CAMI DEN CECILIO. Sbt 13 abr

Aquesta setmana el dia 11 en Cecilio feia els anys i  avui hem decidit anar a donar-li els molts d’anys al darrer lloc on varem estar amb ell.

Tot i això,  no hi ha dia en que qualque lloc o qualque  fet ens el recorda, per lo que podem dir que  a cada sortida segueix estant entre nosaltres.

8,00 en el lloc de partida de sempre: Jonander, briel, pere, anton, vp, fran, rol i mapes.

El primer objectiu del dia era anar cap a Calvià de una manera una mica diferent als clàssics coll de sa creu o coll des tords. Així hem partit cap a sa vileta per enfilar-nos pel camí vell de Puigpunyent que l’hem pujat com hem pogut, tot i que hem de reconèixer que l’han adesadet bastant. En el coll de son Marril hem continuat per amunt per anar a cercar  la pista de son camps, que ara que l’han arreglat es una autopista i per tant no te gaire interès biker. Tot i això, ens anava  bastant be anar per allà perquè ens duia una mica mes amunt i a mes a mes, tenia l’al·licient de que curiosament tot i els molts d’anys que fa que donem voltes per na burguesa, mai se’ns havia acudit baixar per allà. Sempre l’havíem pujat, per qualque cosa li diem la pujada del safareig  (actualment li diuen la interminable )  i no la baixada de...

En arribar a la carretera ens hem ajuntat amb en yerar, que havia arribat tard i ens ha anat a cercar  allà. Uns pocs metres d’asfalt i  ens hem tornat a ficar dins camins de terra seguint l’entramat de pistes, que si les vas connectant correctament et pugen fins el coll dels tords o en el nostre cas una mica mes amunt per poder enllaçar amb el camí vell de palma  Calvià. En arribar a Valldurgent, justament avui ens hem trobat la barrera oberta ja que es  veu que feien feines de neteja tot i això  hem passat amb discreció i sense majors entrebancs hem entrat a Benatiga vella. Allà   ens hem topat amb un cotxe quasi a la sortida però no ens ha dit res, tot i que la mirada del conductor no era precisament d’alegria. Ja per asfalt hem enfilat directes cap a Calvià ja que l’objectiu era berenar devers les 10 en es Capdellà, cosa que hem aconseguit amb un Bon berenar per 5 euros.

Hem reiniciat la marxa pel camí de Galatzó que aviat l’hem deixat per anar pels camins de terra que ens han dut cap a son Claret, allà la intenció era travessar pels camins propers als torrent però hem acabat anant per la carretera per aixi arribar en un moment a l’entrada nova de Galatzo.  A bon ritme hem tirat cap a la pista del ratxo i en arribar allà, hem tombat cap a l’objectiu del dia el “camí den Cecilio”. En arribar a la plaqueta que va posar n’Andreu, ens hem aturat un moment per fer la foto de rigor, mentre cada un pensava amb tots els  records i bons moments que passarem amb aquell gorà.  Reiniciem la marxa i mentre pugem assaborim cada metre del camí recordant l’esforç que ens va  costar recuperar-lo: aquí unes pedres, aquí un foradot, aquí uns troncs caiguts...  segur que molts que ara l’empren i passen  per allà pensen que allò sempre ha estat així i desconeixen la historia d’esforç i de dolor que per nosaltres representa.

Un vídeo que hem trobat del camí fet pels bocs.

Baix un bon sol hem començat la dura pujada pels vials de la parcel·lació de son net fins que ens hem ficat al camí que ens du cap a muntanya i que nosaltres li diem de na marga fullana, ja que un dia el férem net per preparar una volta en que aquesta tenia que venir amb nosaltres i al igual que a “bienvenido mr marshall” inaugurarem el recorregut sense l’amfitriona que al final ens va donar “ planton”. 

En arribar al camí vell d’Estellencs ens hem trobat un grup de bikers que havien intentat entrar pel camí de sa teulera als vials de son net i que s’havien trobat amb la reixa que aquest hivern han posat i havien entrat trescant muntanya amunt.

Ja sense mes aturades hem arribat al desvio de sa campaneta on en Rol i en fran ens han deixat. Sorprenentment en Jon ander, que avui ens ha demostrat que es humà  ja que estava fet pols  amb un costipat que no li deixava respirar,  no ha abandonat i ha acabat tota la volta demostrant  que te una gran capacitat de sofriment i força de voluntat, exactament  igual que la dels seu amic Sergimediavuelta, que a la mes mínima  que pot, se’n va. Aprofitem per donar-li l’en hora bona per haver quedats en segon lloc en el raid tierraviva que es va celebrar fa unes setmanes als Andes Argentins.

Al coll d’estellencs , a la fi, ha arribat la baixada, com sempre espectacular al discorre per  un dels boscs millors de Mallorca. En arribar a  les cases de Planicia hem  agafat el camí bord que avui el volíem fer de manera integra sense tocar la pista per son sanutges. Ho hem aconseguit , tot i que hem tingut un moment de “despiste” en que com a beneits ens hem posat a pujar el camí de la mola.

Desprès del camí del correu, a la granja en yerar i en pere ens han deixat i els pocs que quedàvem, hem partit cap a la font de sa turbina a on ens hem abocat com a desesperats, ja que  anàvem justets d’aigua. Ben hidratats, hem completat el recorregut per son Tries, son malferit i Sarrià.

76 km i 1645 mt de desnivell segons el compe GPS land o 1894 segons el garming training ( això de les alçades es un puto catxondeo).