ANTRATX. ZONA ZERO. Dsbt 7 sept

Tard o d’hora tenia que arribar el moment en que anéssim a la zona cero,  la zona devastada pel gran incendi d’aquest estiu, i ja posats, millor anar-hi  ara, abans de que les turmentes de tardor comencin a destruir els camins. Perquè es segur que si ara es un paisatge desolador, d’aquí a un any tot allò serà un infern amb els camins plens de pedres. Deien a un anunci de la televisió, que la feina ben feta no te fronteres  i la mal feta no te futur. Quan un passeja per les pistes de ses basses o de ses rotes de s’hereu, ja es veu que aquestes  ara que els seus  voltants estan totalment cremats es convertiran en autentiques torrenteres per on davallarà tota l’aigua de la muntanya de manera descontrolada, ja que quan es varen refer, no es va contemplar  cap cuneta ni desguàs transversal, els  dos elements basics que tot camí ha de contemplar si vol perdurar.

Basta que recordem la multitud d’escopidors que hi ha als camins empedrats i la quantitat de canaletes que desguassen el terreny per entendre que la autentica obra mestre de la Serra no son tant les margades, sinó tot el sistema amagat de síquies i  albellons  que intentaven controlar les aigües torrencials que cada any cauen a la nostra illa. I com a exemple basta anar a veure la megapista de Bendinat, que aquest any va ser arregladeta i pareixia una autopista de fina que va quedar per veure que com que no te ni una cuneta ni escopidor, han bastat les dues primeres plogudes d’aquest agost per que ara s’hagi convertit amb un pedregam descarnat.

8,00 al lloc de sempre: gerar, fran, rol, pere, jeroni, pere, torner,bigel, salvador, mapes i un nou incorporat n’Ivan Muñoz de mallorcatraining.

Partim via directa cap l’objectiu del dia i per això anem per asfalt fins Puigpunyent, d’allà ja agafem els vials de son Net i comencem a pujar la terrible rampa dels cans amb un pendent de mes del 30%, desprès a la fi be el primer tiranyet que ens va pujant per amunt fins que denou sortim quasi molt a prop de Galilea, com que hem d’anar cap al font del Pi, davallem una mica per la font de na marquesa i de nou per els vials descarnats comencem la pujada del coll des Carniceret. Allà evidentment la majoria pugem quasi tot a peu, tot i que els mes pro, fan molt de camí colcant. Hi ha que veure en Rol com s’encoloma. 

Com que el coll des Carniceret marca un punt de no retorn, ja al començament de la pujada en Vp abandona ja que no es troba fi i desprès tenia guàrdia i no volia estar esgotat. A la torre , el nou visitant (Ivan) també abandona ja que es veu que te la bici en “llamas” i els canvis van fatal. 

Iniciem la davallada i a poc a poc ens estirem quedant com sempre a la reraguarda els de sempre, però curiosament avui i per dues vegades consecutives sense ser capaços de saber molt be com ha pogut passar els que anàvem darrera hem acabat al davant del grup i es que a la zona caòtica per damunt ses serveres es veu que el grup principal a tirat per avall i ha anat a parar al camí que ve del coll d’Estellencs, mentre que aquest narrador i en torner que ens havíem quedat a  esperar en Salvador hem anat a cercar el camí des pas de na sabatera. La qüestió es que quan els dos que se suposava tancàvem grup hem arribat a son Fortuny no hi havia ningú, ja que el gros del grup que també havia replegat en Salvador anaven darrera. Tal com estava previst hem fet una barreta i hem partit cap a la zona devastada.

Han passat ja setmanes i en passar es grua encara et envaeix  l’olor a cremat que no t’abandona fins que deixes Andratx. Així ens hem ficat de ple al cremat seguint el camí de la torre nova i desprès la carretera fins el coll de la Gramola.

Allà hem pogut veure les feines que fan els voluntaris per recuperar la serra, i hem pensat que quan la eufòria es passi serà el moment, si de cas, d’apuntar-s’hi , 

Tot i que veient tot el que s’ha cremat i el que s’està fent  un dubte una mica de l’eficàcia de tot plegat. Tot i això, es de lloar i  agrair l’esforç que fa tota aquesta gent.

Denou el coll marcava un nou punt d’inflexió de la ruta, i aquí si que es produí la gran desbandada, ja que de tots els que quedàvem nomes varem continuar en bigel, en torner, en Salvador i aquest narrador, tots els altres escamparen per  el camí de ses comes i es llevaren el camí de ses basses i ses rotes de s’hereu, que també estan en gran part dins territori calcinat. 

En arribar a s’Arraco no ens ficarem dins el poble i prenguérem via directa cap a son Castell a on sorprenentment també arribaren les flames, es a dir que Andratx va quedar envoltat per el foc en qualque moment. De nou i sense saber massa be com en Salvador i aquest narrador que anàvem hem coa hem arribat tots sols a Andratx ja que es veu que  a mitjan camí els de davant s’han perdut i es veu que han sortit una mica a les males per sa  Font . 

Arreplegats al forn d’Andratx en recarregat aigua i una mica de menjar i hem iniciat el retorn. Com sempre a les tornades d’Andratx  apareix el senyor del “mazo” i tot i que durant la volta pareixia que el candidata rebrer-lo  era en Salvador, aquest s’ha recuperat i per tant el que ha tingut que acompanyar a tan molest convidat ha estat aquest narrador que ha aguantat  estoicament la seva companyia fins el coll des tords a on el grup ens hem dispersat ja que en torner i en bigel han anat per es coll de sa creu i els altres dos hem tombat cap a establiments.

88 km i 1800 mt de desnivell.

Per acabar i com que darrerament posem qualque video, en posarem un altre que m’ha passat en yerar i que reflecteix d’una manera una mica “peliculera”  la manera en que nosaltres entenem el mountainbike  i que aquest narrador  ha estat posant en practica, salvant totes les distancies, els darrers diumenges. Aviat hi haurà inauguració oficial  d’un nou tirany que esperem serveixi per enllaçar algunes rutes de per la Serra ...

Santa Cruz Bantam from santa cruz bikes on Vimeo.