S’ESCLETXA (DIACLASA ) DE NA COSTITXA. dsbt 2 maig

Como deciamos ayer...

I es que avui , com si no haguessin passat unes  quantes   setmanes ha reaparegut en VP, i tal com estava i tirava pareixia que no hagués estat de baixa.

L’objectiu del dia era fer una volta per tramuntana sud, ja que en consideració a en Jetroni, ( tot i que no s’ho mereixia ) havíem decidit posposar una setmana mes sa crostera. En vista de que un dels  traïdors de la setmana passada havia anat amb  els Toys pel camí vell de Galilea a n’es Capdellà, el castigarem repetint un boci de volta.  Per altre banda,  feia poc havíem  trobat l’escletxa de na Costitxa , que també havíem vist en algunes fotos d’altres grups  i per tant ara hi havia que ensenyar-ho a la resta.

 8:00 a la BP: Rol, torner,vp, miky, salvador, yerar, bigel, pere, tia i mapes partim cap la carretera de Valldemossa i el seu carril bici, allà al  gran port de son Espases en miky corona. Continuem travessant les instal·lacions sanitaries i arribem a la Real i d’alla per can Gaza, arribem a la carretera d’Establiments. Després ens fiquem per Bunyolí i fem l’enllaç cap a la carretera d’es Verger per un nou pas que ens trobaren en bigel i en torner, molt mes eficient que el que abans fèiem. Així arribem a l’entrada del camí de Son Roca i iniciem la pujada per el comellar de can Manent.

Lamentablement, ara el primer tram te bastants d’arbres caiguts i el segon està una mica envaït  pel càrritx, tot i això, la pujada es ben entretinguda. Ens agrupem a dalt i iniciem la petita davallada que ens du a la pista principal i després al camí vell. Fem el primer tram d’aquest amb les seves magnifiques vistes i restes dels xiprers que l’acompanyaven. Aquí , el cap  sempre es trasllada a principis de segle i s’imagina  als senyors pujant per aquell camí amb un  citroen stromber anant de vacances decimonòniques.  Passem la barrera de la finca i fem la baixada fins la carretera de Puigpunyent. Així, arribem al poble per asfalt i ens desviem cap el camí de la drecera de Conques que la pugem amb qualque pèrdua al principi com  es habitual.

Anem tirant fins que arribem al pou que marca l’inici del punt crític de la volta. Avui mes o manco, ens hem organitzat i en fet una bona cadena humana i les bicis han passat sense majors problemes. Tot i això , un es planteja si es l’edat o les 29, però quan descobrirem aquest pas els que férem les investigacions el passarem tots sols, cosa que ara un dubte si es veuria amb coratge de fer-ho. Continuem la marxa pel camí pedregós a on en Vp en cara es resenteix una mica de la caiguda. 

Així en arribar a Galilea decideix baixar per carretera i la resta iniciem la baixada pel camí vell des Capdellà. Al principi el camí te bastant pendent i està molt destruït pel que fa mal montar-hi, tal com va poder comprovar en Torner el dia que havíem anat a investigar-ho. En  entrar al alzinar el camí  ja està totalment definit i mostra un magnífic empedrat que no te res a envejar d’altres de per la serra. Al final s’arriba al fons del comellar a on es creua amb un petit torrent que l’ha destruït totalment. Ja d’una  manera plana el camí , que ara es un tirany, va resseguint el curs del torrent que en un principi està ben sec i que de cop va ple d’aigua, ja que te un petit albelló de on surt una bona aigua que alguns aprofiten per recarregar bidons.

En arribar prop de les cases, tot i que sabem que el camí es públic, tal com es reconeix en el catàleg de Puigpunyent , decidim evitar-nos problemes i tenir que estar discutint i donar explicacions i sortim una mica a la mala cap a la carretera.

La seguim uns pocs metres i just al portell per on teníem que sortir ens trobem en vp que ens espera. Diuen que el criminal sempre torna al lloc del crim, tot i que en vp no en te res  d’això no deixa de ser singular que avui el dia de la seva reaparició passem pel  lloc de l’accident . Així ens fiquem dins son Claret  i seguim les senyes blaves tot i que a l’itinerari s’havia indicat explícitament que teníem que anar per les granes.

Sense cap incident arribem com a senyors a  n’és Capdellà a on avui decidim canviar de lloc per berenar i anem al bar de la piscina. Hem de reconèixer que el pa amb oli no estava malament, però el preu no es el del bar nou i tot i que ens conviden  als cafes, ens surt tot per un ull de la cara. No te sentit que per dues llesques de pa et cobrin 6, 5 €. Reiniciem la marxa  amb un sol de justícia pel camí principal de Galatzó que el deixem per desviar-nos cap ca l’amo en biel i així poder agafar el camí des Ratxo.

En arribar a la barrera avui la trobem tancada pel que anem per dins el torrent per desprès iniciar la Cecilio. Com manen les bones costums ens aturem a fer la foto de rigor davant la plaqueta i mig entabanats per la calor acabem de pujar. En el collet dels vials de Son Net, en Salvador, que anava agonitzant, decideix abandonar, mentre la resta seguim pujant per anar cap l’enllaç del coll d’Estellencs.  En arribar al desviament abans del portell de muntanya tots els que anaven al davant giren cap el proper objectiu. 

No es el cas d’en yerar, que es veu que havia quedat per darrera i pensant que hi havia possibilitats de que s’hagues despistat per qualque tram ens returem a esperar-lo. Veient que no venia i que no contestava al mòbil el bon al·lot d’en biel decideix baixar per anar a cercar-lo. Al cap d’un moment apareixen tots dos amb en yerar remugant en lloc de doanr-li les gracies per que s’havia preocupat per anar a cercar-lo. El mon n’està ple d’agraïts.

Ja tots junt arribem a la paret  de partió que ens permet entrar a na Costitxa a on anem a fer la visita turística del dia. La imponent fissura o diaclasa de na costitxa. Un crui d’uns 2 mt d’amplada amb una profunditat de mes de 8 mt en alguns trams i una llargada de mes de 200 mt. En vp, en yerar i aquest narrador anem a cercar el principi i entrem a peu pla i sortim grimpant una mica devora el pontarró que la creua.

Com queja es tard i fa molta calor, decidim que ja es hora de començar la retirada, així que anem fins a Muntanya i baixem pel camí vell d’Estellencs. Passem per son Fortessa sense cap incident ja que en aquella hora no hi ha el cafre del pagès i via directa per carretera arribem a ciutat. Allà  ens aturem en es Ferreret a on ens prenem unes bones cervesses mentre passem revista i planifiquem les properes sortides. Com que al final no arribem a concretar res decidim que el millor es quedar un dia entre setmana per fer un soparillo per veure si ens posem d’acord per concretar la dada de la 212 mtb.
75 km i 1616 mt de desnivell.

Quan aquest narrador, ja en solitari va  tornat cap a casa, recorda que abans sempre ho feia amb en Tolito, ja que tots dos vivíem per la Soledat.  Curiosament el diumenge en Pere ens ensenyà  fotos de la pujada que han fet al puig major amb la dona i els fills d’en Tolo  per recordar que aquest  29 d’abril ara ja fa cinc anys  que ens deixà. Potser que les seves restes sempre romandran allà enfora, però el seu record sempre estarà amb nosaltres.

Per molts d’anys Tolo.