va. Aprofitem per donar-li l’en hora bona per haver quedats en segon lloc en el raid tierraviva que es va celebrar fa unes setmanes als Andes Argentins.

Al coll d’estellencs , a la fi, ha arribat la baixada, com sempre espectacular al discorre per  un dels boscs millors de Mallorca. En arribar a  les cases de Planicia hem  agafat el camí bord que avui el volíem fer de manera integra sense tocar la pista per son sanutges. Ho hem aconseguit , tot i que hem tingut un moment de “despiste” en que com a beneits ens hem posat a pujar el camí de la mola.

Desprès del camí del correu, a la granja en yerar i en pere ens han deixat i els pocs que quedàvem, hem partit cap a la font de sa turbina a on ens hem abocat com a desesperats, ja que  anàvem justets d’aigua. Ben hidratats, hem completat el recorregut per son Tries, son malferit i Sarrià.

76 km i 1645 mt de desnivell segons el compe GPS land o 1894 segons el garming training ( això de les alçades es un puto catxondeo).

Pancaritat. Sta Magdalena / Son Segui Sbt 7 abril

Com ja fa bastants d’anys desprès de Pasqua, toca anar a pair les panades i rubiols fent una etapa rodadora per alguns dels llocs tradicionals on encara la gent dels pobles  també va  acabar els roissos que han quedat de les festes.

Tot i això, enguany el nostre Pancaritat ha estat un boc descafeïnat: primer perquè la ruta no estava molt treballada i nomes passava per dos punts emblemàtics i segon perquè el  temps  no ens ha acompanyat massa i ha fet que decapitéssim un dels cims.

Al punt de concentració avui érem poquets: joan, vp, fran, bigel, pietro i mapes. Hem partit cap a s’indioteria on se’ns ha incorporat en Tibu. Ja a bon ritme hem anat cap a Son macia i es caulls. A can franco se’ns han incorporat en largo i n’Anton  completant  tot el grup. Per amenitzar una mica el recorregut i no fer tant d’asfalt hem pujat pel cami del puig per anar fins Banyols i retornar al camí del raiguer per l’empedrat camí vell d’Alaró- Binisalem.

En arribar a Lloseta,tot i que  el cel començava a posar-se negre hem continuat  pels caminois de la area recreativa i vell de biniamar, però en agafar el camí de son Marimon, ja plovia bastant fort.  Ja ben dins l’aigua  hem seguit el recorregut plantejat i em travessat Inca per el serral de les monges. La intenció inicial era berenar a Son Catiu, però com que ja començàvem a anar  bastan xops  hem decidit aturar per veure si deixava de ploure. Així hem anat fins el centre i desprès de returar-nos davant el Bar Espanya, ens hem decidit a quedar, ja que una jovençana que  feia feina allà ens ha convençut de  que allò no era un bar de disseny tot i que està ben cuidat i sigui l’Amo qui tot hom sap. Bon berenar i “bon” servei...

Hem reiniciat la marxa amb la baixa del Tibu, que ha decidit que no podia continuar amb el ritme que dúiem, i hem   enfilat cap a santa Magdalena. Desprès del divertit single track  que ens ha deixat als peus del puig i havent observat lo llenegadís que era el terra i lo tard que era, hem escapçat la pujada continuant el recorregut per dins el magnífic camí del alzinar de Son Catiu. 

Despres de passar el supossat lloc on teníem que berenar l’objectiu següent era arribar a Son Segui, però per aconseguir-ho teníem que travessar tot el Raiguer i això ho hem fet passant  per son Bordils, Jornets i torrent de Sencelles.  Allà  en Joan i en fran ens han deixat. 

Travessant  morello , biniali i son mascaro hem aconseguit  arribar  a la fi als peus del  puig de santa Eugenia, que l’hem pujat, alguns en mes pena que gloria. (destacant l’arrencada de cavall i arribada d’ase de n’Anton). Baixda cap a ses covetes i desprès de reparar la conflictiva bicicleta den Pere hem iniciat la pujada del puig de Son Segui, on aquest narrador ja anava fent les darreres.

Desprès de coronar i passar per la torre del vigilant i l’ermita hem davallat ja sense mes entrebancs cap a Portol, on en Largo, n’Anton i en pietro  han deixat la comitiva.  Ja nomes en quedàvem tres, que al final han estat dos, ja que al passar per Son caulelles aquest narrador  ha decidit fer una parada tècnica i fer una picadeta amb la família per intentar recuperar-se una mica. 

Així en Vp i en bigel han completat el recorregut tornant a Palma per son Veri i son macia. 95 km i 650 mt de desnivell.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4253182

 Realment duim  un parell de caps de setmanes una mica desbaratats, esprem que desprès de la Pasqua i amb la arribada del bon temps, tambe ressuscitem i comencem les grans etapes per estar en bones condicions en arribar l’època dels viatges. Snif Snif...

Fins Deia. Sbt 30març

Tocava tramuntana en un dissabte  sant una mica estrany en que el cap de la gent estava mes en les panades que en la volta, a mes a mes, una part dels nostres habituals estaven per la volta a Eivissa btt tot i això proposarem una volta clàssica que consisteix bàsicament en  donar la volta al massís del teix. 

Així  partirem cap a Valldemosa en sergimediavuelta, salvador, frenando, bigel, pietro, torner i mapes des de ciutat i a partir de l’esglaieta en yerar i en micot.

 La sortida fou la clàssica per anar  a Valldemosa, carril bici, moli den terra, camí de la real, son espanyol, ses rotgetes, s’esglaieta i desprès de s’estret, son brondo que ara es puja nomes aturant a les barreres i per acabar la cartoixa. 

Tot i això en aquest boci ja hem tingut de tot: en pere  ha foradat la  i ha estat durant tota la volta amb problemes, esperant que el líquid arribes a taponar el xap i en torner  ha torssat el canvi. Així que a Valldemosa ja ens han deixat en Torner i com era de suposar en Sergi.  En arribar a ses ermites en Salvador com que tenia presa també ens ha deixat, així que al final hem quedat el nucli dur de la secta. En arribar a son gallard hem posat el modo silenci i hem entrat a son Rullan enllaçant els camins que van pel límit de l’alzinar, en arribar a la baixada dels cingles ens hem trobat un grupet de bikers que pujaven per amunt i ens demanaven si per on veníem era mes rodador, els hi hem dit que si, però ens era impossible donar-los  els senyals ja que s’ha de ser iniciat per poder travessar per allà, si no saps molt be les tresques. Així els hem deixat pujant i suposo que hauran quedat ben farts de espitjar la bici. 

Hem començat la baixada que  Avui  estava eixuta  i per tant  no ha estat tant pestosa com  ho es en hivern, que es una autentica pista de patinatge. En arribar a Deia en comanat uns bons bocatas al forn dels reynes. En partir, ja era ben tard, així que hem canviat el camí de la font de la senyora pel de castello i el del raco de barona per la pujada per carretera del coll.

Via directa per avall hem arribat a s’alqueria on els del raiguer han tombat cap a casa seva i els pocs que quedàvem hem tornat per Raixa i passatemps. 72 km i 1500 de desnivell.