Faltaba provar la zona d’Artà ja que teniem la incògnita de si podem passar per cert tram dins aquest municipi.
Quedam idò a les vuit i mitja al pàrking del cementeri de Sa Pobla: Pere, Mapes, Fran, Biel, Grijander i aquest humil narrador. Hem de partir en direcció Pollença ja que volem enllaçar el track 345 en el punt on ho vàrem deixar dissabte passat, a la carretera Pollença-Alcúdia. Per això partim pel camí del torrent Vell que transcorre entre aquest i els sembrats pataters.
Arribat un moment, el camí està tallat per un sembrat i es plantegen dues opcions: l’opció Jonander que es ficar-se dins el torrent i ciclar-hi per dins ( se puede, se puede, yes we can! ), i l’opció lògica Biel de passar a ran del llaurat i intentar retrobar el camí. Acte seguit, l’agoserat bilbaí es fot dins el torrent amb estil professional; en Fran el segueix de manera ja no tant professional; i, sorprenentment, en Mapes que, a un altre no, però si ho diu en Joander es tira directament dins un pou, sense pensar-ho s’hi fica de mala manera amb la sort de la vegetació que el fa topar damunt fluix que si no… Durant la caiguda lliure la bici ha quedat a la seva sort. Mentre en Biel ens guia al Pere i aquest servidor i aconseguim retrobar el camí, els tres valents tenen problemes per sortir del clot: l’ultra-aventurer surt sobrat, el caperrut no tant, i l’altre, apurat, ho fa a dures penes.
Arribat un moment, el camí està tallat per un sembrat i es plantegen dues opcions: l’opció Jonander que es ficar-se dins el torrent i ciclar-hi per dins ( se puede, se puede, yes we can! ), i l’opció lògica Biel de passar a ran del llaurat i intentar retrobar el camí. Acte seguit, l’agoserat bilbaí es fot dins el torrent amb estil professional; en Fran el segueix de manera ja no tant professional; i, sorprenentment, en Mapes que, a un altre no, però si ho diu en Joander es tira directament dins un pou, sense pensar-ho s’hi fica de mala manera amb la sort de la vegetació que el fa topar damunt fluix que si no… Durant la caiguda lliure la bici ha quedat a la seva sort. Mentre en Biel ens guia al Pere i aquest servidor i aconseguim retrobar el camí, els tres valents tenen problemes per sortir del clot: l’ultra-aventurer surt sobrat, el caperrut no tant, i l’altre, apurat, ho fa a dures penes.
Després d’aquesta anècdota reprenem la marxa, i mitjançant la carretera d’Alcúdia accedim al camí de son Rotger que ens du fins el punt d’enllaç del track. Ara ja, prenim direcció cap Alcúdia i agafam el camí de sant Martí, que el continuam cap a sa cova del mateix nom, i després seguim a vorera del llac Esperença.
A continuació sortim a la carretera de can Picafort que poc després deixarem un moment per fer un tram per dins el pinar fins ses cases des Capellans, unes barraques acupades per uns privilegiats estiuaires. Després de passar per davant un home que està regant l’arena ¿?, tornam sortir a la carretera d’Artà, que no abandonam fins arribar el lloc on hem de berenar, can Miraet, devora son Serra. Allà, no hi ha cap rastre del xarlatà Tibu que ens dóna plantó. Aquí, aconsellats pel Grijander, improvisam un breefing pel dissabte que ve, Bon berenar per quasi deu pavos, emperò.
A continuació sortim a la carretera de can Picafort que poc després deixarem un moment per fer un tram per dins el pinar fins ses cases des Capellans, unes barraques acupades per uns privilegiats estiuaires. Després de passar per davant un home que està regant l’arena ¿?, tornam sortir a la carretera d’Artà, que no abandonam fins arribar el lloc on hem de berenar, can Miraet, devora son Serra. Allà, no hi ha cap rastre del xarlatà Tibu que ens dóna plantó. Aquí, aconsellats pel Grijander, improvisam un breefing pel dissabte que ve, Bon berenar per quasi deu pavos, emperò.
Reiniciam la marxa en direcció a Artà per la carretera principal per, a un moment donat, voltar a la dreta amb la intenció de agafar el camí de Carrossa, i després el polèmic tram que passa per dins una finca. Passam sense cap problema sota l’única observació del bestiar que hi ha per allà. Passam també per davant un agroturisme, ses Bitles, on també ens ignoren. Estam disfrutant del paisatge, autèntic camp mallorquí. Un cop s’acaba la pista, agafam el camí de son Mesquida, que ens enfila cap a Manacor.
Just a n’aquest punt abandonam el track 345 ja que hauriem d’agafar cap a s’Atalaia, però com que ja tenim resolt el dubte que teniem i hem de dirigir-nos cap a sa Pobla, pegam cop de timó i posam rumb cap a Manacor seguint el track preparat per avui. Quan ens topam amb la carretera de Manacor a can Picafort, seguim recte pel camí de son Gener que ens introdueix de ple dins la vall de na Borges, aquest extraordinari i fèrtil lloc que tant ens agrada. Després de transcorre un rato entre tarongers, nispreros i magraners, agafam a la dreta per sortir-hi per les dures rampes del camí de sa Vall.
Just a n’aquest punt abandonam el track 345 ja que hauriem d’agafar cap a s’Atalaia, però com que ja tenim resolt el dubte que teniem i hem de dirigir-nos cap a sa Pobla, pegam cop de timó i posam rumb cap a Manacor seguint el track preparat per avui. Quan ens topam amb la carretera de Manacor a can Picafort, seguim recte pel camí de son Gener que ens introdueix de ple dins la vall de na Borges, aquest extraordinari i fèrtil lloc que tant ens agrada. Després de transcorre un rato entre tarongers, nispreros i magraners, agafam a la dreta per sortir-hi per les dures rampes del camí de sa Vall.
Ens reagrupam al creuer de la carretera de Petra a son Serra i a continuació enfilam una descarnada baixada en direcció cap Ariany. Estam ara repetint part del track 212 de l’any passat, que fàcilment anam recordant, sobre tot l’entrada al polble de Maria de la salut pel carrer amb pendent del trenta per cent. Aquí, en Jon i en Fran es permeten el luxe de fer unes piques.
Sortint del poble, sense saber molt bé perquè (pareix que per culpa d’una òpera), el trio del torrent, sense previ avís, se desvincula de la resta del grup i fan el que queda de ruta de tornada pel seu compte, i els tres abandonats, Biel, Pere i servidor seguim fidels al track i, per camins entre camps de blat anam cap a santa Margalida i després, fent bastant de carretera, fins sa Pobla. A la plaça del poble celebram amb un brindis els cent calorosos quilòmetres de la ruta. El peix ja està venut, ens veim dissabte que ve.
Sortint del poble, sense saber molt bé perquè (pareix que per culpa d’una òpera), el trio del torrent, sense previ avís, se desvincula de la resta del grup i fan el que queda de ruta de tornada pel seu compte, i els tres abandonats, Biel, Pere i servidor seguim fidels al track i, per camins entre camps de blat anam cap a santa Margalida i després, fent bastant de carretera, fins sa Pobla. A la plaça del poble celebram amb un brindis els cent calorosos quilòmetres de la ruta. El peix ja està venut, ens veim dissabte que ve.
No hay comentarios:
Publicar un comentario