Es preveia poca assistència
ja que els homes carrera el diumenge tenien les 4 h i els homes benestants eren de viatge motero pels Pirineus.
I perquè no diguin que sempre ens oblidem den Pere, direm que aquest tot i no
estar en cap dels dos grups abans esmenats, tampoc podia venir ja que estava
fent proves d’accés per la tramuntana. Així
les coses quedarem els “mindunguis”, que al cap i a la fi, formem el nucli dur i l’essència
del grup: mapes, bigel, torner, becari, salvador i fran.
Desprès d’un parell de
setmanes de tramuntana, tocava fer una cosa rodadora i de bon rotllo i
aprofitant que el randinaire ens havia indicat una variant per no tenir que
passar pel tros conflictiu de sol i mosques, decidirem anar fins a Randa i fer una
etapa rodadora.
8,00 al lloc de sempre
els “susodichos” i en jonanada, en sergi i el seu germà que venien a
acompanyar-nos una estona per tonificar cames i estar a punt pel dia següent. Com que teníem que anar cap a llevant partirem
cap el torrent de na barbara que curiosament desprès de les plogudes estava mes
net que mai al principi, ja que al final,vora els germans escales , s’havia
acumulat tota la terra que havia baixat i feia una petita presa que embassava l’aigua.
La cosa no hagués tingut major importància si no fos perquè a l’hora de sortir
del torrent ens varem veure obligats a
fer equilibris per no mullar-nos els peus i amb aquestes maniobres , el gps d’aquest
narrador va caure a dins el petit gorg. Gracies a Deu, quan desprès de
desembarcar i llevar la bicicleta de l’aigua al ficar la ma dins el bassal d’aigua
calenta (es veu que era de la piscina
climatitzada), el Gps continuà funcionant com si no l’hagués afectat la immersió.
Hem de reconèixer que el Garmin edge 705 ha estat una gran maquina.
Ja de nou
en ruta, continuarem sense majors incidències pel recorregut habitual, cra de Sineu,
son coll vell, sa casa blanca i cami de binissalom. Allà com sempre les rampes se’ns
entravessaren una mica però com que els homes carrera anaven tranquils, el grup
pujà mes o menys compacte. En arribar a la terra , es produí aquest estrany
efecte difícil d’explicar, que es que no se sap perquè sempre que passem d’asfalt
a terra s’augmenta el ritme, i així va ser com alguns quedarem una mica despenjats.
A les cases de son Mandivia ens agruparem i partirem cap a la comuna d’Algaida
i Punxuat per arribar en un moment al punt nou del dia. Sense gaires dificultats
trobarem el nou tirany que podriem dir
que es millor que el recorregut antic ja que ens deixa de ple dins son roig a on es veu que
iniciaven les feines de vermar ja que hi havia un munt de gent per dins les
vinyes den majoral. En lloc d’anar cap a s’heretat, tombarem cap el camí de son
saletes per així arribar de manera molt elegant a Randa pel camí vell de Lluchmajor, com hem dit altres vegades,
recuperat pels algaidimonis als quals agraïm aquesta bona feina.
Bon berenar al celler
que s’allargà bastant ja que avui no teníem
els frissadors i hi havia molt bon rotllo. Panxa plena partirem cap a
castellitx i son coll i en un moment arribarem a Montuiri i es que la volta
retia molt ja que anàvem a un ritme còmode
per tots i no hi havia pèrdues ni a davant ni a darrera i els mes fluixos no es
rebentaven intentant seguir les llebres.
Així també en un moment ens plantarem a la comuna de Llorito desprès de passar
per les pistarres de son company i sa casa nova.
Desprès de travessar sa
comuna, amb els lletreros de bon rotllo del grup ciclista d’aquesta localitat
tirarem cap a l’únic tram tècnic de la volta que era la baixada del camí de can
Quiam.
A Binifat ja per carreterona agafarem de nou el vell de Montuiri per arribar al torrent de Sencelles que tot i que pareixia que tenia que estar fangós estava ben sec. Continuarem a bon ritme pel vell de biniagual que el deixarem per ficar-nos al laberint de les vinyes i passar per davant de ca es sogre d’en Pere a on varem ser interceptats per la seva dona amb la que varem estar parlant una estoneta. Reiniciarem la marxa i així arribarem a Santa Maria a on ens aturarem a prendre una cocascola, tot i que ja ens havien dit qu això “ens faria mes set”. Per arribar a ciutat anàrem a cercar els camins de son Pizanet i son Macià. Completant així una bona volta de molt bon rollo amb 95 km i 600 mt de desnivell.
A Binifat ja per carreterona agafarem de nou el vell de Montuiri per arribar al torrent de Sencelles que tot i que pareixia que tenia que estar fangós estava ben sec. Continuarem a bon ritme pel vell de biniagual que el deixarem per ficar-nos al laberint de les vinyes i passar per davant de ca es sogre d’en Pere a on varem ser interceptats per la seva dona amb la que varem estar parlant una estoneta. Reiniciarem la marxa i així arribarem a Santa Maria a on ens aturarem a prendre una cocascola, tot i que ja ens havien dit qu això “ens faria mes set”. Per arribar a ciutat anàrem a cercar els camins de son Pizanet i son Macià. Completant així una bona volta de molt bon rollo amb 95 km i 600 mt de desnivell.
2 comentarios:
BONA VOLTA,¡¡¡ BENESTANTS'''?????UN BENESTANT PORTA LES UNGLES BRUTES DE GRASA?QQQQQQQQQQQQQQQQQQUE RARO,UN BENESTANT NO TE MAY TARDES LLIURES??UN BENESTANT FA FEINA DIUMENGES HORABAIXA??UN BENESTANT MENJA DE TAPPER ASSEGUT DAMUNT UN ELEVADOR?? SI , UN BENESTANT
buaaaaa, buaaaaaaa, quina pena em fa aquest benestant, buaaaaa, snif, snif,
Publicar un comentario