FINS RAFAUBEIX. Sbt 11 abr

“Cavallet quan eres jove, que anaves de ben pentinat, i ara has arribat sense cap pel per sa coa”

Sortida rutinària fins a Rafaubeix,  tot i que amb bona participació (14), també  amb nombroses baixes de la vella guàrdia: Moyos, (contractura a les cervicals ), vp (trancaso), frenando (mal de genoll), Jeroni ( nomes ha vingut a berenar ja que es recupera de l’operació dels malucs ) i mapes  ( que podríem dir que era  absent a causa  del seu  estat deplorable).

Així els presents eren: bigel ( que com que no fa res mes, no es desgasta), pietro (que gracies a la seva coleta es mante jove ), tibu (que des de que viu a lo Robinson Crusoe  per son Serra, ha ressuscitat),  largo (que  gracies als nirvis es mante com sempre hiperactiu) yerar (que es conserva  gracies als  massatges i altres sistemes no tan naturals),

torner (que conviu amb les seves lumbàlgies cròniques), andreu ( que ja s’ha avesat a  anar una mica escorat)  i joan (que tot i que cada pic es mes outsider,  com mala herba, mai mor). La resta com que son mes jovenets, no tenen problemes  i per tant, avui no els anomenem.

Partim via directa cap a Puigpunyent per carretera, saludant a un munt de bikers que s’havien concentrat davant la “leñera” d’Establiments.

A son Net agafem ja els nostres caminets que estavan mes nets de lo normal, ja que sembla que hi ha hagut intents de fer per allà un circuitet de descens. En arribar a la part alta descobrim que el camí de baixada cap a la font de na marquesa ha estat tancat, així que baixem pels vials descarnats de la parcel·lació cap al camí d’en Cecilio. Allà, el recordem un moment i continuem per feina.

Passem per Galatzo i iniciem la davallada pel torrent, que ara, mes o menys, torna a ser ciclable si botes la reixeta que ha posat el de son Claret. En un no res  baixem pel torrent de santa Ponça a on arribem a l’hora programada. Allà,   ens espera en Jeroni, que ja ha demanat taula i ha comanat els bocatas.  Com sempre els de davant, que  van seguint el track com a boixos , es passen de llarg i no es decideixen a cridar fins passada  una bona  estona per demanar que passa. Reagrupats berenem, tot i que a un preu una mica car, i reiniciem la marxa.

El següent objectiu es el puig de na morisca,  desprès pels pipi cans  ( zones verdes ) de la zona,  arribem al toro. A la fi som al objectiu del dia , la zona de Rafaubeix i els seus divertits tiranys arran dels  tallats amb esplèndides vistes de les malgrat.

En arribar a una de les atalaies de control de tir, els que varem conèixer per desgracia aquell indret quan encara estava  ben armat, recordem les típiques histories de la puta mili. ( be, en biel no, perquè en aquell temps, ja tampoc feia res que li pogués complicar l’existència ). Crec que va ser allà, on “algú” va  aconsellar al  capità  que la persona idònia per acompanyar al general a Chinchilla  era el randinaire, ja que curiosament a les primeres maniobres s’havia lesionat  amb la mtb  just el dia abans de partir...

 

Quan arribem a la carretera de cala figuera iniciem la tornada desviant-nos cap a “sol de Mallorca des de on baixem a al recent descobert calo de la nostra dama. Curiosament aquest dissabte, tot i que havíem informat que en aquell indret hi abunden els “mabres” nomes n’hem divisat  un. Desprès d’un nou tirany arran de mar  hem arribat als” arxiconeguts” i  fastigosos camins de cala falco.

Allà, tot i que hem insistit a n’anton que podia anar a fer  una volta de reconeixement al recorregut de les 4 hores  per preparar la tàctica de l’equip  de sparrings, ha declinat l’oferta, aixi que hem  decidit continuar cap a Magaluf. En arribar al passeig Calvià, els que tenien mes pressa han abandonat, mentre la resta hem continuat segons el track cap a son Bugadelles per pujar els caminois de les caneres. 

Allà, aquest narrador ja anava agonitzant, així que en acabar el camí de son boronat ha suplicat als demes  que el deixessin morir en pau ja que en aquests casos es millor tornar tira tira que no rebentar intentant seguir el ritme del grup. Així, uns mes prest i uns altres mes tard, hem arribat a ciutat amb 89 km i 1267 mt de desnivell.