CALVIÀ. Dsbt 6oct

Crònica amb una setmana de retard.

Saps que no estàs molt fort, i que possiblement el dia es farà feixuc. Es igual, al sortir ataca, posat al davant i marca un bon ritme. Aquesta arrancada agafarà als altres amb els motors freds i els hi costarà seguir. Gaudeix d’aquest moment mentre notes al darrera com tothom et maleeix. Possiblement això duri poc, però ja ningú et podrà llevar aquest moment de gloria.
I així va ser, en Tibu desprès de mesos sense sortir, havia decidit que volia reiniciar la seva activitat mountainbikera, es llevà de bon dematí, baixà de son serra de marina i aparegué a les 8,oo en el punt de concentració. En arrancar el grup, es va posar a tirar amb els de davant i així aguantà pels tiranys de son muntaner i la pujada del mirador de na burguesa però en arribar a dalt decidí que tornava a casa. Una gran sortida...

Tira per avall a tota velocitat, es igual si no tens molt clar el camí, si veus que alguns et segueixen vol dir que possiblement vagis be.
I així ho varen fer, crec que en Fran, en bigel i en Joan, Havíem fet tota la carena de la serra fins la baixada de costa d’en blanes per desprès anar pels tiranys que ens duien cap a les guixeries, aquí varem variar el recorregut habitual per no anar per la pista principal i allà es va produir la pèrdua. Desprès d’intentar connectar amb els escapats i esperar una estona varem decidir continuar, tard o prest reapareixerien.

No importa que duguis eines ni material per reparar la bici, segur que els altres duran material de sobra. Perquè has de dur aquest sobre pes si vas en grup?
I així es va trobar en moyos quan va rompre la patilla de canvi, es cert que en tenia dues, però a casa. Però com que ara, es de mel i sucre i te mals de caps molts mes importants li perdonem tot. Mentre intentaven apedaçar el canvi, aparegueren els perduts i amb ells en Joan que va poder fer un invent que permetia continuar la marxa i es que hem de reconèixer que es tot un luxe tenir un mecànic com ell en el grup.

Surt panxa buida de casa i no duguis res per anar aguantant, segur que hi haurà un avituallament en qualque moment.
Però desprès de tantes incidències el moment de l’avituallament no arribava mai i la gent ja tenia ganes de menjar-se les pedres així varem tenir que llevar la volta pel circuit de cala falco i a la zona de cala figuera, en lloc d’anar pels tiranys de ran de costa, travessarem per la avorrida pista principal. Havíem quedat amb en Jeroni en el Toro. Aquest, com ara no pot colcar almenys ve a berenar i així ens comana els bocatas per quant arribem estigui tot apunt. Però això tampoc va anar be, ja que quan arrivarem tot i que en jeroni feia un munt que esperava, nomes feia cinc minuts que l’homenet que duia el Bar s’havia posat a fer els entrepans desprès de que el nostre enviat ja desesperat li havia suggerit que ell hi havia anat abans per que en arribar els altres el menjar estigues preparat. Evidentment el berenar durà una hora així que en partir ja quasi era la una. En Moyos i en joan de maria decidiren abandonarja que massa havien fet arribant fins allà.

Abans de partir no revisis la bici, ja hi haurà temps de fer-ho durant la volta. No canviïs les cobertes quan comencen a estar gastades, aguanta-les fins que siguin paper de fumar. Es igual si punxes amb freqüència, segur que els del grup estaran molt contents de fer continues aturades per que puguis fer el correcta manteniment durant la volta.
I així ens va passar desprès del Toro quan ens ficarem per les zones verdes de les urbanitzacions de Santa Ponça. Un seguit d’averies feren que l’avanç fos un autèntic suplici. En arribar al puig de na morisca en Joan i en Franc que tenien que ser prest a casa desesperats abandonaren.

No duguis molta d’aigua, això es un sobre pes, a mes a mes, nomes beuen aigua els que estan molt fluixos. Es igual si fa calor i cau un sol de justícia, es molt mes racing dur una bidó petit que anar amb un bidonarro o amb un camel.
Continuarem la marxa, ja quedàvem pocs, desprès de pujar el torrent de Santa Ponça arribà el moment crític o punt de no retorn. Retallem i anem per son Boronat o continuem el recorregut previst?, aquí en Vp s’imposà i ens va convèncer per continuar amb el que estava previst tot i que això implicava arribar a les tantes. Així partirem pels tiranys destrossats del torrent fins a Galatzó i d’allà cap el Ratxo.

En arribar al que nosaltres anomenem camí d’en Cecilio tot i que seria mes correcta dir-li camí des coll des Pumerà, ja quasi ningú duia aigua així que travessarem aquell paratge àrid sense res per beure i en arribar als vials de son Net la deshidratació va fer bona feina. N’Anton a la primera costa decidí abandonar i tirar per avall via directa cap a Puigpunyent i Palma. La resta continuarem mentre anavem esperant en Salvador que anava agonitzant, a la fi, quan arribarem a la botigueta de Galilea l’assaltarem com a desesperats. Una vegada rehidratats continuarem cap es burotell i en arribar a Valldurgent uns decidiren tornar pel coll des tords i altres pel de sa creu.

Així completarem una bona volta en la que demostrarem una vegada mes que seguim fil per randa els principals ANTICONSEJOS del nostre incombustible referent Xavi Fane.
90 km i 1550 mt de desnivell.

PS.
Ni 26” Ni 29”. La solucio es 27,5”. El darrer invent del DR VP.