Consideració Prèvia. De tota la vida les pujades desprès de berenar o nedar no es consideren.
Avui era el dia de la sortida de la calorxtrm i nomes 4 valents s’han atrevit a sortir a les 16,00: moyos, becari, vp i mapes. En moyos tenia ganes de donar canya, no sabia a qui, però volia donar canya (tots ho sabem perfectament ...). Sortim via directa cap a Esporles amb un recorregut que ja comença a fer-se avorrit, es adir camí de la real, son espanyol, es muntant i coll d’en portell. En aquest, hem arribat sense fer cap “sprint”, perquè el senyor moyos no en fa. Des de el coll uns pel tirany i un altre per la pista hem arribat a Esporles (els tiranys de davallada tampoc compten) .
Avui era el dia de la sortida de la calorxtrm i nomes 4 valents s’han atrevit a sortir a les 16,00: moyos, becari, vp i mapes. En moyos tenia ganes de donar canya, no sabia a qui, però volia donar canya (tots ho sabem perfectament ...). Sortim via directa cap a Esporles amb un recorregut que ja comença a fer-se avorrit, es adir camí de la real, son espanyol, es muntant i coll d’en portell. En aquest, hem arribat sense fer cap “sprint”, perquè el senyor moyos no en fa. Des de el coll uns pel tirany i un altre per la pista hem arribat a Esporles (els tiranys de davallada tampoc compten) .
Pujada pel camí dels pescadors, tot i que hi havia qui havia intentat dissuadir-nos de que era millor pujar per carretera i baixada pel magnífic tirany de son Valentí ( branson). Hem de reconèixer que mai havia estat tan net i tan ciclable. Arribem als vials de la urbanització i ens desviem crec que pel carrer pagell per acabar de baixar fins la mar per terra, ara han netejat tot aquest boci i es una manera molt elegant d’arribar a arran de mar. Creuem els torrentons i anem directes a pegar-nos el “capfico”. Justament triem la zona en mes pedrolots, i ens rocem una mica els baixos. Eixugadets, uns en tovallola i altres amb el sol, partim.
En moyos no va d’històries, pareix que es el que te presa, ja que comença a tirar i desapareix, mentre els altres gaudim de l’esplèndid camí de la volta des general. Arribant al camp de futbol el protagonista del dia, veu que un se li acosta i sense augmentar ritme, segons ell, corona i torna a davallar per demostrar que està fortíssim. Son les 18, 30 i aquest narrador tenia temes familiars i decideix que ha de retallar ( llàstima, perquè el motor tornava a estar calent, tot i que n’hi ha que diuen que era una excusa per evitar la darrera gran pujada). Així les coses a les 19,30 jo arribava a cases i ales 20, 30 arribaven la resta, acomplint el trajecte proposat: son sanutges, pista de planícia fins a la carretera, Cami des correu i enllaç per bellavista amb son tries, Son Malferit, Sarrià i establiments. 50km i 1000 de desnivell.





















