2 COLLS: ESTELLENCS I ES CARNICERET Dsbt 15 Març

Tocava tramuntana Sud i com que la setmana passada aquest narrador havia trobat dos tiranyets nous per Galilea, es va muntar una ruta que passes per els nous caminois. Això es la Secta, encara que fa molts d'anys que rodem intentem que cada dissabte  tingui qualque cosa nova: ja sigui estrenar un camí nou, canviar el sentit d’un recorregut, fer una nova combinacio de camins, visitar un nou lloc singular, etc.

8,00 a on sempre: Anton, yerar, raul, sergi, lluistatoo, torner, bigel, pere, jeroni, fran, rol, tia, jonanda, salvador i mapes.  Quan arriba n’Andreu, partim i  ho fem cap a la cra de Puigpunyent i  Calvià que la deixem una estona per pujar pels camins a peu de muntanya  i que recientment han estat netejats per les brigades de manteniment de les línees  elèctriques. ( Tenim pendent investigar com perllongar aquest recorregut per l’altre banda de la carretera ja que al mateix costat  ara per ara ens ha estat impossible ). Arribem al Burotell, i tal com ens pensàvem, ja han posat la reixeta que talla el camí que va cap a son Sastre, tot i això, es fàcil de botar i a mes a mes, si un tira una mica mes avall troba un portell per passar. Iniciem la pujada i anem sortejant els nombrosos pins caiguts fins que ens  agrupem a la maleïda barrera  que ens complica, però no ens atura,  de seguir passant per allà.

Ja  en el camí oficial del PR (petit recorregut o petit rendonnee pels mes afrancesats)  d’una tacada arribem a la cra de Galilea.  Partim cap el poble i a la segona corba girem  per una pista empinada que aviat es converteix amb un camí de ferradura que ens deixa als xalets que hi ha sobre els tallats de dalt de Galilea. Així hem fet el primer nou tram del dia que ens ofereix una nova visual d’aquest indret. Continuem pels vials per amunt i passem arran de la singular  casa de neu de Galilea  i pels molins de vent de can Soler i de  can Marti   que coronen   sa mola gran. 

Desprès de rodar per un tiranyet també nou per dins el pinar arribem al replà de on parteixen les baixades cap a la parcel·lació de son Net a on  descartem la pista descarnada i el tirany inconnexa que abans sempre empràvem i baixem per la pista plena de càrritx que ens duria fins la font de na marquesa si no fos perquè la deixem a la meitat per així sortir sense tenir que botar la barrera de la carreterona. Ja en els vials iniciem la pujada “pestosa” cap a la font del pi a on cada un agafa el seu ritme i puja com pot. Es el moment en que en Rol ens fa una demostració de les seves, ja que llevat de qualque punt molt concret, podríem dir que ho ha pujat tot. Evidentment si ha estat capaç de pujar allò els obstacles i escalons  de  la baixada no l’ha alterat al mes mínim.

Arreplegats tots davall la torre del vigilant  organitzem   l’operació berenar  enviant per endavant a en bigel i en torner per que comanin, mentre els altres anem fent  camí amb algunes volades per part den Sergi i d’aquest narrador  que volíem fer mes via que les nostre muntures. ( Per cert si qualcú troba la visera d’un casc pel mig del càrritx que sàpiga que es d’aquest narrador ) Com ja es habitual en aquesta zona s’ha produït una dispersió del grup, ja que en arribar a la zona que nosaltres anomenem “el caos”, cada un ha  agafat un caminoi distint. En el desviament cap el coll d'Estellencs, en Largo i en Rol tomben cap allà ja que tenien presa mentre els altres continuem  i així arribem a Estellencs i  tal com ja hem dit, els que anàvem en coa arribem abans dels que anaven pel mig. Berenem en el mini bar  de tota la vida una mica estrets  ja que ara no te la terrasseta del costat.    Ben berenats i desprès de pagar cada un el que ha pres, cosa que no ens agrada als “cafeteros” que trobem que es millor sumar-ho tot i dividir, partim cap a Planícia.  En Jonanda i desprès en Sergi, que es veu que no vol anar a tota darrera el seu amic, abandonen i parteixen per carretera.

Mentre al resta  continuem la ruta, uns seguint el GR i altres   per carretera suposo que per error. En arribar a son Serralta iniciem de nou la pujada  passant per uns tiranyets a on s'acaramulla un munt de llenya que s'està tudant, cosa que solucionaria ràpidament  en jeroni si no fos perquè està massa lluny i no sap de qui es.

Anem pujant i el grup es va estirant, tant que al final es veu que n'anton queda pel darrera i no sap per on tirar, i es que últimament està una mica cap piu. Desprès de varis intents de reconduir-lo via telefònica, al final apareix amb en Salvador i n'Andreu que havia tornat enrere a cercar-lo. 

En el coll ja podem dir que la feina està feta, aixi que ben contents  ens tirem per avall però l’alegria dura poc ja  que apareixen les averies que fins aquell moment  havíem esquivat: un radi d'en bigel i punxada d'en Jeroni. Bicis reparades  ens desviem cap a muntanya per evitar problemes al passar arran de les cases   i sortim de nou als vials de Son Net.  Com que no volem que el recorregut passi mai per el mateix lloc davallem pel primer carrer a l'esquerra que a mes a mes al estar  tan deteriorat es mes una pista que un vial d’urbanització. En arribar al fons del comellar  en lloc de sortir pel camí habitual seguim la llera del torrent i entrem a Puigpunyent  pel divertit caminoi que segueix la síquia que recull l'aigua del primer assut de la Riera.

Allà  en bigel i n’andreu ens demostren les seves habilitats com a tarzans. En arribar al poble apareixen en yerar i en torner que els havíem perdut en sortir de muntanya. Ja tots junts iniciem el retorn. “ carretera i manta”

Per acabar els mes desenfeinats del grup anem  a cercar els nostres  vale de descompte  de NF bikes que ens donen cada vegada que ens aturem a prendre una cervesseta en es Ferreret.

74 km i 1700 mt de desnivell.