La proposta per aquest dissabte va néixer de la idea de fer un nou (al manco per alguns) camí que transcorre entre la zona de can Costa i la baixada del port de Valldemossa, i que es diu camí dels Escoltes. Per això, el dijous horabaixa, s'hi varen apropar n'Andreu i en Mapes per ensumar com estava el tema. Aquest camí és un d'aquests tants que s'han confirmat com a públics, però que a la pràctica están tancats amb barreres, i això és el que es van trobar els dos companys. A veure si pròximament podem trobar qualque manera de passar-hi ja que pareix esser que les vistes des d'aquest antic camí de vigilància costanera són espectaculars. Malgrat tot, ja ens haviem fet a la idea d'anar per allà, i així ho férem, això si, amb el toc mestre habitual, que no ens hem d'avorrir.
Així que, ens trobam a les vuit, al cantó pixumer, Mapes, Biel, Andreu, Fran, Rol, Vicenç, Pere, Miquel Bordoy, el riallós Efeefe, Antón (que tot i tenir una infecció als baixos s'animal va i es presenta), i un servidor. Entre altres, falta en Gerard, que ha anat a Barcelona a veure si amb la seva cançoneta ploranera d'atònom pot fer qualque cosa per sol·lucionar el guirigai independentista.
Partim a toc de crid (hi ha que veure el que ens costa llevar l'ancla) cap a la carretera de Sóller i direcció son Sardina i camí de Passatemps. Sortim a la carretera a son Termens, aquest cop per la barrera de més a l'esquerra. Ens dirigim cap a s'Estret a bon ritme i comandats per en Fran que està fortíssim. En arribar el deu per cent del pontet ens posam locos per guanyar-lo, inclòs n'Andreuet que està "tornant" i comença a fer de gallet. Impossible, ningú pot amb el potro de Salamanca, i aixó que quasi ens costa treure el desdejuni. Ens recuperam camí de son Brondo, on ens adonam que avui n'Vp no té el seu dia. Segurament el ca li va xuclar l'energia d'aquest cosset que no coneix treva, i és que ara ja té mitja cama a l'Argentina i l'altra mitja per Cuba.
Seguim pel camí vell i entram al poble per darrera la Cartoixa. D'aquí, enfilam cap a l'ermita amb la seva pestosa pujada inclosa. Un cop allà, donam la nota amb els nostres crids i per rematar fem feines on no toca. Tocada a l'ordre per la màxima autoritat sectària (darrerament diuen que li agrada dur sotana...) i seguim. Aquesta vegada feim el bucle clàssic pel bosquet, però a l'inversa, primer pujant el que solem davallar i després baixant el que solem pujar, opció que ens resulta més divertida. Sortim a la carretera per ca madò Pillo, i ara si, enfilam carretera avall cap el berenar, a can Molines, on tenim assegurada la qualitat i el preu, sobre tot avui que corre a la salut d'en Bordoy que celebra aniversari, Felicitats Miquel per aquests quaranta i pico!
Panxa plena (massa) enfilam ara cap a ca na George per endinsar-nos per ses Piotes, on aturarem, després, al recent innagurat mirador d'en Toni. Foto de costum, amb pose de vedette inclosa d'en Biel, i seguim la marxa pel tram Kapax fins Mirant de Mar. D'aquí, tirarem per carretera cap a sa Granja on ens despedirem d'en Vicenç. Ens ficarem dins la finca per la segona barrera i començarem l'ascensió forta del dia per dins el bosc de Son Vic, que s'endureix progressivament, tant pel pendent que té com per l'estat del sol que no té per on ficar-hi la roda. Així i tot no va malament, coronant en primer lloc el fortíssim Fran (Miqui el teu títol perilla), que amb la nova bicicleta no només puja com un tractor si no que a més baixa com un llamp.
Panxa plena (massa) enfilam ara cap a ca na George per endinsar-nos per ses Piotes, on aturarem, després, al recent innagurat mirador d'en Toni. Foto de costum, amb pose de vedette inclosa d'en Biel, i seguim la marxa pel tram Kapax fins Mirant de Mar. D'aquí, tirarem per carretera cap a sa Granja on ens despedirem d'en Vicenç. Ens ficarem dins la finca per la segona barrera i començarem l'ascensió forta del dia per dins el bosc de Son Vic, que s'endureix progressivament, tant pel pendent que té com per l'estat del sol que no té per on ficar-hi la roda. Així i tot no va malament, coronant en primer lloc el fortíssim Fran (Miqui el teu títol perilla), que amb la nova bicicleta no només puja com un tractor si no que a més baixa com un llamp.
Arribam a sobremunt, no sense dificultats, i començam a davallar, no sense poca feina tampoc; tant és així que, a un moment donat, en Miqui fa un gerardo i té una mala caiguda que el deixa mig entebanat. Com que té bona cuirassa es recupera aviat i podem continuar cap a Bunyolí, on agafarem la divertida trialera que, per variar, avui també ens du més feina de l'habitual. Un cop a baix, en Rol es sorprén perque no s'ha pogut desfer d'en Fran a la davallada.
Tots replegats, posarem el pilot automàtic fins es Ferreret on hi passam una bona estona ja que anem sobrats de temps. Volta curteta però intensa: 60 km i 1200 de desnivell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario