FIL PER RANDA. Dsbt 14 sep

Es preveia poca assistència ja que els homes carrera el diumenge tenien les 4 h i els homes  benestants eren de viatge motero pels Pirineus. I perquè no diguin que sempre ens oblidem den Pere, direm que aquest tot i no estar en cap dels dos grups abans esmenats, tampoc podia venir ja que estava fent proves d’accés per la tramuntana.  Així les coses  quedarem els “mindunguis”,  que al cap i a la fi, formem el nucli dur i l’essència del grup: mapes, bigel, torner, becari, salvador i  fran.

Desprès d’un parell de setmanes de tramuntana, tocava fer una cosa rodadora i de bon rotllo i aprofitant que el randinaire ens havia indicat una variant per no tenir que passar pel tros conflictiu de sol i mosques, decidirem anar fins a Randa i fer una etapa rodadora.

8,00 al lloc de sempre els “susodichos” i en jonanada, en sergi i el seu germà que venien a acompanyar-nos una estona per tonificar cames i estar a punt pel dia següent.  Com que teníem que anar cap a llevant partirem cap el torrent de na barbara que curiosament desprès de les plogudes estava mes net que mai al principi, ja que al final,vora els germans escales , s’havia acumulat tota la terra que havia baixat i feia una petita presa que embassava l’aigua. La cosa no hagués tingut major importància si no fos perquè a l’hora de sortir del torrent ens varem veure  obligats a fer equilibris per no mullar-nos els peus i amb aquestes maniobres , el gps d’aquest narrador va caure a dins el petit gorg. Gracies a Deu, quan desprès de desembarcar i llevar la bicicleta de l’aigua al ficar la ma dins el bassal d’aigua calenta  (es veu que era de la piscina climatitzada), el Gps continuà funcionant com si no l’hagués afectat la immersió. Hem de reconèixer que el Garmin edge 705 ha estat una gran maquina.

Ja de nou en ruta, continuarem sense majors incidències pel recorregut habitual, cra de Sineu, son coll vell, sa casa blanca i cami de binissalom. Allà com sempre les rampes se’ns entravessaren una mica però com que els homes carrera anaven tranquils, el grup pujà mes o menys compacte. En arribar a la terra , es produí aquest estrany efecte difícil d’explicar, que es que no se sap perquè sempre que passem d’asfalt a terra s’augmenta el ritme, i així va ser com alguns quedarem una mica despenjats. 

A les cases de son Mandivia ens agruparem i partirem cap a la comuna d’Algaida i Punxuat per arribar en un moment al punt nou del dia. Sense gaires dificultats trobarem el nou tirany  que podriem dir que es millor que el recorregut antic ja que  ens deixa de ple dins son roig a on es veu que iniciaven les feines de vermar ja que hi havia un munt de gent per dins les vinyes den majoral. En lloc d’anar cap a s’heretat, tombarem cap el camí de son saletes per així arribar de manera molt elegant a Randa pel camí  vell de Lluchmajor, com hem dit altres vegades, recuperat pels algaidimonis als quals agraïm aquesta bona feina.

Bon berenar al celler que s’allargà bastant  ja que avui no teníem els frissadors i hi havia molt bon rotllo. Panxa plena partirem cap a castellitx i son coll i en un moment arribarem a Montuiri i es que la volta retia molt ja que  anàvem a un ritme còmode per tots i no hi havia pèrdues ni a davant ni a darrera i els mes fluixos no es rebentaven intentant  seguir les llebres. Així també en un moment ens plantarem a la comuna de Llorito desprès de passar per les pistarres de son company i sa casa nova. 

Desprès de travessar sa comuna, amb els lletreros de bon rotllo del grup ciclista d’aquesta localitat tirarem cap a l’únic tram tècnic de la volta que era la baixada del camí de can Quiam. 

A Binifat ja per carreterona agafarem de nou el vell de Montuiri per arribar al torrent de Sencelles que tot i que pareixia que tenia que estar fangós estava ben sec. Continuarem a bon ritme pel vell de biniagual que el deixarem per ficar-nos al laberint de les vinyes i passar per davant de ca es sogre d’en Pere a on varem ser interceptats per la seva dona amb la que varem estar parlant una estoneta. Reiniciarem la marxa i així arribarem a Santa Maria a on ens aturarem a prendre una cocascola, tot i que ja ens havien dit  qu això “ens faria mes set”. Per arribar a ciutat anàrem a cercar els camins de son Pizanet i son Macià. Completant així una bona volta de  molt bon rollo amb 95 km i 600 mt de desnivell.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5246959