CAP ENDERROCAT / CURA. Dsb 20 des

Hola Sergio ¡¡

Així anavem a saludar-lo, però al final  no va poder ser  ja que tot i que havíem canviat els plans inicials d’anar cap a la costa Nord per ell i també per en Tibu,  aquest no es va presentar. Així a darrera hora  varem improvisar la ruta d’aquesta setmana. Tocava rodar i com que les sortides per son Macià o per son Binissalom ja les tenim massa vistes, decidirem tirar el mes possible cap al llevant i anar per la costa de Lluchmajor sortint de  Palma per es Carnatge.

8:00  a la benzinera de sempre vp&miky, andreu, salvador, bigel, torner, fran, anton, pere i mapes partim avui cap al sud anant a cercar l’entrada del torrent de na barbara a la carretera vella de Bunyola. Fem el nostre recorregut “underground” i travessem tota la ciutat per sortir ja per son Güells des de on travessem les carreteres de Sineu i Manacor i arribem a son Gallard. Aquest hort es manté miraculosament tal com era fa 50 anys però ara envoltat de centrals tèrmiques, depuradores i desalinitzadores. Desprès de passar es Coll, arribem en es Carnatge a on de nou podem tocar una mica de terra, tot i que una senyora ens increpa, ja que considera que nosaltres hem d’anar per el passeig pavimentat ja que ella ha d’emprar el de terra per que el seu ca faci les seves necessitats.

En arribar a ses Fontanelles, davant una coneguda tenda de bicis ens ajuntem amb els del Raiguer: Micot, raul i yerar. Fem tot el passeig i ens fiquem per dins el torrent de son Veri. Tot i que duim dos  ex-residents de la zona, acabem deambulant una mica per allà i desprès de trobar-nos que el tirany que ens tenia que dur cap el pont de les 5 boques està blindat,  acabem sortint a la carretera que la seguim fins cala blava. Arribats a l’entrada del nou hotel de cap enderrocat, girem a l’esquerra i bordegem el que abans era l’antic recinte militar fins arribar als penya-segats. Allà comença bàsicament la novetat del dia, ja que n’hi havia alguns que no havien passat mai per aquest tram de costa. Tal com havia dit n’Andreu, aquest recorregut es millor fer-lo amb el sentit invers, ja que en aquest sentit bàsicament es de pujada i avui, a mes a mes, amb la humitat que hi havia, allò era una pista de patinatge.

Tot i això,  el tirany ha estat la mar de divertit i les vistes eren espectaculars ja que el dia acompanyava. Arribats a Maioris, desprès d’una petita patejada per tornar a pujar a la plataforma de la marina, n’Andreu, com a coneixedor de la zona, ens promet un recorregut alternatiu al que solem fer per les zones verdes ( en joan les anomena pipi cans ). El deixem guiar i el gran recorregut acaba sent  un passeig turístic per els carrers de les urbanitzacions. Farts de tanta urbanització el destituïm i anem a cercar l’únic tram  de terra que ens quedava fins a Tolleric. Passada la darrera urbanització, ara si que es inevitable xupar uns quants kilometres d’asfalt, que els feim amb en miky imposant ritme. Arribem al far per l’antic camí de les bateries i entrem a la zona militar seguint les ordres del nostre capità psicòleg.

De nou iniciem la marxa pels tiranys de costa que avui els seguim totalment per així evitar cap encontre  amb el famós garriguer de Capocorb. Passat cala beltran, tot i això, ens  decidim arriscar  i entrem una mica terra en dins per així sortir a prop del inici del camí vell de cala Pi.  Iniciem la marxa cap a Llucmajor i al principi anem tots en grup, però quan el camí es torna asfaltat de nou s’imposa ritme i aquest narrador aviat queda despenjat juntament amb n’anton que queda per acompanyar-me. Segur que per l’horabaixa en yerar, en privat, li ha contat al seu fan Sergi, que ha donat amb “ cucharilla” als del grup. 

A la fi arribem al Poble i com que ja es ben tard en es tropical ja no hi ha ningú berenant per el que el servici es ràpid i en mitja hora estem llestos. Panxa plena ( no perquè els llonguets fossin molt  generosos, sinó perquè eren mals de mossegar i per tant mals de digerir) despres d’acomiadar-nos d’en Frenando que ens ha vingut a veure iniciem la pujada cap a cura que ho fem per can Pan cuit per així poder anar per terra. Realment aquesta trialera que de baixada es magnifica, de pujada, es  molt dura i evidentment hi ha algun tram que l’hem de fer a peu.  En arribar a Gracia els que tenen pressa ens abandonen. Així en  yerar, en salvador, en micot i en fran  no fan la pujada fins a Cura. Aquest narrador i en pere, que avui estava mig convalescent per culpa d’un cop  en es costellam, pugem per asfalt, mentre que la resta, uns en major mesura  que d’altres, pugen per els tiranys. 

Un cop agrupats iniciem la baixada cap a Randa per l’aeri caminoi dels túnels. Com era d’esperar la rampa llenegosa, avui ho era mes que mai, així que cada un la baixa com millor pot. Arribats a Randa iniciem la tornada cap a Ciutat pel camí de s’heredat i desprès cap son roig i la carretera vella de Palma, que l’alternem una estona per Marina. En arribar a dalt de  les costes de Xorrigo, anem a cercar el torrent de son Gual, que sempre et deixa bon gust de boca. Passem sense majors entrebancs pel  golf i desprès per les cases velles per així arribar en es Control.

Com sempre, la tornada per el lateral de la carretera es converteix amb una petita agonia que es fa mes bona de dur quan ens aturem a prendre qualque cosa per al mig. En aquesta ocasió, en lloc d’aturar-nos a can Rigan, que ens pensàvem que era el màxim exponent de la sub Mallorca de per aquells redols ho hem fent a  can Tunis de son Ferriol. Autèntic punt d’investigació sociològica dels espècimens que es passegen per aquesta terra. Desprès de dues bones cerveses hem pogut  arribar a Ciutat amb les cames ben carregades ja que dúiem   107 km i 800 mt de desnivell.