BUBASDAY 13. Dmt 9 juliol

 Ja fa 6 anys que cada 8 de juliol recordem en Buba,  cada any amb qualque ferida mes ,  però mentre puguem seguir colcant, seguirem reunint-nos per pensar amb ell.

A les 19,00 al lloc de trobada dels horabaixes, el nucli dur del grup: yerar, micot, joan, bigel, tia, torner, vp, rol, andreu, jeroni i mapes hem partit cap a madre alberta i d’allà per camins cap a la carretera del coll de sa creu, perdent per aquell indret en yerar que  tot i que  es el que fa mes anys que fa mountain bike i per tant es el que fa mes anys que  va per allà, encara es capaç de perdre-se en aquell redol. Així que no l’hem tornat a trobar fins a dalt del coll.

La resta hem pujat per la pista principal de la base i desprès ens hem desviat cap el PT3 per agafar el nostre tirany d’enllaç amb la pista del torrent de son vida. Com sempre a un li queia sa bava quan en Jeroni exclamava, “que es de guapo aquest tirany” i recordava la cara d’incredulitat que posava en buba quan un dia ens posarem mans a l’obra per obrir-lo.

 Desprès del coll de sa creu, ja tots plegats hem anat cap el racó a on el recordem i a on ens hem trobat amb en bernardo, el cunyat den buba que també colcava amb bici quan  el varem trobar per primera vegada pel castell d’Alaró. Des d’aquell dia n’angel es va integrar en el petit grup que formàvem en bigel, en moyos i aquest narrador i que desprès s’ajuntaria amb els colegas d’en joan formant el que es el nucli històric del grup.

Tres minuts de silenci, contemplant la magnifica posta de sol amb el galatzó, na bauçana, i la mola de s’esclop com a telo de fons que es veu allà i per avall s’ha dit. En arribar a l’escaló en que el tirany s’entrega a una pista ampla un recordava com en Torner i en Buba el provaren fins que el passaren. Tot i això avui tothom crec que l’ha passat a peu ja que esta quasi impossible.

Enguany en lloc de carenejar hem decidit aprofitar que també havíem netejat una mica els camins que van resseguint la falda de la serra i que ens permeten quasi arribar per terra fins la pujada del safareig (interminable ). En  el començament de la pujada, quan aquest narrador ha arribat, ja no hi havia ningú i com que abans de partir havíem estat discutint si era millor pujar per allà o pel camí vell de Puigpunyent, en Jeroni i aquest convalescent hem pensat que segurament el grup havia decidit pujar per la segona opció així que hem seguit carretera per avall, però en el començament de la segona pujada tampoc hem trobat a ningú. A la fi en torner ens ha contestat al telèfon i ens ha explicat que ja s’havia tornat a instaurar el “salvese quien pueda”  i que ningú volia quedar-se el darrer, així les coses hem pujat fins el coll d’en Marrill a on en bigel i en Torner si s’han apiadat dels pobres retardats i d’allà hem anat a cercar la baixada de bunyoli nou.  Però com a “perro flaco todo son pulgas “ aquest narrador que anava ja tocat per una caiguda estúpida quan pujava ja que el peu encara li falla i no ha volgut sortir de la cala. A la baixada  ha punxat la roda i no ha estat capaç d’inflar be la roda ja que els cans de les cases no aturaven de lladrar perquè  es veu que justament el grup ha decidit esperar a l’únic lloc a on no tenien que aturar.

Sense massa mes incidències hem sortit a la carretera i allà desprès d’inflar la roda correctament ja hem partit cap a la pizzeria de la rodona d’establiments , que era el lloc on havíem decidit sopar. Allà de nou ens esperava en bernardo i també han aparegut en pere i el tibu. Així que hem pogut fer una bona taulada i contar les nostres batalletes segur que en buba s’ho hagués passat de lo millor.

Esperem poder seguir celebrant-ho per molts d’anys.

Revisant cds he trobat una seleccio de fotos que fa anys va fer en bigel den buba, aprofitant el blog aixi el compartim entre tots i recordam tans de moments i tans de llocs, neu per mallorca, els alps, bolivia, els pirineus...