Com una parca bé caviŀla / teixint la tela per demà
La Balanguera fila, fila,/la Balanguera filarà.
La Balanguera fila, fila,/la Balanguera filarà.
Aquest dissabte tocava presentació oficial d’un nou tirany , es veu que durant aquest
estiu “ els duendes” han fet feina: callada, silenciosa, discreta i han
aconseguir obrir un nou tirany que sembla que sempre hagués existit i que complerta un recorregut que ens permet
unir per camins i tiranys dues zones
bàsiques : Esporles i Valldemossa sense
tenir que encolomar-nos per sa mola de son Pacs. Així podríem dir que sense
tocar asfalt, menys que el necessari per travessar la carretera, podem anar
colcant des d’Estellencs fins a Valldemossa.
Com que aviat vindrà la temporada de caça amb filats i els tiranys passen per nombrosos colls, els
”duendes” ens varen dir que hi havia que estrenar-lo ara, ja que fins febrer convé deixar-lo reposar,
temps hi haurà per emprar-lo, això si, amb la màxima discreció si volem poder
anar-hi per molts d’anys.
8,00 on sempre, el nucli tradicional: Joan, bigel,
torner, vp, pietro, fran, rol, predro, jeroni
i mapes partirem per la via ràpida cap Esporles, es a dir, pel camí de
la real, son espanyol, es muntant i coll d’en portell. A Esporles se’ns ajuntà
n’andreu que feia temps que no venia per veure si així se li arreglava la torcedura que ja fa temps que arrossega. Continuarem
cap el camí dels pescadors suposant que en yerar havia començat a pujar ja que
no estava al punt de trobada, evidentment en el moment xungo de les pedres, ens va cridar dient que havia arribat tard
així que l’hi varem dir que ens veuríem
a Mirant de mar. Així varem acabar de pujar i ens varem posar a esperar allà
fins que la gent va començar a posar-se nerviosa i al final el que en aquests
moments està mes fluix del grup juntament amb en rol varem ser els únics que quedarem.
A la fi en arribar en yerar partirem per amunt cap a nova
Valldemossa a on ens ajuntarem tots, allà aquest narrador, que per cert havia
rescatat una vella equipació verda, es
va posar a xerrar amb en Pere, el nostre
heroi de la setmana, ja que com a bon professor està fent vaga per defensar el
que creu. Tan absort estava amb la conversació que ens varem passar la desviació
del camí de ses piotes així que en
arribar a al carretera varem tenir que tornar enrere . Una vegada davallat el camí
varem arribar a l’entrada de Shangrila i allà va començar el nou itinerari, així
com qui no vol la cosa ens varem plantar al coll de sant Jordi, això si, no va ser cap
regal ja que el camí pujava i baixava contínuament amb alguns trams bastant empinats.
Del coll varem travessar cap a son Brondo i sa Baduia per on sortirem pel camí
que va cap a la carretera vella de Valldemossa. En aquest tram de nou els “duendes” havien fet
bona feina i havien llevat totes les pedres dels marges esbaldregats que feien
impossible rodar en aquell tros .
Arribarem a Valldemossa per darrera la Cartoixa
i varem anar directes a can Molines a on
ens tenien els bocatas ja preparats.
Desprès d’un bon berenar que aquest narrador no va pagar ja que el colectiu va
decir convidar-me, continuarem segons l’establert cap a son Olessa i George
Sand, Allà ens trobarem que un xaletarro al començament de la baixada ha destroçat mitja muntanya i possiblement sigui
el causant de que el camí estigui ple pedres. En arribar avall varem tirar per la pista cap a la carretera del port que la
varem pujar cada un com poguérem fins
que al darrer revolt els que tenien presa (joan, rol, andreu, predro) i els que tenien els bronquios tancats (jeroni )
ens varen deixar.
Així els que quedarem varem continuar pel tirany que va per davall
la carretera fins arribar al camí de Planícia. Allà varem pujar per la via directa cap el camí des correu,
alguns mes a peu que colcant ja que la pista esta quasi impossible i els solcs
son tan nombrosos que hi ha mes síquia que camí . En arribar al camí des correu
continuarem cap el proper objectiu el coll dels bous. Com que feia temps que no hi anàvem i no dúiem
track varem tenir que emprar el sistema tradicional que es el de la memòria i referències.
Així per
trobar el desviament correcta sabíem que
en arribar a un pal d’aquests on estan les marques de GR, que tenia una retxa
horitzontal marcada a la fusta teníem que girar a l’esquerra i començar a
pujar. Aixi el varem localitzar i iniciarem la pujada, el següent punt
important era que passat un gran font de calç teniem que continuar una mica mes
pel camí que a poc a poc s’anava difuminant fins veure una gran paret. Aquest
segon tram també el varem trobar fàcilment . El problema vingué en arribar a la
marjada, teníem clar que es tenia que passar per l’esbaldrec principal però una
vegada passat aquest semblava que el camí tombava cap a l’esquerra i així ens
varem tirar cap allà tot i que el record ens deia que era cap a la dreta. Evidentment
va ser cap a la dreta i per el pas que
des d’ avall pareix menys lògic.
Desprès de trescar una mica a la fi arribarem
a la pista de davallada a on en gerar va veure que anava punxat, així desprès
de posar càmera començarem la davallada fins arribar al xalet a on bordejarem
la rejilla per no tenir que obrir cap
barrera i continuarem la davallada fins que denou en gerar tornà a
punxar,un pic posada una nova càmera
continuarem cap a sa granja i son tries a on agafarem aigua a la font i vérem
com la carassa de la taula ara torna estar mirant cap el poble.
Ja començava a
ser tard així que partirem cap a son malferit i sarria, però per tercera vegada en yerar tornà a punxar, en
aquell moment ja nomes quedava una càmera de 29 i era la d’en bigel que la duia
enganxada al sillin des de feia molta estona, evidentment va estar podrida, així
que al final va tenir que posar-ne una de 26. Ja sense mes interrupcions
arribarem a establiments a on ens dispersarem cada un cap a ca seva completant una volta de 68 km i 1620 mt de desnivell.
3 comentarios:
Enhorabona als "duendes" han fet bona feina, ha quedat un enllaç molt xulo,variat, terreny sense pedres,entretingut...Li hauràs de posar un nom en clau..per mantenir-lo en secret...Molt Bé!!
Ja està! es dirà es cami de "mel.la pela".
Una altra variant seria " mel·la pel·la"...
Enhorabona a tots, i gràcies a alguns!
Publicar un comentario