ES TEIX Dsbt 22 feb

Avui toca Teix. I per on hi anem ? Pujarem per Coanegre i baixarem per  Pescadors. Eque?.  A si, Això es la secta...

Efectivament, desprès  de que la setmana passada anéssim per  Tramuntana sud, ara tocava Tramuntana centre i com que en VP podia aconseguir permís per passar per les cases del Teix, varem decidir anar cap allà. Teníem clar l’objectiu, nomes faltava veure com anar i  tornar d’allà.

8:00 Un munt de gent: Torner, bigel, vp, andreu, tibu, pere, jeroni, rol, lluistatoo  i un amic seu, jonanda, mapes  i en Joan que ha arribat in extremis.

Partim pels clàssics son Macià, es Caulls, festival i camí de sa bomba a on en Pere ha punxat. Una vegada reparat hem continuat per així arribar amb uns 15 minuts de retard a Son Torrella a on ens esperaven els Raiguers boys: yerar, anton, micot, largo i Raul que feia la seva primera volta amb el grup desprès de la seva convalescència.

Ja tots en “santa compaña” iniciem la pujada per Coanegre, una manera un tant singular per anar cap el coll de Sóller. Però com tot,  això te una explicació i es que volíem reservar la pujada del coll, per que  d’aquí a dos caps de setmana  haurem d’anar a Sóller i hi anirem per la carretera. Així uns mes a peu i uns mes colcant hem anat fent camí fins que ens hem arreplegar en es Freu , que avui estava amb aigua  i pareixia es Born.

Sortim per el camí pedregós fins a la carretera a on aquest narrador s’ha destorbat una mica al trobar alguns coneguts. Bona gent que des de els seus càrrecs a l’administració han aconseguit salvar alguns racons de Mallorca.

Iniciem la pujada cap el coll d’Orient i en anar a entrar a Honor, sentim un renouer i crits. Resulta que allà hi ha un grup de bikers berenant i fent una “escandolera”. Desprès, tots hem estat d’acord de que realment  els bikers, amb aquests comportaments a la muntanya,  ens hem guanyat a pols la mala fama que tenim. La nostra teoria es que ningú ha de saber que hem passat, per així no pertorbar ni  l’entorn ni als propietaris.  Tot i el renouer que es sentia, nosaltres hem posat el “modo” silenci i hem partit sigil·losament cap a Alfàbia, així  no hem tingut cap problema per passar i hem aconseguit sortir  quasi a dalt del coll. 

Amb el dia que feia avui,  la carretera estava farcida de ciclistes que pujaven i baixaven, cosa que es veu que ha fet que en tibu despertes els seus instints animals i s’ha posat a pujar a tota perseguint no se sap massa be que i fent una de les seves “tiburonades”, que consisteixen en “arrancada de cavall i arribada d’ase”, ja que en arribar a dalt del teix quasi tots l’hem deixat per enrere agonitzant.  Quan hem arribat a l’embotelladora ja ens estaven esperant i tot i que s’han sorprès de que fóssim tants, ens han obert les barreres. Així  hem començat apujar les terribles costes cap a les cases del rei Sancho. Allà ens hem replegat i desprès de tancar la barrera en clau, hem continuat pujant fins el pla de la serp, un dels racons mes impressionants de Mallorca i que ens recorden i fan enyorar els nostres estimats  Pirineus i Alps.

En arribar a la partió amb son Moragues, hem considerat que era un bon lloc per aturar a fer una mossegada i així ho hem fet. Com que en Jeroni avui no podia anar a comanar els cafès, ha decidit que no volia renunciar al seu gran moment i ens ha sorprès traient del seu “camel” un magnífic “termo” amb un cafè calentet excepcional. Panxa plena i cos calent, els que hem pres cafè, hem iniciat la baixada per els Cairats. 

Desprès de replegar-nos  a la barrera de baix i reparar de nou qualque cosa de la bici d’en Pere que juntament amb la d’en Joan avui no donaven mes que problemes, hem arribat a Valldemossa. Allà Ens hem acomiadat  dels que tenien pressa i hem anat cap a George Sand per anar a agafar la pujadeta de se Piotes. A nova Valldemossa podríem dir que quasi tota la feina estava feta i per tant hem  començat la davallada divertida del dia, que evidentment s’han perdut els que tenien pressa. Així hem arribat a Esporles a on desprès de la clàssica pèrdua per agafar el camí vell de s’ermita hem remuntat fins a Son Ferrà. 

Ara de veres ja era tot  cap a vall fins a Ciutat. En arribar a Establiments hem deixat a en VP a casa seva agraint les gestions que havia fet per poder passar per l’embotelladora. Al final els pocs que quedàvem i no teníem pressa, ja que nomes eren les dues i mitja,  ens hem aturat a prendre una cervesseta en es ferreret.

Molt bona volta ( per cert ben rodona i amb un perfil també molt clar i elegant), amb tots els objectius complerts.  77 km i 1600 mt de desnivell.