Com
que ara ens hem quedat sense cròniques de les voltes oficials i aquest narrador
encara no està en condicions de rodar amb els bons avui narrarem una petita
sortida amb en Sergi membre de les noves generacions Sectaries.
Aixi
quedarem a les 8:30 al final de Jacint Verdaguer, en Sergi, en Joan lumbàlgic,
n’Andreu lumbàlgic, en fernando desmotivat i aquest narrador artroscopic.
Partim
seguint el carril bici de les vies amb
el seu tortuós recorregut cap a son Cladera, així arribarem sense quasi tocar
carrers amb cotxes fins son Nicolau des d’on ja agafarem les zones underground
de Marratxí. A la fi arribarem a Son Macia i d’allà als caulls. Aixi varem
ensenyar a en Sergi que també espot anar fins a festival park per camins de
terra. Desprès de ficar-nos per la vinya des Caulls férem la primera dolentia
del dia creuant les vies del tren per
enfilar cap al camí de sa bomba.
Un poc de camí del raiguer i així arribarem a
can franco a on el nostre homenet va menjar igual que nosaltres un bon pa amb
oli “mixto”. Reiniciarem la marxa travessant santa maria per anar cap el camí
del jardí d’en ferrer, a on la ombra dels pins s’agraí ja que el sol començava
a picar. En arribar a Portol tombarem cap a can Parrisco i davallarem cap els albellons
en una baixada radical que impressionà
una mica al jove Amorós.
A la pujada també li ensenyarem que quan un fa mtb també
a vegades toca espitjar la bici a peu. Ja
a Portol ens tirarem cap a baix i desprès d’una aturada tècnica a casa d’aquest
narrador continuarem cap a sa cabaneta. D’allà enfilarem pels camins de son Verí
a on ens Sergi es posà al davant .
Desprès de travessar la carretera d’Inca i
de nou les vies del tren pel camí de muntanya tancarem el cercle i anàrem
tornant per on haviem vingut. Bona volta d’uns 43 km en els que en Sergi aguantà perfectament demostrant que segur serà
un bon sectari.
3 comentarios:
Gràcies Miquel i resta de lissiats per fer una il.lussió realitat.
Secta magia continua. Amb 10 anyets que té, encara lo queda pee ser ranci.
Bon detall Miquel, així sabem que els tocats/deprimits están vius de bici encara i també que hi haurà descendència sectària. Quant a les cròniques oficials, quan no es pot, no es pot, fa falta temps i ganes i ara no n'hi ha.
Pd. tampoc veig que el públic les reclami, o sigui que tranquils.
Ei! El públic sí les reclama. No serem molts, però gent que us segueix n'hi ha. Llevat del vostre, els toys i pedalades d'en Kapax ja no hi ha blocs, i és una vertadera llàstima.
Publicar un comentario