RACO D’EN BARONA. EL KAOS. Sbt 25 maig

Cobertes ultralight + camí de metro = KAOS

Grans diferencies de condició física + racó de barona = KAOS

Preses i nirvis + camí de la font de la senyora = KAOS

C’est très dur ¡¡¡.... courage.

Començava la setmana amb aquesta exclamació que no ens  aturen de fer quan fèiem les reserves  dels Ecrins i aquest any amb un grup que poques vegades ha estat amb tantes diferencies de condició física i anímica.

Però això es la Secta i aquí s’hi està a les bones i a les madures.

Pensant amb l’estiu, que enguany  pareix que no vol arribar, aquest narrador proposà una volta segurament molt per damunt de les possibilitats del seu lamentable estat físic i lumbàlgic: El  camí de metro o de la font de la reina  i  el de la font de la senyora, ja que  com diu en Pere:  Cesar, va creuar el Rubicon sense saber massa que passaria i encara avui es conta  la historia, així que endavant.

8,00 lloc oficial de partida: jonanda,  pere,  bigel, torner, joan, predro (que feia segles que no venia), frenando, mapes i en moyos que ens ha  acompanyat a estones fins el “col de soler”. Camí de passatemps, a on en Vp, te el primer entrebanc ja que forada, cosa que aprofita aquest narrador per posar en marxa l’estratègia del dia: no aturar i seguir tira a tira mentre els altres s’aturen a ajudar als avariats.  Camí  de Raixa i  en arribar a can penasso se’ns afegeixen els del raiguer: raul, yerar i tia (n’anton, avui ni ha arribat al punt de trobada ja que la seva suspensió desprès de una suposada revisió “patatera” s’ha quedat sense aire ).

Mentre uns es saludaven i contaven historietes aquest narrador seguint el pla establert  continua sense aturar, així que pot pujar quasi tot el coll abans de que els darrers el neutralitzin . En el coll,   de nou mentre uns s’acomiaden d’en Moyos , en bigel en torner i en mapes iniciem  la pujada del camí de metro, ara blindat,  però amb una mica menys de càrritx gracies als bous que pareix que pasturen per allà i per tant una mica mes rodador.

Mentre pugem, sentim una detonació i quasi tots pensem  que potser es vera lo de la caça major, però la realitat es que la coberta den Vp ha rebentat. Tot i això, l’únic que sembla que se en dona compte  es en predro que intenta  ajudar-lo encara que la cosa no te remei, així que en VP abandona  i parteix  a peu cap el coll. Allà  una furgoneta l’ha recollit  i l’ha portat fins a l’Uib.

Tira a tira, camina caminaràs,  aquest narrador va pujant mentre  que per darrera es veu  va passant de tot ja que  no nomes han estat les cobertes lleugeres d’en Vp les que han fracassat, en yerar també ha fet de les seves i ha tingut que  reparar no se quantes vegades.

En arribar a dalt, i veient que ara ja  s’acostaven els de per darrera reiniciem  la marxa, però curiosament en arribar a l’era de can Prohom nomes hi eren en Joan , en bigel, en largo, en torner i en raul . 

Desprès d’una bona estona d’espera i  veient que el que venia era una bona pujada, aquest narrador torna a posar-se en marxa i tots els que estaven allà també decideixen continuar, així en un moment el grupet sobrepassa a aquest servidor i  de nou es queda  en terra de ningú. En arribar a la barrera del bosc i no trobar ningú, al igual que quan aconsegueix arribar al punt mes alt del camí aquest narrador es  mosqueja una mica  pensant   que  en els de davant els hi ha entrat  la frisor. 

A mitja baixada comença  a sonar el mòbil i arriben les noticies. Els de davant es veu que s’han equivocat i han pres cap on no se i s’han perdut  per es puig des moro i com que era impossible donar-los referències de com agafar el bon camí  han tornat cap a vall i han arribat a Deia per el camí de Castelló. Els de darrera en arribar a can prohom en vista del retràs que havien acumulat desprès de tantes averies han decidit arribar a Deia per carretera. A la fi a Deia ens arrepleguem tots els que quedàvem i desprès de menjar una mica tots llevat den joan que no s’havia aturat, reiniciem la marxa. 

Evidentment a la pedrissa denou  en frenando i aquest servidor quedem  despenjats i decidim abandonar el grup i  tornar tira a tira, sense pressions.  Com era d’esperar els de davant s’han  botat el tram de les ermites i han anat via directa a Valldemosa i d’allà  han anat cap a ciutat pel caminoi de son Brondo. En arribar a l’esglaieta els del raiguer han partit cap a les seves terres i en torner i en bigel han tombat cap a ses rotgetes i son espanyol. Els del vagó de cua, també hem pres la via directa a Valldemosa però hem adornat una mica mes la baixada incorporant el tiranyet de la cartoixa. Per arribar a Palma ho hem fet  pels caminois de la UIB i Canet.

Paradoxalment el que estava pitjor i anava a pas de tortuga  és el que ha fet quasi tot el recorregut proposat mentre que les llebres feien recorreguts  Kaotics.

72 km i 1490 mt de desnivell.

Per l’horabaixa , mentre alguns estavem amb estat quasi comatos,  el giro es sentenciava baix una gran nevada a les tres torres de Lavaredo. Quin bon record d’aquell  estiu del 2008 en que varem rodar pels Dolomites.

Y así vamos  adelante, botes que reman contra la corriente, incesantemente arrastrados hacia el pasado”

El gran Gatsby, Francis Scott Fitzgerald