Cròniques d’Abril (I) Lluc i Punta de n’Amer

Feia molt de temps que en aquest bloc No es donava un silenci tan prolongat, però per diverses causes això ha passat: desbordament  de feina d’aquest antic narrador, accident / incident del nou narrador,operacions, etc etc.

Però com que aquest bloc es la mostra de la nostra vida , i seguim vius i colcant, que es el mes important,no podem deixar un buit tan gran, així  que encara que sigui en mini cròniques deixarem constància del que va ser aquest mes d’Abril

1 d’Abril Santiago / lluc

En aquest primer dissabte de mes, aquest narrador no sap massa be que es va fer ja que per motius de feina estava per Santiago i en lloc de tornar a casa el divendres es va quedar un dia mes i va fer una voltetata amb una bici llogada pels voltants d’aquella ciutat, sortí pel camí de Santiago a finisterre i tornà pel camí portuguès. Un mini contacte rememorant aquells temps en que férem tots els camins que van al  sepulcre de l’Apòstol.

Com que la cosa  anava de llocs de peregrinatge els que estaven per aquí es veu que feren una sortida fins al nostre centre espiritual, sembla que la sortida es convertí en una autentica carrera i  no hi va haver ni anècdotes  que contar ni temps de fer fotos. Com que les carreres NO son el que defineix a aquest grup el dissabte es queda sense crònica.

8 d’Abril Punta de n’Amer

Feia temps que no sortíem per la zona de Manacor i com que no havíem tingut temps de planificar ni de descobrir res nou  per aquells indrets tirarem d’arxiu i rescatarem  

una volta que varem fer fa anys per aquells redols. Així quedarem a l’estació de Manacor en Torner, bigel, miky, bordoy, rol, pere i aquest narrador mapes. Sortirem pels clàssics camins de darrera son talent, cap a son Barba i son grua. 

Travessarem sant Llorenç i sortirem pel camí vell de son Servera que el deixarem per ficar-mos per pocafarina  i pujar pels durs tiranys del penyal des corb fins  coronar el coll de 250 mt. Desprès de travessar la carretera per davall arribarem a Son servera als peus del puig de sa Font que l’anàrem bordejant fins passar el coll de ses graveres. 

D’allà davallarem cap a sa Coma a on com sempre voltarem una mica fins trobar el bar dels “currantes” de la zona. Desprès d’un bon berenar reiniciarem marxa cap a la torre de son Amer, per on en Bordils anava al·lucinant de tots els recons que encara li queden per conèixer de la nostra roqueta.

Férem el passeig marítim de s’illot i sortirem arran de torrent cap un dels hotels que sempre recordarem d’una de les darreres voltes a Mallorca. Un cop travessada la carretera  de Portocristo iniciarem el típic esquerra dreta, dreta esquerra per camades manacorines que ens dugueren fins aquesta població. El següent objectiu fou anar cap el camí dels presos que com sempre sorprèn als que no hi ha estat, mentre un pensa amb els pobres homes que es veren obligats a construir aquestes vies, que en aquest cas sembla bastant inútil.

Desprès de la rapida baixada ens acostem a la costa per cala magraner i els seu magnífics  tallats plens d’escaladors. Sortim de la zona de cales cap el proper objectiu, Fangar. Seguint les fletxetes travessem la finca i arribem a Son Macià.Sortim d’aquest poble que encara viu tal com fa 50 anys per la terrible pujada de son Llodrà, el darrer gran obstacle de la volta.

Desprès de rodar pel camí de plata, del qual m’agradaria saber el perquè d’aquest nom, arribem a la carretera de cales que ja la seguirem fins a Manacor a on ens abeurarem d’un bon grapat de cerveses que ens les hem guanyat   desprès de 84 km i 1029 mt de desnivell.