Dissabte 12 novembre. Capdellà, Camí Cecilio, Sa Campaneta

Etapa improvisada la d’aquest dissabte ja que tornàvem quedar orfes de director. Entre tots, no vàrem ser capaços de enllestir una ruta,  tot i que hi havia algunes idees. Els únics en banyar-se el cul foren en Jeroni i en Rol, i a partir del que proposaven anàrem fent. Des de Lleó, l’ull que tot ho veu ens vigilava, això si, cagat de fred.

Així, un grup de dotze ens reunim al cantó de cada dissabte, Rol, Jeroni, Antón, Vp, Pere, BIel, Miqui, LLerard, Sergi, Fran, Bordoy, y el que escriu dois.  “Els dotze del patíbul”, però sense en lee marvin ni en charles bronson i sense cap intenció d’assaltar cap fortalesa nazi, només la base general asensio. 

Quan partim, l’únic que tenim clar és que volem berenar a Capdellà, i cap allà tiram. Com que hi ha caça intentam no topar-hi i decidim pujar cap el coll de sa Creu per la pista militar de santa Eulàlia i després pel tallafoc per sortir a la carretera. D’aquesta manera no ens ficam dins el vedat, i com diu en Fran, millor els militars que només disparen una vegada. Mentre pujam el bèstia pendent podem apreciar les grans qualitats de les noves scott d’en Gerard i Vp a l’esquena, i es pot dir que en aqueixa posició pujen molt bé. Són bicis molt lleugeres, igual que com et queda la cartera. Baixam es coll des Vent ( és així com es diu, Kapax?) per la destruïda trialera cap a Valldurgent. D’aquí hi sortim per la subestació elèctrica, i a la carretera ens juntam amb en Gerard i Sergi que han baixat per carretera.

Ara, per Son Boronat anem cap a Calvià i son Pillo, sortint a la carretereta que ens du cap es Capdellà. Com que anam sobrats de temps, i hem citat a n’Andrew a les deu i mitja al berenar, decidim enredar un poc agafant el torrent des galatzó fins son Claret on feim tornada enrera pels camins marcarts, en aquest cas triam el blau. Arribam puntuals al bar Nou, cosa que no fa n’Andriu que ens dóna plantó. Un cop panxa plena, reprenem la marxa, ara ja sense en MiquelB ni en Fran, que té un dinar amb els sogres d’en Bordoy, i viceversa. Enfilam cap la finca des Galatzó i després per la pista cap es Ratxo, on enllaçam amb es camí d’en Secilio. Quin bon lloc aquest, llàstima que no hi quedi ni un sol arbre.

Sortim cap a son Net, i a l’hora d’enfilar cap el camí de na fullana ( a veure quan li canviam el nom!), abandonen el grup en Gereard, Segi, Antón,Rol, i Miqui que evita d’aquesta manera un posible moment h.l.p.  Els cinq que quedam ens aferram a les costes que van cap el camí del puig des Galatzó, per després agafar a la dreta cap a son fortesa. Ens havia advertit en Miqui  que per aquí trobariem la pujada cap al coll d’Estallencs molt bruta de pedra, però un cop allà ho trobam més o manco com sempre. Ens reagrupam al creuer i seguim cap a sa Campaneta. Un cop a n’es Grau, baixam per carretera cap a sa Granja, baixada on en Biel s’encarrega de posar-li ritme. Ens ficam dins la finca, passam per sa font de sa Turbina i cap a son Tries. Aquí n’Vp, emocionat amb la nova montura, s’atreveix i tot amb els escalons que van a la font. 

Passam per l’area recreativa que ja està a tot rendiment ( aprofitam per mirar per allà si hi ha qualque volkswagen verda amb un tio amb un xandall cutre i les sabates rompudes  ) i enfilam el darrer tram via son malferit, des d’on salvarem un desnivell d’uns vuit-cents metres fins establiments. Deixam n’Vp a peu de portal i els quatre que quedam, Biel, Jeroni, Pete i Torné anem al ferreret perquè ens segellin el visat i de rebot, ja que som allà ens prenim un jarrete.

Total, 66 km. I 1524 de desnivell.

FOTOS CAPDELLA CAMI CECILIO