S’havia xerrat d’anar fins es Teix a veure si
encara pescàvem una mica de neu, però en Pere ens va dir que era una bogeria ja
que estava ple d’arbres caiguts i que durant una temporada tindrem problemes a
les zones des Teix, Puig Major i
Massanella ja que estaran intransitables de tantes branques. Per altre banda ,
aquest cap de setmana tocava sortir des de Ciutat i en JOAN ens havia enunciat
la seva presencia, així que no podíem anar molt enfora per així poder tornar
prest. Com que no l’hi havíem ensenyat els nous camins de per Banyalbufar i la
zona de Planicia en cas de dubte, sempre es un tir segur, es proposà una volta
per allà.
8,00 a on sempre rol, fran,salva, jetroni,
andreu, bigel, miky, pere, anton, sergi, joan, i mapes partim cap el carril
bici de la carretera de Valldemossa que el deixem en arribar a Son Espases
tombem per dins el recinte que ara es noticia cada dia. En arribar al camí de
la Real tombem cap a can Gaza per l’estret camí de síquia que ens fa posar en
fila india. Així arribem a la creu de terme d’Establiments i per carrerons i caminois arribem al camí de Sarrià. Com
sempre les aturades corresponents per obri i tancar les barreres de son
Malferit i aixi arribem a Son Trias a on se’ns incorporen en yerar i en micot. Ara
ja tots plegats iniciem la baixada sempre divertida cap al safareig de
Bellavista i allà comença l’examen continu a que es veu sotmès en yerar per el
seu incondicional admirador Sergi. Com
cada any el camí necessita una bona tallada d’argelagues, ja que quant anem mes
lleugers de roba allò serà bastant sagnant. Continuem itinerari travessant la
carretera per arribar al zig zag, a on els mes bons ho han passat sense fer peu
i en yerar ...
Travessem de nou carretera i començam la dura pujada de l’empedrat, cada un al seu ritme fins que coronem el punt mes alt i comença la petita baixada a on amb el traquele surten bombes volant.
Arribats al portell a on
comença el camí bord el passem i aquest narrador sofreix un lapsus i en lloc de
tombar a l’esquerra, els faig tirar per avall a la dreta. Aviat ens adonem de
l’error i tornem a desfer el rodat. Com que aquest tram del camí bord fa uns
mesos va ser redescobert per en yerar
deixem que ens faci de guia. Aviat es genera el caos: es per aquest, no es per
aquest altre, no, aquest davallà massa. A la fi retornem al camí mes net i
aquest narrador el reconeix immediatament, malauradament en yerar i n’Andreu
estan per una altre banda cercant i la resta queda pel mig despenjada. En aquest moment, en Pere que havia estat seguint la guarda descarrilada pujant i baixant, es desperta i diu que si el
que es vol es anar a la vella cantera ell sap el camí... sense comentaris.
Travessem de nou carretera i començam la dura pujada de l’empedrat, cada un al seu ritme fins que coronem el punt mes alt i comença la petita baixada a on amb el traquele surten bombes volant.
A la fi ens agrupem de nou i continuem la
marxa fins arribar al començament de la pujada de la mola, tot i que es tard i
ja hi ha gana, si ja retallem aquest boci la volta perdrà tot el seu sentit,
així que iniciem la pujada. Els que contemplem el paisatge returem un moment
just passat un portell per admirar les magnifiques vistes, els altres continuen fins que al final tots ens repleguem al inici del pas de sa mola de Planícia.
Aquí hem de reconèixer
que ningú ho havia baixat mai en bici i si ho havíem transitat a peu, feia tants d’anys que no el recordàvem. Com
a camí per fer a peu es magnific, ara per anar amb bici es una mica complicat
nomes apte per Torners i Rols, i aquest darrer fins i tot ha tingut algun denou.
Arribem al cami de darrera les cases de Planicia i allà si que retallem ja que
en Sergi posa cara de pocs amics de tanta gana que te. Tornem agafar el camí
bord però per el seu extrem oposat fins que arribem al primer desviament cap a
s’Arbossar que l’agafem tot i les reticències d’en Bigel que diu que es millor
anar per el segon. No crec que hi hagi gaire diferencia, però el que està clar
es que si haguessim anat pel segon, el track es solapava i això es un error que la secta
no pot cometre. Arribem a les cases de son Sanutges i just desprès del bypass
ens trobem un marger arreglant la pared del costat de muntanya, com que ell estava amb la
seva, nosaltres ens fiquem per dins la primera mata del costat de la vall i
així iniciem la baixada cap a Banyalbufar, sorprenent també a en Joan que
desprès de tants d’anys de rodar per allà haguem tardat tant de temps amb
descobrir aquest camí.
Arribats de nou
al camí des correu decidim entrar al poble per un altre tirany, aquesta vegada
en lloc de tombar per el camí dels regants girem a la dreta amb un avis ¡¡ alerta
que genega ¡¡
Al davant parteix en miky i efectivament veu
que el trespol te una mica de verdet però no li dona massa importància i
continua fins que perd el control de la bici i s’estampa contra la primera
marjada. Evidentment el que va darrera no te temps de maniobrar i també patina,
així a poc a poc es va creant una muntanya de bikers per terra que quan
aconsegueixen aixecar-se tornen a rodolar per terra. Tancàvem la processo en Sergi, en Gerard i aquest narrador, els
dos primers estaven aferrats a la marjada incapaços de mourer-se mentre es
descoionaven del panorama dantesc, fins que va arribar aquest narrador i per
culpa de les rialles també va perdre el
control i generant l’efecte domino, arramblà
amb els altres dos.
A la fi arribarem al poble i tot i que no havíem pogut
contactar amb el nostre punt oficial
d’abastiment, ens hi aturarem ja que teníem ganes de fer una teulada amb en
joan perquè ens poses una mica al dia del quins eren els seus plans de futur.
Tot i no haver comanat, ho varen resoldre mes o manco be en aquest poble que no
se perquè mai ha tingut tradició de punt d’aturada de ciclistes. Reiniciem la
marxa i sortim del poble per la drecera del camp de futbol que et fa pujar en
un moment les pulsacions i d’allà anem a cercar de nou un petit tram del camí
des correu, ( evidentment per el que no havíem passat ). Arribats a s’arbossar
tombem per la pista principal per anar fins la carretera que la travessem per
anar a cercar l’enllaç cap a mirant de Mar.
Ja sense massa mes incidències
baixem pescadors travessem Esporles a on ens deixen els del raiguer i pugem cap
es coll d’en portell per el que abans era la trialera i ara es pista. En arribar en
es muntant com que es bona hora girem cap a son Espanyol i així arribem de bon
rotllo a Ciutat per la Real. Aturada en es Ferreret per beure unes bones canyes i comentar les
jugades del dia. Com que feia una mica de soleiet traïdor aquest narrador, que
no estrenava chubaca hi tech com en Miky no es va abrigar i per això la crònica
ha trigat tant en sortir.
65 km i 1600 mt de desnivell.
1 comentario:
Joder! enveja, enveja i enveja. Bona crònica Mapes, tot i la febra.
Publicar un comentario