MINER. dSbt 22 sep

“Con 140 pulsaciones y tu cuerpo al limite, lo normal es decir basta y tirar la toalla, pero cuando parece que no puedes mas, de repente aparece algo que te dice que si, que puedes seguir y lo haces y te sientes bien, no sabes porque, pero te sientes bien.”
Anunci  ranci i xusquero de Profitness.

La veritat es que no estàvem a tantes pulsacions, però si estàvem ben assolellats i cansats i el mes fàcil era tirar-se pel camí vell de Lluch, però ha aparegut en yerar que ens ha posat al ordre i ens ha fet pujar  fins el coll dels pilons, hi ho hem fet i com que la baixada de Massanella estava perfecte hem arribat a Lloseta  just un minut abans de que arribes el tren. Així que tot ha anat rodat i hem acabat una bona volta com les d’abans, amb 80 km i 1558 mt de desnivell i això ens ha fet sentir be, no se perquè, però ens hem sentit be.

Hem sofrit com a cans, ja que ens hem quedat sense aigua perquè feia molta calor i perquè feia temps que no ens castigàvem amb una bona caminada entre el roquissam com la que hem fet  entre Miner i Alcanella . Hem escalat els botadors mes alts de l’illa, que ens han fet pensar si allà, en lloc de cabres es crien Cangurs. Hem patit mentre pujàvem les dures rampes de Miner, mentre rèiem pensant que d’aquí uns anys la pista asfaltada  tornarà a  ser nostre,  plena de bonys, forats i pedres tal com  ja està ara en alguns trams i  tot aixo,  ens ha fet sentir be, no se perquè, però ens hem sentit be.

Hem recordat velles histories de Transalps i de la darrera vegada que estarem per Miner, just abans de que en Joan entres a Bimont i es presentes mes content que un ginjol amb una bici nova que  li havien deixat a la nova tenda.  Hem interrogat  en Pere mentre esperàvem que arribes en Jeroni que ens ha tingut que abandonar per culpa d’unes punyides que tenia, perquè ens contès  com estaven les seves maniobres de canvi de bici que seguint l'estel d'en VP  ha desencadenat  que mes d’un, també estigui fent visites  per tendes d'Inca i Manacor. I tot aixo  a un dels paratges mes solitaris i agrests de la serra de tramuntana, que ens feia sentir be, no se perquè, però ens hem sentit be.

Hem rodat i rodat. Primer a un  ritme alt, potser massa pel que vindria despres, des de Ciutat fins a Lloseta pels camins del raiguer, sa bomba, es caulls i son macià  i es  que   arribàvem tard i ja ens estaven esperant els del Raiguer i els que pujaven amb tren o amb cotxe, en el dia mundial sense cotxes.

Desprès ja de manera mes relaxada, anant cap a Campanet pels camins dels rentadors de Selva, auxella, sant crist i fangar hem pogut continuar les nostres discussions sobre el blog i la proposta que s’ha fet per veure si es podria obrir un apartat per posar en venda el nostre material de segona ma ja que  la nostra pagina te bastantes visites, tal com ens comentava un conegut botiguer de per Inca. També en Rol, ens ha dit que a la propera volta a Mallorca segurament tindrem convidats de per Cuenca. Així entre caminois i carreterones hem arribat al començament de la pujada de Miner i això ens han fet sentir be, no se perquè, però ens hem sentit be.

Hem topat amb molta de gent, amb en Jaume Kapax i alguns companys seus pel coll de sa batalla i coma freda, amb na Marga Fullana que ens ha passat com una exhalació amb la bici de carretera devers Campanet i amb en Torner i en Moyos que avui anaven amb els "Hacendado" a berenar amb les ruteres per Biniali.Veure en Moyos amb la seva alegria i  pensar que gracies a la bici formam part d'un grup d'amics amb els que podem confiar   en els moments dificils ens ha fet sentir be, no se perquè, però ens hem sentit be.

I es que avui era dissabte, el dia mes esperat de la setmana i tocava anar amb bici i això ens fa sentir be, no se perquè, però ens hem sentit be.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3383827

PS.
Mentre nosaltres rodavem per Mallorca, per Sabiñanigo en Vp, n'Andreu i en Felix, es preparaven per anar a la QUEBRANTAHUESOS  MTB. Esperem que els hi vagi be.