Pollença- Formentor Dsbt 1 Març

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura - i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

(El pi de Formentor. Costa i Llobera)

Benvinguts  a Sectamtb tours, avui ens anem fins a Pollença a  on passarem pels indrets mes representatius d’aquesta zona en els que ens deixen anar amb les btt.

8.30 a Sa Pobla  15 bikers,( avui sense triatletes ja que es veu tenien competicio aquest cap de setmana): jonander, sergi, bigel, torner,yerar, micot, fran, raul,  vp, andreu, tibu, pere, tia, jeroni, (Alias becari o exgreñitas)  i mapes 

Partim cap a Pollença, però donant una mica de volta ja que rodegem tota la serra de Gaieta (la podríem haver travessat per les canteres de son Ferragut, però hem decidit no enredar i evitar possibles problemes).Així a un bon ritme, hem agafat el camí de na pontons, per anar per darrera el puig de Sant Miquel fins a Fangar, allà hem tingut la primera averia del dia. 

En Vp ha punxat. Un cop posada una càmera reiniciem la marxa ja per la carreterona vella de Campanet a Pollença que ens deixa a la carretera general que la seguim durant un kilòmetre. Tombem pel camí de la Salve en baixada per anar a cercar el camí de Marina i així ens anem acostant a Pollença a on arribem sortint del camí pedregós del Pontarró. Travessem el poble ràpidament i  enfilem pel camí vell de la Cala que el seguim fins que deixem la carretera per entrar al ombrívol alzinar de Son Botana que ens du fins la primera línea de la cala Sant Vicenç. 

Per dintre dels carrers de la urbanització tornem una mica enrere per anar a cercar el inici del camí de les coves blanques. Aquest, es un tram d’anada i tornada, però que val la pena fer per les vistes que te i que ens duen fins a un magnífic mirador des d’on veiem l’entrada a cala Castell, final d’ aquest territori prohibit a les nostres muntures, que es la vall de Ternelles. 

Desprès de guaitar a  les coves i escoltar un al·legat d’en Pere, que ens recorda que aquesta mar tan blava que ara veiem, potser un dia, estigui tota tacada de negre si continua el tema de les prospeccions petrolíferes, continuem. En partir ens adonem de que la segona averia del dia no te remei, el pedal d’en jonander s’ha xapat. 

Tot i això, decideix seguir pedalejant nomes amb l’eix per així arribar al berenar. Iniciem la davallada amb una nova averia de nou d'en Vp i també denou per culpa de la coberta. Ja amb quasi una hora de retràs damunt l’horari previst partim cap a cala Carbó d’on pugem fins el coll de Siler per iniciar el descens cap a “u moll”. La baixada no es cap regal, així que els mes bons  munten bastant i els mes xerecs ho feim quasi tot a peu.

Arribem al port de Pollença i anem a berenar al lloc a on havíem comanat, però com sempre no ho tenen acabat de preparar, així que el berenar no ha estat tot el ràpid que haguéssim volgut. Com era de suposar, allà s’ha produït la desbandada dels habituals en el moment que començava la part interessant de la ruta. Com no podia ser d’altre manera en Tibu  ha fugit amb en jonander i en Sergi, que si no hagués esta per l’averia del seu company a lo millor hagués fet mes de mitja volta.

Iniciem la gran pujada del dia des de la cota 0 fins els 380 mt de la Talaia d’Albercutx, la pujada fins a l’atalaia torna ser d’anada i tornada, però de nou les vistes immillorables que te valen la pena. Allà a dalt quan un puja per la carreterona mal asfaltada i passa per les runes de les velles instal·lacions militars sembla que estigui pujant per una de les nostres estimades “ stratas militares” de pels Alps, però en aquest cas amb vistes a la mar. Foto de rigor del grup i

iniciem la davallada. Ja via directa ens tirem cap a Formentor a on hi arribem per un antic camí que ens du a la banda dreta de la urbanització. Aixi passem per davant les cases impressionants dels Huarte, ara amb obres, i la dels Fluxà, ambdues autentiques obres mestres de l’arquitectura contemporània dels arquitectes Saenz de Oiza i Siza Vieira. Entrem fins la platja i desprès de travessar el Parking d’aquesta, iniciem el tram que justifica una mica tota la volta.

Aixi per camins anem travessant aquest gran pla que te la península fins que comencem a pujar fins el coll de l’Olivardar. Allà, en yerar te una petita crisis ja que segons ell duia dos dies de mala vida,  evidentment no era perquè el divendres hagués anat a entrenar pel migdia i a natació pel vespres  etc, etc , etc.

Arribem a cal Murta i remuntem de nou un tramet de la carreterona per així sortir per el campament i anar cap a cala Figuera. Es una llàstima que l’antic camí del faró estigui totalment deixat i per tant sigui impracticable per nosaltres, perquè si l’arreglessin una mica seria un camí tan brutal que crec que seria un lloc de peregrinació de gent de tot el mon. Baixem fins cala Figuera, primer per un tirany facil que desprès es complica per el que acabem baixant una mica a peu. 

En arribar avall , ara ja si podem dir que iniciem la tornada, primer per pista en pujada per dins els pinars de vora les cases de Formentor i desprès d’un tramet per carretera pel cami vell d’Almalutx, que ens deixa ja  nomes a unes corbes del coll de la Creueta. Ja via directa i per carretera ens tirem cap avall fins arribar a la base dels hidros  a on agafem el passeig marítim que el seguirem per així travessar tota la població. 

En arribar a la zona de la Gola, deixem la primera línea per fer una visita  turística a aquesta zona humida que ens anticipa el nou objectiu que es l’albufereta. Bordegem aquesta pel camí de Can Cullerassa  i així comencem a entrar cap a terra endins. Passem sense aturar-nos pels Ulls del Rec que com sempre sorprenen per la quantitat d’aigua que amollen (mes de 12 milions de m3 d’aigua al any, molt mes que la que regulen els pantans i que gracies a que a vegades es una mica salobre s’ha preservat).

Ja en ganes d’arribar, posem ritme i anem travessant aquest labaerint que es el pla de l’albufereta pel camí de Can Roig i el camí vell d’Alcúdia a Lluc que no el feim sencer ja que ens fiquem pels tiranys del pinar  de Can mèlia, molt mes ciclables  i divertits que aquesta antiga via. Així a la fi arribem a la cra general de Pollença, però tal com diu en Raul , ens treim un nou as de la manega i la deixem per ficar-nos pels camins que mes o manco de manera paral·lela a la carretera van pels peus del puig de son Vila. Així per camins i vials d’una fracassada urbanització ens dirigim cap a Crestatx deixant per un altre dia el petit circuit de descens que hi ha allà. 

Una mica a la mala  sortim de nou a la carretera que de nou la seguim molts pocs metres per ja deixar-la definitivament i  agafar el camí vell d’Artà a Pollença que de manera molt elegant ens du fins els camps de conreu de sa Pobla. Però per acabar de complicar les coses, en aquest darrer tram aquest narrador també te averia. La roda comença buidar-se, ja que es veu que amb qualque branca ha torçat la vàlvula, tot i això, a base d’anar inflant aconseguim arribar al punt d’inici completant tota la volta. 96km 1273 m de desnivell

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6253961

Aviat video de la volta.