UN VIDEU PELS HEROIS DE LA 345

A la nostra roqueta no estem tan aillats i seguim  les tendències que es fan a fora.

TOSCANA TRAIL 

Un Videu per veure amb tranquil·litat ( son 5 minuts de pau i serenor )

Toscana Trail || aventura bicicleta sense suport || de Martino Vincenzi a Vimeo .

345 VOLTA MALLORCA NON STOP

Uns números, 4 noms, un temps.

Aquest dissabte 4 sectaris completaren d’una tacada els 345 km i 5.000 mt de desnivell  de  la volta a Mallorca  345 nonstop.

Yerar, bigel, JonAnder i Torner foren el valents que ho completaren, en Pere fins a Pollença

28h 50minuts  va ser el temps que empraren ,sortida 6:00 dissabte arribada 10:40 diumenge
Feren  camins de la serra, rodaren per salobrars, vies verdes, camades, tiranys...
Passare per una mostra de tots els tipus de terrenys i paisatges que ens pot oferir la nostra illa.
ENHORABONA ¡¡¡¡¡

track wikiloc

Dissabte 21 de maig. Sa Pobla – Artà. Darrer test 345.

Faltaba provar la zona d’Artà ja que teniem la incògnita de si podem passar per cert tram dins aquest municipi. 

Quedam idò a les vuit i mitja al pàrking del cementeri de Sa Pobla: Pere, Mapes, Fran, Biel, Grijander i aquest humil narrador. Hem de partir en direcció Pollença ja que volem enllaçar el track 345 en el punt on ho vàrem deixar dissabte passat, a la carretera Pollença-Alcúdia. Per això partim pel camí del torrent Vell que transcorre entre aquest i els sembrats pataters. 

Arribat un moment, el camí està tallat per un sembrat i es plantegen dues opcions: l’opció Jonander que es ficar-se dins el torrent i ciclar-hi per dins ( se puede, se puede, yes we can! ), i l’opció lògica Biel de passar a ran del llaurat i intentar retrobar el camí. Acte seguit, l’agoserat bilbaí es fot dins el torrent amb estil professional; en Fran el segueix de manera ja no tant professional; i, sorprenentment, en Mapes que, a un altre no, però si ho diu en Joander es tira directament dins un pou, sense pensar-ho s’hi fica de mala manera amb la sort de la vegetació que el fa topar damunt fluix que si no… Durant la caiguda lliure la bici ha quedat a la seva sort. Mentre en Biel ens guia al  Pere i aquest servidor i aconseguim retrobar el camí, els tres valents tenen problemes per sortir del clot: l’ultra-aventurer surt sobrat, el caperrut no tant, i l’altre, apurat, ho fa a dures penes.

Després d’aquesta anècdota reprenem la marxa, i mitjançant la carretera d’Alcúdia accedim al camí de son Rotger que ens du fins el punt d’enllaç del track. Ara ja, prenim  direcció cap Alcúdia i agafam el camí de sant Martí, que el continuam cap a sa cova del mateix nom, i després seguim a vorera del llac Esperença. 

A continuació sortim a la carretera de can Picafort que poc després deixarem un moment per fer un tram per dins el pinar fins ses cases des Capellans, unes barraques acupades per uns privilegiats estiuaires. Després de passar per davant un home  que està regant l’arena ¿?, tornam sortir a la carretera d’Artà, que no abandonam fins arribar el lloc on hem de berenar, can Miraet, devora son Serra. Allà, no hi ha cap rastre del xarlatà Tibu que ens dóna plantó.  Aquí, aconsellats pel Grijander, improvisam un breefing pel dissabte que ve, Bon  berenar per quasi deu pavos, emperò.

Reiniciam la marxa en direcció a Artà per la carretera principal per, a un moment donat, voltar a la dreta amb la intenció de agafar el camí de Carrossa, i després el polèmic tram que passa per dins una finca. Passam sense cap problema sota l’única observació del bestiar que hi ha per allà. Passam també per davant un agroturisme, ses Bitles, on també ens ignoren. Estam disfrutant del paisatge, autèntic camp mallorquí. Un cop s’acaba la pista, agafam el camí de son Mesquida, que ens enfila cap a Manacor.

Just a n’aquest punt abandonam el track 345 ja que hauriem d’agafar cap a s’Atalaia, però com que ja tenim resolt el dubte que teniem i hem de dirigir-nos cap a sa Pobla, pegam cop de timó i posam rumb cap a Manacor seguint el track preparat per avui. Quan ens topam amb la carretera de Manacor a can Picafort, seguim recte pel camí de son Gener que ens introdueix de ple dins la vall de na Borges, aquest extraordinari i fèrtil lloc que tant ens agrada. Després de transcorre un rato entre tarongers, nispreros i magraners, agafam a la dreta per sortir-hi per les dures rampes del camí de sa Vall.

Ens reagrupam al creuer de la carretera de Petra a son Serra i a continuació enfilam una descarnada baixada en direcció cap Ariany. Estam ara repetint part del track 212 de l’any passat, que fàcilment anam recordant, sobre tot l’entrada al polble de Maria de la salut pel carrer amb pendent del trenta per cent. Aquí, en Jon i en Fran es permeten el luxe de fer unes piques.
 

Sortint del poble, sense saber molt bé perquè (pareix que per culpa d’una òpera), el trio del torrent, sense previ avís, se desvincula de la resta del grup i fan el que queda de ruta de tornada pel seu compte, i els tres abandonats, Biel, Pere i servidor seguim fidels al track i, per camins entre camps de blat anam cap a santa Margalida i després, fent bastant de carretera, fins sa Pobla. A la plaça del poble celebram amb un brindis els cent calorosos quilòmetres de la ruta. El peix ja està venut, ens veim dissabte que ve.

Ver todas

Consigue el tuyo

propuesta salida sabado 21

Se va cerrando el circulo, queda solo por testear el tramo sa pobla arta, precisamente el tramo con el unico punto dudoso de la 345, asi que hay que ir a testearlo este finde si o si.

Salida 8 :30 pk Sa Pobla ( entrada cra Pollença, cementerio )
merienda en can Miraet ( son serra de marina )
recorrido sa pobla direccion hacia s'albufereta, cra pollença- alcudia, san marti, caminos lagos, comu muro, cra arta, son serra (merienda ) , cami cra conilles, desvio por caminos hacia carrossa, cami carrossa, direccion calicant, ariany, maria, santa margalida, muro, sa pobla.

track : http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13370537

Dissabte 14 de maig. Son Termes-Lluc-Pollença, segon tram 345mcamtb.

Quedan dos “finde” para la 345… així de cool ens introduïa la ruta d’aquest dissabte mestre Mapes, perquè llavors diguin que és antic i ranci. Un respecte! Faltaria més! Així que, com que toca ruta llarga, es proposa quedar a les set pels de Palma, i a les vuit i mitja a Lloseta pels que volen dormir un poc més, cosa que es tradueix en que els del Raiguer aniran al poliesportiu i a ciutat serem quatre rates.  Partim més o manco puntuals, Biel, Mapes, Sergi i Torné, cap a Passatemps on en arribar a son Termens entram dis track 345; hem de dir que aquest el farem prácticament de memòria donat que els camins són dels més freqüentats ja que els feim sovint de sortida o de tornada. Seguim idó pel passeig de Palmanyola, terenys de son Amar, ses vies i Caubet. A partir d’aquí, feim un gran tram d’asfalt, que intentam rompre amb qualque pinzellada de terra per la zona de s’Extremera. Pareix que el ritme que duim és bo, ens convé, i a més fa fresqueta. Sortir prest ha estat bona idea, també es guanya molta tranquil•litat.

Arribam a can franco, anant alerta el creuer ja que a qualsevol moment pot sortir el capdefava del bar que té preferència vitalícia. No hi ha cap raiguerenc, o sigui que seguim cap endavant per cumplir els horaris. Abans d’arribar a la zona de Consell, voltam a l’esquerra per agafar el camí des Puig, un petita pujadeta que en Sergi ens fa fer a bon ritme. No li podem fer massa cas, ell a Lluc ens deixarà i farà el camí de tornada pel seu compte i nosaltres tenim bastanta feina encara. Continuam per Bànyols fins el camí vell de Binissalem i fins el de Morneta on agafam camí Bonifai. Ens apropam a Lloseta i a Aiamans ja ens espera en Raúl fent unes fotos. Més envant, després de passar el cementeri i l’àrea recreativa ens trobam amb en Fernando, en Gerard, en Micot, que vendrà un ratet, i n’Andreu que avui està d’estrene i ve vestit de blau turquesa, el color protagonista del dia.

A Biniamar agafam cap a Biniatzem i Mancor, per arribar després a Caimari, on enfilarem camí vell de Lluc amb bones, menys en Sergi i Micot que faran de les seves. Amb puntualitat britànica arribam a can Gallet on gràcies el ciclista ens tenen taula reservada. Des d’aquestes línees aconsellam a don gall que oregi un poc el local donada la olor que surt dels servicis i que t’envesteig quan entres, producte segurament dels metabolismes descomposts dels esforçats ciclistes. Berenar de pagés amb cafè inclòs, i és que avui el necessitam ja que encara en tenim un percal. Ens despedim d’en Sergi, que té la fantàstica idea de tornar cap a Palma per carretera pel puig Major i Sóller. Quan no n’hi ha, no en cerquis!  Reprenem la marxa, amb certa confussió inicial, cap a Binifaldó.

Llavors, camí vell Lluc Pollença que en aquest sentit és tot baixada i ens serveix per estalviar forces. Respetant els consells dels forestals, obviam les divertides dreceres i baixam tot per la pista, que també està molt bé i és que no atures de traçar corbes a dreta i esquerra. Un cop en es pla de Pollença ens dirigim pel gr direcció cap el pont Romà a vorera del torrent que avui té un aspecte esplèndit perquè que va ben ple d’aigua.

Amb un no res arribam a Pollença i pels seus carrerons el travessam per anar a la rodona de la carretereta d’Alcúdia, la qual agafam fins que abans de creuar el torrent de Sitges voltam a la dreta perl camí des Pontarró que hi va aferrat. En el pontet, canvi de plans, abandonam el track, i en lloc d’anar cap a sa Pobla, decidim acompanyar a n’Andreu i en Frenado que comencen el camí de tornada cap els cotxes a Lloseta, pel que enllaçam amb el camí de son Mosqueroles fins a la carretera principal en el creuer del golf.

Després de transitar per la carretera de Pollença, agafam el camí des Fangar, on ens trobam amb un fortíssim vent de cara. Arriba el moment de recuperar el track del Gertibu day i voltam cap a l’esquerra. Aquesta vegada, però, no farem la pujada de s’Ullastrar si no que seguim la pista que sol estar enfangada i que sempre hi ha algú que hi fica sa pota dintre. Hi ha que veure el que dóna i donarà de si aquest aniversari. Quan som devers la zona de ses fonts Ufanes, enfilam cap Ullaró on hi arribam per un caminet fent una sèrie en pujada.

Anam a cercar el vial de servei per agafar el tiranyet entre corrals, que, de nou ens fa fer una bona sèrie en pujada fins Campanet. Tornam de nou a baixar cap el vial de servei fins que podem voltar per una llarga pista gravel o camí d’en Ringo que segueix més o manco paral•lel el torrent Massanella. Anam direcció clara cap a Inca i ens hi apropam però no massa. Feim una interessant pujadeta, altre sèrie i ja van…, i que després davalla entre mitjaneres. Arribam al camí de ses Oliveres i travessam les carreteres de Selva i després la de Mancor fins enfilar cap a Lloseta. Aquí ens aturam a repostar a instància d’en Gerald ja que diu que així s’anima a venir fins a Palma. Donut i cocascola a falta de napolitana pel més llépol, i patatilla i aigua pels altres. A partir d’aquí, tornada clàssica pel raiguer, on devers Consell, on ens deixa en Raúl, i nosaltes començam a solapar track fins Santa Maria. Després a ritme ja de cames cuites, Bomba, Caülls, Son Macià. És tard i a ciutat cadascú cap a casa, amb 140 km i 1800 mts de desnivel entre cama i cama.

Ver todas

Consigue el tuyo

propuesta salida sabado 14

Quedan 2 finde para la 345, asi que hay que seguir verificando trazado y hacer ruta largao corta para los que lo prefieran. Toca Lluc- Pollença.
1 convocatoria 7:00 BP , ATENCION A LAS SIETE,
2 convocatoria 8:30 Lloseta. ATENCION QUEDAMOS EN EL POLIDEPORTIVO ( zona alta pueblo ) Tren palma 8:10 llega 8: 40 ( avisar si alguien lo coge y hay que esperar un poco )
Merienda: 10 : 30 Cas Gallet

Recorrido: Passatemps, zonas verde palmanyola, son amar, caubet, carretera sant maria,cami raiguer, cami des puig, cra alaro, banyols, cami vell binissalem, cami morneta, , cami bonifai, cementeri lloseta, Poliesportiu,biniamar, cami biniatzem, mancor,caimari,velllluc,lluc,vellpollença, pollença, rodona gall, cami torrent sitges, golf, camins cap a sa pobla, cami canal siurana,  cra sa pobla, sa pobla, crallubi, camide talapi,cra muro,vell muro,santa maria, bomba, es caulls palma.

Track 345 ( solo hacemos el trozo que coincida :
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13039007

Dissabte 30 d’abril. Felantix – Llucmajor. Tram de migjorn 345 mcamtb.

Seguint amb el calendari de brevets per la próxima volta a Mallorca 345,  aquest dissabte les altes esferes ens varen convocar a Llucmajor per fer un dels trams de la part de Llevant, en concret del sur, donat que la serra de Tramuntana estaria ocupada pels ruteros de la 312.  Per tant, quedariem a les vuit i mitja al bar Tropical de Llucmajor, on després, com a colofó de festa, alguns quedariem a dinar.

Així, partim deu moitvats sectaris, Vp, Jeroni, Gerard, Raúl, Pere, Mapes, Biel, Tià, Andreu i un servidor cap a Felanitx, on realment comença el tram que hem d’evaluar, per la qual cosa, els primers vint i tants quilòmetres serán d’escalfament. Ens dirigim cap a la carretera de Porreres per anar a agafar el camí de Son Frigola, una llarga pista que en aquest sentit es tot de davallada i es fa molt agradable, tot el contratri de quan es fa a s’enrevés i a més coincideix amb final de ruta. Un cop a la carretera vella de Porreres, la seguim en direcció Campos per, a pocs metres tombar a l’esquerra i fer un altre tram de pista de les mateixes característiques, que després es converteix en asfalt i arriba fins a Campos. Per la ronda del poble anam a la sortida cap a Felanitx i just a la rodona enfilam el camí de son Xorc i després la carretera vella de Felanitx, que ens du a la carretera principal on l'hem de travessar. Aquesta acció la farem fins a quatre vegades més fins arribar al poble. D’aquesta manera conseguim fer el màxim de camí sense haver de trepijar la carretera principal i el seu fastigós trànsit. A la vegada, ens anam topant amb intersessants carreteretes com els camins des Pontet, de sa Torgtuga o de son Mesquida. Arribats a Felanitx, l’organització ja ens té localitzat un bon lloc per berenar, el forn de sa Plaça, on per dos euros tens bocata mixto i beguda i a més acomodats a terrasseta i tot. Amenaçats per la pluja però a cobert, ens empassam els entrepans mentre tractam de forma assembleària certs aspectes de la volta a mca345. Avui tenim postre i tot a la salut de n’Andreu que fa poc va afegir una primavera a la seva colecció. Felicitats!

Reprenem la marxa cap el cementeri on, per la part del darrera agafam el camí de sant Salvador per, en arribar a la carretera del puig travessar-la per anar fent el seguit de caminois que transcorren per la cara nord. Aqueixa zona es caracteritza per pel seu trispol arenós i hi ha que filar prim amb les traçades, tot i així ens duim qualque susto. A l’hora d’enfilar en direcció a Consolació, n’Andreuet que no acaba de trobar el punt, decideix fer mitja volta i tornar per on hem vingut. Ja no el tornam a veure ja que arriba molt prest a Llucmajor.

Nosaltres seguim per camins en direcció Palma de Mallorca per la zona de s’Horta i es Carritxó entre un paissatge idílic que fa tornar locos als alemanys. No sé com ens trobarem el dia de la volta quan siguem per aquí, peró de moment els camins triats ens estan resultant perfectes i es fan a molt bon ritme. Ràpidament ens plantam a Santanyí on hi passarem d’enfora per enfilar cap es Llombards pel camí de l’amo Andreu i pel del turó den Mel. Ni fet aposta!  Arribats a Ses Salines en Tià, que curiosament no duia altre idea que agafar el camí més ràpid de tornada,  ens proposa fer una competició a la voltadora, cosa que ens fa gràcia a tots menys a un que decideix no participar-hi.

Seguim, per camins i carreterones per on molts no hi hem anat mai, fins endinsar-nos dins es Salobrar de Campos, recorregut que vam fer fa uns mesos en sentit contrari i que ens va fer recordar l’estropìci que va provocar en Fran frenant en sec davant una bassiot de fang. Sortim de la zona pel cami de sa Barrala i carretera de sa Ràpita. Enllaçam després amb el camí de sa Sorda, i sortim a la carretera dels presos després d’un intent frustrat de trobar el camí paral•lel a la carretra  que indicava el track.

 A ritme Biel•ler feim el pestós tram de carretera, i amb el grup romput arribam al camí de Llobets que farem en direcció Llucmajor, o sigui en la direcció pestosa, amb els ingredients del cansanci, el vent i el ferm descarnat. Reagrupament a la carretera de s’Estanyol, on ja a ritme de bon rollet arribarem a Llucmajor pel camí des Lladre i el de son Guardiola. Arribam a bona hora, i després de donar una banyo a les nines ens anam a dinar, llevat dels que tenen presa que tiren cap a casa.  Ruta satisfactòria doncs, amb noranta-set quilòmetres i  uns vuit-cents cinquanta de desnivell.

Ver todas

Consigue el tuyo

MENORCA 16 . Dsbt 9 abr

cronica amb molt de retras.

Podríem començar com sempre, hora i lloc de sortida es adir  7:00 al Port d’Alcúdia, però tots sabem que els grans esdeveniments sectaris no comencen a l’hora que hem quedat per partir, la desconnexió de la vida quotidiana comença al vespre abans quan un intenta dormir i el seu capet comença a  repassar : farà Calor? , farà fred?,  Crec que canviaré la camiseta tèrmica per una normal , guants curts o llargs ? , aguantaré el ritme ?, he agafat les barretes? Seran suficients ?, cada un te els seu embolics que fan que el vespre a vegades sigui llarg i curt, perquè en aquest cas ens teníem que aixecar ben pres per arribar a Alcúdia.

Arribà l’hora i desprès de que en fran compres el bitllet, ja que s’havia apuntat el divendres a les deu del vespre, pujarem al ja entranyable “nura nova “ amb els seus 78 mt d’eslora i els  dos motors de 2000 cv que sembla que poc rendiment treuen perquè la travessia dura oficialment 2h, 30 minuts i realment sempre s’acosten mes a les 3. 

Així arribem  a port devers les 11:00 i anem a deixar les motxilles al nostre hotelet pel que l’hora real de partida acaba sent les 11:30.  El primer objectiu del dia es  fer un tram de la costa sud, des de cala d’en Bosc fins a cala Galdana, així enfilem des de les rondes pel camí de s’hort de ses taronges , una carretereta amb un asfalt bastant xungo bona per les mtb i infame per les bicicletes de carretera, cosa que ens reafirma que moltes vegades les queixes dels mallorquins respecte a les nostres vies son plorades de nin mal criat.

En un moment donat el track ens diu que hem de girar per un camí de terra i enfilem cap a un lloc a on ens topem  amb el pagès que ens atura i ens demana si duim la clau, la clau?,

-  ahhhhh,

-  a si la clau , n’Andreu respon, es que el que ens tenia que dur-la al final no ha pogut venir.

-Pues sense clau no podreu passar i la senyora no vol que botin la barrera.

-ja però es que......

-be passeu, jo no us he vist.

Així arribem a la barrera que es ben bona de botar i bordegem la urbanització de son Xoriguer.

A la fi agafem el camí de cavalls.  Enguany fem aquest tros de la costa que darrerament no havíem fet, ja que el seu roquissa es molt semblant al nostre, aixi anem passant cales i calons i en arribar a son saura feim un poc de tranpa i ens fiquem pels tiranys mes interiors que son molt mes rodadors, tot i això de tan en tant tornem cap a la costa i en una d’aquestes veim un grapat de policies guardant una cosa llarga embolicada, no volem fer de quriosos i continuem sense saber massa be que era,uns dirien que un mort uns altres que un paquet de ves a saber que, no ho arribarem a esbrinar. 

A la fi arribem a cala Macarella i desprès de dubtar per a on va el track decidim seguir les marques del camí i ens equivoquem , pel que tenim que pujar un munt d’escales de fusta, i es que aquest menorquins no miren prim, si el desnivell es molt gran i el camí es faria mal be sense cap problema instal·len unes bones escales de fusta. Aquí segur que acabaríem fent vint estudis d’impacte ambiental i acabaríem posant un rètol de prohibit passar. En arribar a dalt com que anem sense track, uns tiren via directa i aquest narrador va a cercar el track per una pista, al final ens repleguem al pont metàl·lic de cala Galdana, que necessita una maneta de pintura, però com que el límit municipal entre Ciutadella i Ferreries passa pel mig del barranc es veu que no es posen d’acord de aquí li correspon fer-ho.

Iniciem la marxa cap el interior pujant pel camí de dins el barranc, tot i que un es pensava que aniríem tot el temps per dintre, aviat el camí comença a agafar cota i ens treu del barranc per pujar a la plana per anar cap a les cases de santa galdana i torre petxina. A la fi de nou tombem cap avall ara ja pel vell camí de Ciutadella Mao, que de nou es fica al barranc d’Algendar. Fem les corbes impressionants cavades a la roca i ens fiquem en aquest paradís.  En arribar al fons iniciem la pujada ara per pista i en arribar al desviament en el que de nou agafaríem el camí vell, el track ens fa anar per la carreterona.

Com que en fran va pel davant i sense track, segueix els rètols de ferreries i el perdem, ja n’aprendrà.  Després ens contarà les meravelles d’aquest camí per intentar justificar-se. No sembla que sigui militar, si el recorregut diu que no s’ha d’anar per allà, pues no si va i punt. Les instruccions son les instruccions. Un bon soldat sap que si ens fan anar per un lloc determinat es per alguna rao determinada, en aquest cas es que el nostre objectiu es pujar l’enclusa i aquest tram de camí el farem el dia següent i de baixada.  Així la resta del esquadró arribem a la rodona de ferreries, tot un exemple de com s’han de fer les intervencions a les carreteres, ja que aquesta no talla els vells camins, sinó que aquests passen per davall de manera molt elegant.

 

Iniciem la dura pujada d’aquest cim, que no te altre camí de baixada,  pel que un pot pensar que fer-ho es un doi, però com diria en Mallory la pugem perquè està allà.  Com a les grans etapes Alpines els Bons han de demostrar-ho que ho son, aquí ja no val anar a dins el grup. Així en Torner es posa al davant ja que aquesta escapada fora de l’illa el te molt motivat, però no hem d’oblidar que en Miky te la malaltia de coronar allà a on vagi, així que es posa a perseguir-lo i es veu que ho ha de donar tot, tant,  que a partir d’allà ja no tornarà a ser el mateix, però  al final la gloria es per ell.

Per darrera,  un enfilai  de cosos que es van contusionant  arriben a les barreres de l’antiga base Americana. N’Andreu, posa mala cara ja que està afamegat, pareix mentida que ell que sempre diu “ el grup mana “, no hagi fet el que ha fet el grup, es a dir, berenar abans de partir tal com s’havia dit.   Desprès de recuperar-nos una mica , i un cop que la sang  torna a fluir pel cervell veiem un forat a la reixeta que ens permet entrar  dins la base i fer una  visita turística al recinte. 

Iniciem la davallada i en un moment ens plantem a un bar de ferreries a on ens espera en fran que ja ha comanat els bocatas. Mentre mengem un grapat de ciclistes de carretera s’aturen totalment accelerats, resulta que estan fent els 300. El tema consisteix en fer 300km, el que representa pels pobres menorquins anar i tornar de Mao a Ciutadella un munt de vegades. La veritat es que amb això no ens fan enveja, per fer bici de ruta la nostra roqueta es molt millor.

Panxa semiplena, reiniciem la marxa i com no podia ser d’altre manera amb una forta rampa pel camí de Rumà. De nou els bons es posen a tirar i els mortals veim com a poc a poc se’n van sense que poder fer res mes que assumir el lloc que ens ha tocat en aquesta vida. 

Ens agrupem de nou i després d’un poc de baixada ja agafem terra de nou fins arribar a la carretera de binimel·la, a on No ens dirigim, ja que el nostre objectiu es arribar al nord del nord, es a dir, al far de Cavalleries.

Continuem la marxa veient com  el paisatge es va tornant agresta envoltat d’una mar crispada que encara li dona al lloc un caire mes indòmit, està clar que   ens acostem al far de la fi del mon. A la fi arribem i desprès de les fotos de rigor reiniciem la tornada.

Com sempre Cronos apareix, recordant-nos que ja son les cinc i en fran te que està al port abans de les 19:30, tot i això, no ens fa cas i decideix continuar una estona mes amb nosaltres. Travessem la platja de cavalleria per no fer cas al track per començar el puja i baixa que es la costa nord, fem una pujada amb la seva baixada i arribem a cala mica, fem el mateix d’abans i arribem a Binimel·la. 

Allà son les 17:30 i Ciutadella està a uns 38 km, aixi que enviem en Fran que vagi ja directa cap el Port. Com que el nin es mes caparrut que una somera es veu que fa algun dels seus invents amb el GPS, i sense entendre massa que va arribar a fer es veu que s’embolica una mica,però  segons sabrem desprès aconsegueix arribar . “Qui no te cap que tengui cames “.

La resta desprès d’un petit moment de crisis decidim reiniciar la marxa.  El pla maquiavèl·lic ha funcionat, entrem  a un territori a on ja no hi ha escapatòria i els que tenien ganes de fugir ja no ho podran fer. Esta clar que aquest tram de costa es el mes salvatge de tota l’illa i el menys ciclable, tal com demostra una rapida ullada als tracks que hi ha penjats per internet,  en els que llevat els que fan el camí de cavalls íntegre, tots els altres eviten aquesta zona de la costa. Així  la majoria de pujades les acabem fent a peu cosa que va minant els ànims de la tropa, l’unic que ho disfruta es en Torner, mentre en miky sembla que està a punt d’amollar la seva famosa frase de “estoi  hasta .. “. 

Tal com sempre passa en aquests moments critics cada un va fent com pot i ens anem reagrupant de tan en tant, lentament, molt lentament anem passant les distintes cales: pregona, barril, calderer i a la fi ets Alocs. En aquest punt ja hem superat la serralada que separa ferreries de Ciutadella, aixi que ja ens podem escapar cap a l’interior, cosa que fem sense pensar-ho gens ja que son les 19:30. 

Via directa cap a la carretera general. Allà posem la locomotora en marxa  i a la fi quan el sol comença ja a desaparèixer sobre el fons de les muntanyes llunyanes de la nostra roqueta veim les llums de Ciutadella. Arribem a les 8:30 així que nomes tenim temps per dutxar-nos i partir per anar a sopar. Ha estat un dia d’autèntic mtb amb el seu puntet d’aventura que es el que caracteritza els nostres viatges. 93 km i 1500 mt de desnivell.