COLL DE SANT JORDI / FONT DE SA COVA. Dsbt 21 sept

Com una parca bé caviŀla / teixint la tela per demà
La Balanguera fila, fila,/la Balanguera filarà.

Aquest dissabte tocava presentació oficial  d’un nou tirany , es veu que durant aquest estiu “ els duendes” han fet feina: callada, silenciosa, discreta i han aconseguir obrir un nou tirany que sembla que sempre  hagués existit i  que complerta un recorregut que ens permet unir per camins i tiranys dues  zones bàsiques : Esporles i Valldemossa  sense tenir que encolomar-nos per sa mola de son Pacs. Així podríem dir que sense tocar asfalt, menys que el necessari per travessar la carretera, podem anar colcant des d’Estellencs fins a Valldemossa.

Com que aviat vindrà la temporada de caça amb filats  i els tiranys passen per nombrosos colls, els ”duendes” ens varen dir  que  hi havia que estrenar-lo ara,  ja que fins febrer convé deixar-lo reposar, temps hi haurà per emprar-lo, això si, amb la màxima discreció si volem poder anar-hi per molts d’anys.

8,00 on sempre, el nucli tradicional: Joan, bigel, torner, vp, pietro, fran, rol, predro, jeroni  i mapes partirem per la via ràpida cap Esporles, es a dir, pel camí de la real, son espanyol, es muntant i coll d’en portell. A Esporles se’ns ajuntà n’andreu que feia temps que no venia per veure si així se li arreglava  la torcedura que ja fa temps que arrossega. Continuarem cap el camí dels pescadors suposant que en yerar havia començat a pujar ja que no estava al punt de trobada, evidentment en el moment xungo de les pedres,  ens va cridar dient que havia arribat tard així que l’hi  varem dir que ens veuríem a Mirant de mar. Així varem acabar de pujar i ens varem posar a esperar allà fins que la gent va començar a posar-se nerviosa i al final el que  en aquests  moments està mes fluix del grup juntament  amb en rol varem ser  els únics que quedarem. 

A la fi en arribar  en yerar partirem per amunt cap a nova Valldemossa a on ens ajuntarem tots, allà aquest narrador, que per cert havia rescatat una vella equipació verda,  es va posar  a xerrar amb en Pere, el nostre heroi de la setmana, ja que com a bon professor està fent vaga per defensar el que creu. Tan absort estava amb la conversació que ens varem passar la desviació del camí de ses piotes  així que en arribar a al carretera varem tenir que tornar enrere . Una vegada davallat el camí varem arribar a l’entrada de Shangrila i allà va començar el nou itinerari, així com qui no vol la cosa ens varem plantar  al coll de sant Jordi, això si, no va ser cap regal ja que el camí pujava i baixava contínuament amb alguns trams bastant empinats. Del coll varem travessar cap a son Brondo i sa Baduia per on sortirem pel camí que va cap a la carretera vella de Valldemossa.  En aquest tram de nou els “duendes” havien fet bona feina i havien llevat totes les pedres dels marges esbaldregats que feien impossible rodar en aquell tros . 

Arribarem a Valldemossa per darrera la Cartoixa i varem anar directes a  can Molines a on ens tenien els bocatas  ja preparats. Desprès d’un bon berenar que aquest narrador no va pagar ja que el colectiu va decir convidar-me, continuarem segons l’establert cap a son Olessa i George Sand, Allà ens trobarem que un xaletarro al començament de la baixada ha  destroçat mitja muntanya i possiblement sigui el causant de que el camí estigui ple pedres. En arribar avall varem tirar  per la pista cap a la carretera del port que la varem  pujar cada un com poguérem fins que al darrer revolt els que tenien presa (joan, rol, andreu, predro) i  els que tenien els bronquios tancats (jeroni ) ens varen deixar. 

Així els que quedarem  varem continuar pel tirany que va per davall la carretera fins arribar al camí de Planícia. Allà varem pujar  per la via directa cap el camí des correu, alguns mes a peu que colcant ja que la pista esta quasi impossible i els solcs son tan nombrosos que hi ha mes síquia que camí . En arribar al camí des correu continuarem cap el proper objectiu el coll dels bous.  Com que feia temps que no hi anàvem i no dúiem track varem tenir que emprar el sistema tradicional que  es el de la memòria i referències.

Així per trobar el desviament  correcta sabíem que en arribar a un pal d’aquests on estan les marques de GR, que tenia una retxa horitzontal marcada a la fusta teníem que girar a l’esquerra i començar a pujar. Aixi el varem localitzar i iniciarem la pujada, el següent punt important era que passat un gran font de calç teniem que continuar una mica mes pel camí que a poc a poc s’anava difuminant fins veure una gran paret. Aquest segon tram també el varem trobar fàcilment . El problema vingué en arribar a la marjada, teníem clar que es tenia que passar per l’esbaldrec principal però una vegada passat aquest semblava que el camí tombava cap a l’esquerra i així ens varem tirar cap allà tot i que el record ens deia que era cap a la dreta. Evidentment va ser cap a la dreta  i per el pas que des d’ avall pareix menys lògic.

Desprès de trescar una mica a la fi arribarem a la pista de davallada a on en gerar va veure que anava punxat, així desprès de posar càmera començarem la davallada fins arribar al xalet a on bordejarem la rejilla per no tenir que obrir cap  barrera i continuarem la davallada fins que denou en gerar tornà a punxar,un pic  posada una nova càmera continuarem cap a sa granja i son tries a on agafarem aigua a la font i vérem com la carassa de la taula ara torna estar mirant cap el poble. 

Ja començava a ser tard així que partirem cap a son malferit i sarria, però per  tercera vegada en yerar tornà a punxar, en aquell moment ja nomes quedava una càmera de 29 i era la d’en bigel que la duia enganxada al sillin des de feia molta estona, evidentment va estar podrida, així que al final va tenir que posar-ne una de 26. Ja sense mes interrupcions arribarem a establiments a on ens dispersarem cada  un cap a ca seva completant una volta  de 68 km i 1620 mt de desnivell.