Pànic i confusió és el que hi havia el divendres horabaixa en el xat. Missatges de desespero, crids d'auxili, rogativas. I és que les hores passaven i no teniem cap notícia del líder espiritual. I tot per culpa d'un iphone en estat terminal. Ell, en Mapes, ho va intentar, però tampoc aconseguí comunicar amb ningú. Per alguns, els divendres horabaixa són difícils, hi ha que deixar llestes un munt de feinetes per poder sortir tranquils el dissabte, d'aquí el caos comunicatiu. Entre tot aquest trui, ens enteram de que mestre Mapes està més liat que la pata d'un romà i haurà de sacrificar el cap de setmana en benefici de la feina, per tant, un altre dissabte orfes. Res, idó, quedava clar. Tampoc vendrà en Miqui, capaç de resoldre situacions com aquesta d'un cop de ploma gràcies el seu estil directe i sense contemplacions. El pes de la responsabilitat cau doncs damunt en Biel que cerca aliats amb resultat negatiu.
Per tant, ens trobam dissabte matí, a l'horari d'hivern o de pare atabalat, a les vuit i mitja, sense ruta planificiada i sense sabates qualqú. Reunits, Raúl, Antón, Biel, Tià, Sergi mitja volta, Pere, Fran, Gerard i Torné, hi ha dues propostes damunt la taula, millor dit, al mig del carrer: la d'en Biel d'anar fins la Trapa, i la d'en Gerard la d'anar a la coma d'en Vidal. Decidim aquesta darrera opció que és la que más ràbia li farà a n'en Rol.
Enfilam idò cap a Puigpunyent on hem quedat amb el Gerard que si apropa amb al furgo i les sabates. Llavors cap son Net, o sigui, cap a la urbanització i segon a l'esquerra i primer a la dreta, i primer a l'esquerra una altra pic, on hi ha l'escandalera de cans. S'acaba el carrer i la simpàtica rampeta i agafam el sender de sempre, primer un enllaç, i després l'altre. Per aquí ens acompanyarà el flaire de merda de ca que en Gerard ha agafat de ple amb les seves rodotes. No tot són ventanges. Malgrat aquest detall, disfrutam d'unes condicions ideals del terreny, que ens permetrà a molts fer un zero en el tram final, quan normalment és impossible. Sortim al vial i anam al creuer principal on agafam direcció Galatzó. Enfrontam la pujada cap al coll Carnicer amb més o menys feina i amb més o menys força, i segons la combinació cicles molt o poc. Ja som a dalt, i pensam en berenar. Avui toca de butxaca, però com que aquí fa un poc de rasca, baixam la trialera, que està xopada, i menjam més avall, just abans d'agafar el camí cap a sa Boal de ses Serveres. Avui el trobam ràpidament, i ens començam a divertir per aquest ideal tram.
Arribats al punt on pots anar cap a la dreta, al coll d'Estallencs o Planícia, en Tià, Pere, i Sergi, tomben cap allà, i els altres cap a sa Boal (nom sense traducció possible) pel divertidíssim camí de sempre. Per aquí, veurem com la nova bici del Gerard també es capaç de punxar. Sol·lucionat el pobblema, amb un no res ens plantam a l'àrea recreativa de son Fortuny, i allà enllaçam pista cap amunt direcció coma d'en Vidal. Bon estat del terreny també per aquí, i feim la dura pujada, que avui no és tant dura. Pel camí, en Gerard reb una telefonada del seu estimat Jon, que ens ha de sortir a camí per les cases de Galatzó.
Finalitzat el coll, començam la trialera de baixada cap a la finca pública. Mentre baixam, recordam les primeres vegades que vinguérem per aquí, quan era un autèntica selva de carritx i no hi havia manera de seguir el camí. Ara és un plaer, al manco pels que ens agrada baixar, entre ells el nou descender Gerard i la biciplus 27.5.
Ja a la part baixa del camí, devers les cabanyetes de palla, ens trobam amb en Jonander, que prèvia abraçadeta amb el seu estimat, s'incorpora a la nostra ruta. Com que avui no hi ha hagut berenar oficial, ni cocascolas ni cafès, anam mitjos afamagats, i en Raúl ens informa que a la possesió podem prendre un refresc. No obstant, un cop allà, decidim no enredar-nos i fer el piscolabis al final. A ca l'amo en Biel, el grup es divideix, i en Raúl, Jon i Gerard tiren cap el camí d'en Cecilio per llavors recollir la furgo a Puigpunyent, i en Biel, Fran, Antón i servidor seguim pel clàssic recorregut del torrent, son Pillo, Son Boronat, Tords i Palma-Ferreret, on pareix que cada vegada més és el destí final de més grups de ciclistes. Tot i la improvització de la ruta hem cumplit amb la missió, divertir-nos i disfrutar tots junts. Total, hasta la p... de distància i uns altres tants de desnivell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario