ES BARRANC Dsbt 11 GEN

Tengo los huesos desencajados, / el femur tengo muy dislocado;
tengo el cuerpo muy mal, / pero una gran vida social. 

Com sempre en tibu l’ha clavat, i es que sempre te la frase adequada en cada moment per fer-nos riure. Avui tocava excursió totalment diferent a la de la setmana passada i tal com diu la cançó tots hem quedat una mica així desprès de pujar fins els embassaments,  baixar el barranc de Biniaraix i tornar fins a Palma. Tot i això,  el divendres hi va haver alguns intents desestabilitzadors per part d’alguns que no els hi anava be aquesta volta  pels seus interessos o perquè tenien por de que el barranc estigues genegos. Però com que  teníem el vist i plau  d’en Yerar i en Bigel   i el permisos pertinents per passar per Comassema  gracies a en Salvador , que va aguantar estoicament el discurs del seu oncle, que culpa de tots els mals del mon als mountaibikers, es continuà amb el pla establert.

8,00 a on sempre un bon grapat: tibu, pere, biel, fran, miky,torner, sergi i mapes, mes els dissidents,ja que nomes ens acompanyaven fins a Bunyola :vp, felix i andreu.

Son rossinyol, camí dels reis, el que anomenem camins de cavalls o des Rafalot i caubet, per amb puntualitat britànica arribar a les 9,00 a Bunyola a on se’ns ha incorporat en Jaume, un amic den cecilio i per tant, també amic de la secta. 

Asfalt per amunt fins al coll d’honor  a on ja hem agafat les trialeretes de baixada per així arribar en un moment al camí de Comassema a on ens esperaven en Yerar i n’Anton. Com no podia ser d’altre manera, en Sergi mediavuelta ens ha deixat allà. La resta hem partit cap a les cases i desprès, sense aturar, hem iniciat la pujada fins al coll del bosc. Avui el camí  estava perfecte i per tant els que hem posat algun peu ha estat per falta de forces. En el coll,  ens hem aturat a pegar una mossegada i a posar verd a tots els que no hi eren fins que hem considerat que ja n’hi havia prou i hem continuat la marxa cap a la baixada del torrent d’aumadrà.

Allà  en Yerar ha tingut un aterratge forçat sense mes conseqüències  que les morals, ja que la caiguda ha deixat en entredit les magnificències de la seva santa cruz 27,5. Embassament de cuber i pujada al coll de l’Ofre pel tirany per així no tenir problemes. Un cop tots replegats hem iniciat la baixada del barranc, que tal com aquest narrador preveia, estava totalment seca i per tant no relliscava gens.

Així, els bons ho han baixat tot d’una tacada, mentre els mes xerecs ens hem anat aturant a fer alguna foto i així descansar una mica els braços. Sobretot en Salvador, que s’ha quedat sense suspensió a la forquilla. A Sóller tots menys en Torner i en bigel que volien pujar el coll tira a tira, ens hem aturat tal com estava previst, a fer un “tentenpie” al nostre forn de referència. 

Desprès d’una bona cocascola, qualque golafreria i un cafetó hem anat a cercar el Sóller expres que en 20 minutets escasos ens ha traslladat a la cara sud de la serra. A s’Alqueria ens hem acomiadat dels del raiguer i d’en Jaume i la resta hem continuat cap a ciutat via Raixa i Passatemps, arribant al punt de partida exactament a les 14,30. Molt bona volta que ens ha deixat també molt bon gust de boca, ja que tot ha sortit rodat i tal com estava previst. 73km i 1400mt de desnivell.

Fotos: https://picasaweb.google.com/mapesarq/BarrancBiniaraix