CECILIO, TAL DIA FARA UN ANY.

Carta que va escriure en Pere i que publicarem al Diari Mallorca, com petit homenatge a en Cecilio.

ELS AMPLES HORITZONS

Els horitzons amples, els camins polsosos, les muntanyes blau fosques, sentir el renou de les rodes girar i trescar, cercar camins perduts i oblidats, compartir i gaudir de l’aire i el vent, sentir la pluja i el fred, deixar-se envair per la calor i l’aire sec, patir, esforçar-se... sentir-se viu.

 Tot això són sensacions magnífiques que ens fan seguir dia a dia amb el nostre esport, el mountain bike, que ens fan pensar que podríem ser viatgers immortals que amb les nostres bicicletes podem gaudir del que ens envolta… però el dia a dia no permet viatjar massa lluny amb la imaginació quan la realitat colpeja de forma tan dura i definitiva…

Al fet de sentir-se viu, a les intenses sensacions que ens dona  fer activitat, el complementa la companyia de l’amistat, el vincle que et dona compartir aquestes sensacions intenses. És com una aliança forjada a la calor del patiment i de la satisfacció, de l’èxit i de la fatiga, del constant anar i venir, feta amb el jou dels quilòmetres, construïda en l’autenticitat de l’amistat.

L’altre dia va morir el nostre amic, en Cecilio, treballant, lluitant amb la realitat, lluny dels amples horitzons de les sortides amb bicicleta que ens feien ser un grup.

Algun dia volarem tots junts sobre els amples horitzons que tants de cops hem creuat junts, que tantes vegades varem fer rient, patint i disfrutant, mentre, guarda’ls i contempla’ls, junt amb els altres que també ens falten. Bona sort, bon viatge, bona travessa...amic.

Dels teus amics de sectamtb, dels sparrings i  de tots els que van gaudir de la teva companyia.

Pel vespre, 19 bikers, sectaris i sparrings tots plegats pujarem fins el castell d'Alaro, desafiat el mal temps i el fred, tal com feia cada setmana en Cecilio, ens aturarem un moment en el seu balco des d'on ens vigila i despres tots junts anarem a sopar.

CECILIO SEGUEIXES ESTANT ENTRE NOSALTRES.