ALFABIA. Dmt 23 juliol

Aprofitant que el dia es llarg i per  preparar els Alps seguim el que ja ve a ser una tradició per aquestes dates pujar en una de les sortides d’horabaixa fins les antenes d’alfàbia.

!6,30 rodona d’establiments: Torner, Bigel, Fran i mapes partim direccio cap a Son Macia, es caulls i festival park, ja que l’objectiu era pujar per la vall d’orient. Anàvem a bon ritmet, amb punyides den fran amb en Bigel al darrera que el vigilava com un pare que no deixa que el nin petit faci desastres. Despres hem agafat el cami del raiguer per despres tombar pel camí del puig i banyols, així hem arribat a Alaró per son Forteza. Per pujar cap orient hem agafat el camí de sollerich. 

Mentre el pujàvem ens sentíem una mica vells pensant en que la gent jove que ara el puja deu pensar que aquest camí ha estat així des de fa segles,  quan la realitat es que estava tan destroçat i ple de vegetació, que fins que un dia no varem anar a fer net un corriolet no el varem poder  començar a emprar ja que abans implicava pujar-ho quasi tot a peu i sortir escarritxat de per tot. En arribar a Sollerich amb discreció sortim cap a la carretera, ja que ara per ara no s’ha recuperat el camí vell que anava cap orient i els propietaris diuen que aquest tram es privat. Ja per carretera arribem al poble i travessem la vall. Aquí es quan un queda sorprès quan en Bigel, que es caracteritza mes  pel seu pragmatisme i rudesa ens amolla “ hi ha pocs llocs que tinguin una lluminositat tan singular com aquesta vall “ i es que precisament aquest narrador en aquell moment estava pensant amb el mateix.

Despres d’aquest moment estrany iniciem la pujada del coll i ens afiquem a Honor per despres entrar ja a Alfabia. Allà tot i que faci molts d’anys que hi passem teníem una assignatura pendent i era que per enllaçar amb la carretera  d’Alfabia agafar el camí que no surt de dins el bosc, ja que nosaltres sempre anàvem pel de mes avall que bordeja l’olivar. La veritat es que es molt mes bona opció ja que mantens mes cota i es mes entretingut. 

En arribar a la carretera en Fran com que te presa tira per avall , mentre els tres que quedam comencem la pujada, en bigel sense cap problema, en torner tot i que al principi se li entrebanca una mica, desprès agafa ritmet i aquest narrador puja com pot i sense una gota d’aigua. Fotos de rigor al curucull i per avall que ja es ben tard. Avituallament a la benzinera i tornada a Ciutat per passatemps i carril bici de la cra de Soller.

87 km i 1144 mt de desnivell, no està gens malament per una sortideta d’horabaixa.

I per acabar un vídeo que ens ha passat en Yerar, per recordar el que es per alguns de nosaltres el mountainbike. Quines ganes d’anar de viatge ja ... 

Santa Cruz Solo from santa cruz bikes on Vimeo.